Espanya és un dels països de la Unió Europea que més es veu afectat pels incendis forestals, un problema que amenaça amb intensificar-se a causa dels efectes del canvi climàtic.
El problema
El foc és un element natural que el nostre ecosistema necessita per a regenerar boscos i muntanyes, ja que aporta estratègies per fer rebrotar i germinar les plantes després del seu pas. No obstant això, ha deixat de ser una pertorbació natural que modela el paisatge per a convertir-se en una amenaça terrible, ja que més d’un 96 % dels incendis de causa coneguda a Espanya, els ha ocasionat l’ésser humà.
L’extinció no resol el problema; cal invertir en prevenció.
En 2017, el 63 % dels incendis produïts van afectar menys d’una hectàrea, tot gràcies que l’extinció dels incendis va tenir èxit; no obstant això, cada vegada hi ha més grans incendis forestals (GIF) que calcinen àrees superiors a 500 hectàrees. Són incendis d’altíssima gravetat, amb persones mortes, desallotjaments massius, pèrdues de béns i milers d’hectàrees calcinades. En menys incendis es cremen més hectàrees. Els 56 grans incendis forestals de 2017 van ser responsables de la destrucció de gairebé el 55 % de les hectàrees cremades aquest any.
És fonamental actuar tant sobre les causes que originen el foc com sobre les que el propaguen, ja que, independentment de com s’origini, es convertirà en un incendi difícil de controlar.
El fenomen dels incendis forestals s’ha convertit en un dels problemes ambientals més importants que pateixen les nostres muntanyes a causa de l’elevada freqüència i la intensitat que ha adquirit en les últimes dècades.
Aquests incendis són la punta de l’iceberg de la situació dels nostres boscos i del canvi climàtic. Són el resultat d’un còctel de causes:
- Canvi climàtic. Les ones de calor fan que la muntanya tingui estrès hídric i sigui més vulnerable als incendis. El resultat és un paisatge sec, continuat i inflamable. Un incendi en aquest paisatge, com que té vegetació continuada, serà ràpid i devastador.
- Matorralització de les masses forestals pròpies de l’èxode del medi rural.
- Habitatges a la muntanya (interfície urbano-forestal). La gestió urbanística no ha tingut ni té en compte el risc d’incendi forestal, de manera que hi ha urbanitzacions, habitatges i infraestructures a zones d’alt risc que són indefensables i que no estan preparades per prevenir ni mitigar els impactes dels incendis forestals. La població que viu al medi natural no té percepció del risc i no en coneix els deures i les responsabilitats en matèria de prevenció i d’autoprotecció dels béns. S’ha prioritzat salvar cases buides i infraestructures abans que el bosc, fins i tot quan els propietaris dels béns no han elaborat plans d’autoprotecció.
A més d’Espanya, altres països de clima mediterrani com Portugal, Grècia, el sud de França o Itàlia també els pateixen especialment. A pesar que és un problema de primer ordre, no hi ha una política forestal comunitària.
La solució
La problemàtica dels incendis forestals és complexa, per això cal que les solucions apuntin en diverses direccions. Cal afrontar-ne les causes per prevenir-ne les conseqüències:
Per tal de reduir la sinistralitat és fonamental que la població prengui consciència del risc, extremi les precaucions i cerqui alternatives a l’ús del foc. Alhora, cal esforçar-se més en la persecució de les persones que cremen la muntanya.
Per tal d’abordar les causes que propaguen l’incendi és imprescindible millorar la gestió forestal i els plans preventius.
Una de les actuacions més efectives que proposem és modificar el paisatge que circumda les zones forestals on hi ha habitatges per a dotar-lo de condicions menys propícies a la propagació virulenta d’un foc forestal, sempre tenint en compte el funcionament dels ecosistemes i la necessitat de respectar la diversitat estructural del bosc. Resulta fonamental desenvolupar models silvícoles (és a dir, de gestió de les masses forestals) que tinguin en compte el canvi climàtic i que, a més d’imitar al màxim el funcionament de la naturalesa, afavoreixin la diversitat genètica i redueixin la densitat d’arbrat. Només d’aquesta manera ens assegurarem de disposar d’un entorn forestal sa, resistent no solament als incendis sinó també a altres amenaces, com ara plagues o malalties.
La planificació urbanística ha de tenir en compte el risc d’incendi, de manera que es limitin cert tipus d’urbanitzacions que són molt vulnerables al foc i que suposen un risc per a la població i els boscos.
A més a més, cal que les administracions estableixin campanyes d’extinció d’incendis que no vagin lligades a l’època estival. D’aquesta manera s’evitarien les decisions d’última hora promogudes per una meteorologia impredictible i es fomentaria l’estabilitat laboral en el sector forestal, evitant que les contractacions se centrin només en els mesos de major risc d’incendi. Els serveis operatius no són infinits ni omnipresents i els incendis d’alta intensitat suposen riscos i perills afegits.
Què hi fa Greenpeace?
Treballem per incidir en la necessitat de trobar solucions al risc d’ignició i de propagació que s’allunyin de les faules repetides sobre piromania i terrorisme ambiental. Enfoquem la realitat dels incendis forestals per tal de generar discursos que es tradueixin en accions.
Vinculem l’èxode rural amb la nova era d’incendis forestals. Greenpeace ha calculat quatre milions d’hectàrees de cultius abandonats que s’han transformat en masses vulnerables que agreugen el risc d’incendi forestal.
Considerem que els incendis forestals, especialment a àrees on hi ha habitatges, és una responsabilitat compartida entre els poders públics i la societat civil. Per això, treballem per a demanar una planificació dels incendis abans i durant l’emergència (prevenció, emergències i autoprotecció), tal com ho marca la Llei de Monts i la Directriu Bàsica de Planificació de Protecció Civil d’Emergència per Incendis Forestals. Per això demandem:
- En prevenció. Establir plans preventius a zones d’alt risc d’incendi (Zones ZAR), tal com marca la Llei de Monts. Tan sols cinc comunitats tenen plans, però són escassos i no se n’assegura la implementació.
- En emergències. Establir plans d’emergència a zones de risc, tal com marca la Directriu Bàsica de Protecció Civil. Actualment, el 80 % dels municipis a zones de risc no tenen un pla d’emergències.
- En autoprotecció. No s’acompleix la Directriu Bàsica de Protecció Civil que obliga les persones propietàries d’habitatges a zones de risc a tenir plans d’autoprotecció. Són pràcticament testimonials.
També treballem per promoure un canvi de mentalitat de manera que la població en percebi el risc, assumeixi la seva responsabilitat i s’organitzi per prevenir i mitigar els incendis.
Què hi pots fer tu
Protegeix-te dels incendis. Si tens la casa a prop d’una massa forestal, amb la nostra Calculadora de risc d’incendis pots avaluar-ne el risc i prendre-hi mesures.
Suma’t a Greenpeace! Sigues part de la nostra organització per continuar demanant a les administracions que prenguin mesures per a una prevenció efectiva dels grans incendis forestals. Clica aquí per a unir-te a Greenpeace!