Les selves tropicals d’Indonèsia són un punt calent de biodiversitat. Són, també, una regió clau per a la regulació del clima de la Terra. Però s’està talant i substituint aquests boscos per plantacions per a la producció d’oli de palma i pasta de paper.
El problema
Les selves del Sud-est asiàtic ocupen les illes de Sumatra, Borneo, Papua Nova Guinea i una infinitat de petites illes i arxipèlags propers, i contenen una biodiversitat molt rica: una multitud d’endemismes, com la Rafflesia gegant d’Indonèsia o les aus del paradís; 500 espècies de mamífers, com l’orangutan o el rinoceront de Sumatra i Java; i més d’1.600 espècies d’aus. Però la riquesa cultural és encara major. La gran quantitat de pobles indígenes fa que només a Papua Nova Guinea s’hi parlen més de 800 llengües, que representen un terç de les llengües del món.
Però aquests boscos pateixen una de les taxes més altes de desforestació del planeta. Indonèsia ha perdut la quarta part dels seus boscos en els últims 25 anys. La desforestació de la dècada passada, provocada, comunament, per la crema de la selva, ja situat el país com al tercer emissor en gasos amb efecte d’hivernacle del món. Els incendis forestals que van assolar Indonèsia en 2015 són considerats una de les catàstrofes mediambientals més destacades del segle XXI. El Banc Mundial estima que la crisi dels incendis de 2015 va costar a l’economia indonèsia 16.000 milions de dòlars en pèrdues. El fum dels incendis va causar malalties respiratòries a centenars de milers de persones en tota la regió i, segons un estudi, probablement va provocar més de 100.000 morts prematures.
A més, un repunt dels incendis en la selva es va tornar a repetir en 2019. Tota aquesta destrucció acaba transformada en el gran nombre de productes d’alimentació, de cosmètica i d’agrocombustibles que consumim als nostres països.
De manera especial, els boscos de torba d’Indonèsia són objecte d’una destrucció sense precedents. Arreu del món, les torberes cobreixen menys del 0,1 % de la superfície del planeta, però són ja responsables del 4 % de les emissions anuals de gasos amb efecte d’hivernacle, és a dir els responsables del canvi climàtic.
Convé destacar que l’augment de la demanda d’oli de palma és insostenible: es preveu que la demanda d’aquest oli es dupliqui en 2030 pel que fa als nivells de l’any 2000, i se’n tripliqui per 2050. La indústria dels mal anomenats “biocarburants” s’expandeix ràpidament, i gairebé la meitat de les importacions europees d’aquest oli es destinen a la fabricació de biodièsel.
Indonèsia té ja 6 milions d’hectàrees de plantacions de palma d’oli, però hi ha plans per a plantar-ne uns altres 4 milions només per a la producció de biocombustibles.
La solució
Les empreses i els governs han d’assumir les responsabilitats com als culpables principals de la destrucció dels boscos d’Indonèsia i, per a això:
- El Govern d’Indonèsia ha de comprometre’s a implantar una política de desforestació zero, suspendre la conversió de boscos en plantacions i obligar al compliment estricte de la llei que prohibeix l’ús del foc per buidar la selva.
- També, aquest govern ha de fer accessible a les ONG la cartografia de les concessions forestals del sector de l’oli de palma i del sector paperer.
- Les empreses que operen a Indonèsia han d’implementar polítiques per promoure la responsabilitat empresarial en matèria de medi ambient, de drets humans, de lluita contra la corrupció, etc., que previnguin la participació en projectes que puguin impactar negativament en els ecosistemes selvàtics i en la població que hi viu.
- La Unió Europea ha de posar en marxa el seu pla contra la desforestació amb què legislarà perquè es prohibeixi la importació de matèries primeres (soia, carn, oli de palma, fusta o paper) que procedeixin de la desforestació.
- Cal posar fi al recolzament als agrocarburants basats en cultius agrícoles, com el biodièsel fabricat a partir d’oli de palma.
- Els països de la UE han de fer complir el Reglament EUTR, que impedeix l’entrada a Europa de productes forestals procedents de la tala il·legal a Indonèsia.
- Tu també pots ser part de la solució si adoptem estils de vida simples on reduïm el nostre consum i evitem els productes alimentaris i forestals procedents de la destrucció de les selves tropicals d’Indonèsia.
Què hi fa Greenpeace
Els sectors de l’oli de palma i el paperer s’amaguen darrere de la crema de la selva i de l’alta taxa de desforestació d’Indonèsia. Per evitar que això continuï passant, açò és el que fem:
- Fem un seguiment de l’evolució de la desforestació a Indonèsia, analitzem imatges de satèl·lit, investiguem sobre el terreny i publiquem informes sobre el problema i els sectors econòmics implicats.
- Demanem al govern d’Indonèsia l’accés públic a la informació relacionada amb les concessions forestals del sector de l’oli de palma i del sector paperer, així com el compliment estricte de la llei que prohibeix l’ús del foc per a buidar la selva.
- Investiguem les cadenes de subministrament d’oli de palma i de paper per assenyalar les grans empreses d’Europa i dels EUA que se subministren de matèries primeres procedents de la destrucció dels boscos d’Indonèsia.
- Realitzem campanyes creatives i impactants, com les que indicaren que les empreses Nestlé (i el seu Kitkat) o Mattel (i la nina Barbie) se subministraven de productes procedents del desboscament.
- Exigim a la Unió Europea que deixi de recolzar els biocarburants fabricats a partir de productes agrícoles com l’oli de palma.
- Establim aliances amb altres organitzacions i amb tribus indígenes per defensar el medi ambient i els drets sobre els territoris propis.
- Confrontem les empreses espanyoles perquè compleixin amb els compromisos de responsabilitat social corporativa per evitar finançar o formar part de projectes que puguin resultar danyins per a aquests ecosistemes i els pobles que hi viuen.
- Promovem entre la ciutadania hàbits de consum responsables amb les implicacions ambientals i socials del nostre mode de vida.
Durant més de 10 anys, hem aconseguit moltes coses a Indonèsia. Pots consultar-les en la llista d’informes de les campanyes d’Indonèsia.
Què hi pots fer tu
Suma’t a Greenpeace! Forma part de la nostra organització per exigir a les empreses que adoptin mesures responsables d’explotació forestal, i als governs que actuïn contra la fusta il·legal. On una persona no arriba, un col·lectiu sí.