Greenpeace considera que no s’han de crear residus radioactius nous. Cal que l’emmagatzematge dels que ja n’hi ha usi les millors tècniques disponibles i les millors pràctiques regulatòries, i que el finançament de l’emmagatzematge temporal el proporcionin íntegrament els operadors nuclears, s’aplica així el principi ferm de “qui contamina, paga”.
Les centrals nuclears produeixen residus mentre estan en funcionament. De forma irresponsable, la indústria nuclear continua produint-ne sense haver trobat cap solució satisfactòria per gestionar-los. Els residus nuclears es mantenen radioactius durant centenars de milers d’anys, durant els quals cal gestionar-los adequadament. No desapareixen mai per molt que els emmagatzemem o hi fem plans, fet que podem constatar a Espanya a Palomares o Huelva, entre altres indrets.
Fins els anys 80, molts països llençaven els residus a la mar. Aquesta pràctica es va prohibir, en part, gràcies a la campanya de denúncia que van dur a terme diverses organitzacions ecologistes com Greenpeace.
Les solucions que proposa la indústria nuclear actualment són l’enterrament, l’emmagatzematge geològic profund i l’emmagatzematge en superfície (en sec o en piscines). Tots es poden considerar com solucions temporals, donat que fins i tot l’emmagatzematge geològic profund no ha aconseguit demostrar que serà capaç d’albergar els residus sense fugues radioactives durant els milers d’anys que hi calen. A més, aquesta tecnologia significa que els residus no són recuperables, de manera que les generacions futures no hi podrien usar les tècniques que possibilitarien, si se’n descobrissin, resoldre el problema dels residus radioactius.
Els residus nuclears que hi ha a hores d’ara haurien de, en principi, romandre allà on s’han creat. Les exempcions basades en amenaces de seguretat o seguretat externes o internes s’han de justificar de manera transparent i completa. Per aquest motiu, de tots els mètodes que existeixen actualment, el menys perillós que Greenpeace considera acceptable com a solució temporal per a gestionar els residus nuclears de les centrals espanyoles és la construcció de magatzems temporals individualitzats (ATI) en sec(sense necessitat d’usar un refrigerant líquid) i construïts al costat de l’indret on es generen els residus nuclears: les centrals nuclears. A més, diverses centrals nuclears el tenen ja construït o el construiran en els propers anys. No hi ha cap necessitat ni urgència per construir un cementiri nuclear.
El desmantellament nuclear és un fet necessari i inevitablei, per la implicació que té en les comunitats locals, cal que el controli la societat. Greenpeace ha volgut aportar el seu gra d’arena al debat i ha publicat l’estudi “El inevitable cierre de las centrales nucleares españolas. Una oportunidad económica y social”, elaborat per Abay Analistas per a Greenpeace, en el qual es posen nombres a les oportunitats que s’obren amb el seu tancament, que no són només mediambientals i de seguretat, sinó també econòmiques i socials. Quan es tanca una central el procés mateix de desmantellament i la diversificació econòmica que solen experimentar les localitats on s’assentaven les instal·lacions, pot comportar la generació d’oportunitats laborals noves.
Les dades parlen per si soles, el tancament gradual de les centrals nuclears i la substitució de l’energia nuclear per altres fonts que incloguin les renovables, suposaran la creació neta d’uns 300.000 llocs de treball, dels quals 100.000 procedeixen del desmantellament de les centrals i de la gestió dels residus, i un augment del PIB pròxima als 20.000 milions d’euros.