Les selves tropicals de la conca del Congo formen la segona superfície més gran de bosc tropical després de l’Amazònia, ja que abracen més de 172 milions d’hectàrees. Són vitals per a la supervivència dels nostres parents biològics més propers: els goril·les, els ximpanzés comuns i els bonobos.
El problema
Les selves que entapissen l’extensa conca del riu Congo, al cor de l’Àfrica equatorial, formen la segona regió tropical en grandària després de l’Amazònia. S’estén al llarg del Camerun, la República Centreafricana, la República del Congo, la República Democràtica del Congo, Guinea Equatorial i el Gabon. A la República Democràtica del Congo, el bosc alberga de més d’1.000 espècies d’ocells, més de 400 espècies de mamífers, 10.000 espècies vegetals, moltes de les quals no es troben a cap altre lloc de la Terra.
Les selves de la conca del riu Congo acumulen el 8 % de tot el carboni emmagatzemat als boscos del planeta, cosa que el converteix en el magatzem més gran de carboni d’Àfrica i el quart del món. No obstant això, prop del 85 % d’aquest bosc primari ja s’ha destruït i la indústria de la fusta n’amenaça la resta. Les estimacions de desforestació per a l’Àfrica central per 2050 auguren que, només a la República Democràtica del Congo, s’alliberaran 34.400 milions de tones de CO2.
Desenes de milions de persones depenen del bosc per a sobreviure: a la República Democràtica del Congo 40 milions de persones viuen d’aquests boscos. En aquesta part del món, cultures senceres depenen directament del bosc com a refugi, salut, menjar i supervivència cultural i espiritual.
Juntament amb l’expansió de l’agricultura, la tala industrial de fusta és el factor principal de degradació i de desforestació de les selves africanes. Segons una investigació publicada en 2013, en el període 2000-2010 la fragmentació i la tala selectiva van ser les causes principals de la degradació dels boscos primaris de la República Democràtica del Congo, que representen el 91 % dels boscos primaris degradats. La taxa de degradació forestal en aquest període va ser 3,8 vegades superior dins de les concessions forestals que fora d’aquestes. Donades les altes taxes de degradació forestal observades, s’estima que la degradació dels boscos intactes podria augmentar fins a dues vegades durant la pròxima dècada.
Una gran part de l’explotació forestal a l’Àfrica es fa de manera il·legal. En massa ocasions, l’activitat forestal en aquest continent es produeix en un context d’incompliment de lleis, de falsificació de documents i blanqueig de fusta, de conflictes bèl·lics, de corrupció i de violació dels drets humans.
A tota l’Àfrica central, les concessions forestals atorgades a la indústria de la fusta comprenen uns 50 milions d’hectàrees de selva tropical, un àrea de la grandària d’Espanya.
La solució
Malgrat la gran quantitat d’amenaces que destrueixen els boscos primaris, encara hi ha temps de reacció, però es fa urgent prendre certes mesures per aconseguir salvar-los:
- Cal protegir les selves tropicals intactes declarant-les àrees protegides, complint els compromisos adquirits en els acords multilaterals i mitjançant una governança mundial més adequada que prevalgui la conservació de la biodiversitat i els drets dels pobles indígenes.
- Les empreses importadores de fusta han de complir la legislació que prohibeix importar fusta il·legal mitjançant sistemes d’avaluació rigorosos dels proveïdors de fusta.
- La Comissió Europea ha de prendre mesures legals contra els estats que, com Espanya, no fan complir la legislació que obliga a evitar la importació de fusta il·legal a la UE.
- Cal que les administracions, mitjançant la contractació pública d’obres, de subministraments i de serveis, assegurin que els diners públics no s’usen per comprar productes fabricats amb fusta il·legal o procedents de la violació dels drets humans.
- La ciutadania hem d’adoptar estils de vida i de consum sostenibles i hem d’exigir fusta local i certificada pel FSC per evitar comprar fusta procedent de la destrucció.
Què hi fa Greenpeace
Investiguem la degradació i la destrucció dels boscos a l’Àfrica, especialment en aquelles zones verges considerades paisatges forestals intactes, i hi duem a terme campanyes per evitar-ho.
Documentem els casos de tala il·legal, investiguem el viatge d’aquesta fusta des de la selva fins als països importadors i denunciem les empreses implicades davant les administracions públiques.
Exigim al govern espanyol l’aplicació plena del Reglament de Fusta, que exigeix a les empreses que avaluïn les cadenes de subministrament per evitar que la fusta talada il·legalment entri a la Unió Europea. I pressionem a la Comissió Europea perquè prengui mesures legals contra els estats membres que incompleixen aquesta legislació.
A través de l’anàlisi d’imatges de satèl·lit, i juntament amb d’altres ONG i institucions científiques, elaborem mapes dels paisatges forestals intactes de l’Àfrica i de la resta del planeta, en veiem l’evolució i publiquem articles científics per a la divulgació del valor d’aquests tan ecosistemes interessants. Pots veure’n més informació a la web Intact Forest Landscapes.