Aquestes són algunes de les conseqüències més preocupants del canvi climàtic sobre el medi ambient.

Impactes en la biodiversitat

El canvi climàtic està afectant a processos esenciales de molts organismes, com el creixement, la reproducció i la supervivència de les primeres fases vitals, i pot arribar a comprometre la viabilitat d’algunes poblacions. Per exemple, especies com l’os bru o l’alzina surera estan en perill d’extingir-se al nostre país.

També altera el funcionament dels ecosistemes, com molts aiguamolls, que es toben en risc de desaparèixer .

D’altra banda, ens trobem amb una proliferació d’espècies invasores, com ara meduses o mosquits tigre, en detriment d’altres d’autòctones, com els caragols marins.

Les aus, a més, estan canviant els seus patrons migratoris, i es queden en latituds més càlides.

En els nostres mars s’observa una disminució d’espècies d’algues, com les algues vermelles al Cantàbric. Els esculls de coral mediterrani es toben greument afectats. A més, l’augment de la temperatura de l’aigua provocat pel canvi climàtic ha disparat les taxes de mortalitat de la posidònia.


El més important no és si hi ha més o menys meduses sinó que la gent entengui i pensi que per què és un problema, i que no es quedi només en què em molesten i prou, sinó per què són aquí. Totes les causes són humanes i hem de ser-ne conscients i prendre mesures perquè no vagi a més.

Macarena Marambio, coordinadora i investigadora del projecte ‘Alerta medusas’ de lInstitut de Ciències del Mar

Incendis

El canvi climàtic està transformant el règim d’incendis, i provocarà fenòmens més intensos, com es va veure l’any 2022, i una desforestació major per la disminució de la capacitat de recuperació dels boscos mediterranis.

L’augment de la temperatura mitjana i la disminució de les precipitacions està creant el brou de cultiu ideal per als incendis, especialment a les zones d’alta muntanya. A més, cada vegada superen amb més freqüència les 500 hectàrees (els denominats ‘Grans Incendis Forestals’) i són més virulents i difícils de combatre.

2022 va ser el pitjor any quant a incendis i superfície cremada, i va superar el 2012. Van cremar unes 270.000 hectàrees i es van comptabilitzar 56 grans incendis forestals, alguns dels quals de dimensions històriques com els de la serra de la Culebra.


El més perillós d’aquests nous incendis no són les dimensions, que també, sinó la seva capacitat i la velocitat d’expansió. Per exemple, en els grans incendis que van assolar Portugal l’any 2017 es va arribar a comptabilitzar un recorregut de 18 quilòmetres en 21 minuts. És una carrera fora del control per a qualsevol equip humà. No teníem registres a Europa d’incendis d’aquest calibre. I, a més, hi ha la incertesa de saber fins on poden arribar.
Marta Miralles, de la Unitat Tècnica GRAF (Grup d’Actuacions Forestals). Enginyera forestal i sotsinspectora del cos de bombers de la Generalitat de Catalunya

Desglaçament

Al nostre país s’han perdut ja més del 80 % de les glaceres pirenaiques i, per a 2050, podrien desaparèixer irreversiblement. Mont Perdut ha decrescut de mitjana 5 metres de grossor en les últimes dècades, encara que hi ha punts on són fins a 14 metres menys. En general, retrocedeix un metre a l’any, però el procés s’accelera cada cop més, i «l’any 2022 és probable que s’hagin perdut dos metres», estima el geògraf del CSIC Nacho López-Moreno.

De les 52 glaceres que hi havia en 1850 n’han desaparegut ja 33, la majoria després de 1980.

Les 3.300 hectàrees de llengües de gel que hi havia a principis del segle XX al Pirineu s’han reduït a 390.


Els Pirineus és l’única serralada en tot el planeta on l’extinció del gel glacial es produirà en una única generació, la nostra. Mai en la història cap grup humà ha tingut ocasió d’observar, ni la capacitat de documentar i divulgar, com es desenvolupa una regressió tan contundent.
Jordi Camins, expert en glaciologia i membre del GECCC (Grup d’Experts en Canvi Climàtic de Catalunya).

Pujada del nivell del mar

Íntimament lligat al problema del desglaçament continental i a l’augment de les temperatures de l’aigua marina està el de la pujada del nivell del mar. Al nostre país, s’espera una pujada d’entre 10 i 68 cm per a final d’aquest segle mateix.

Tot i que aquesta pujada sembli poc, implica que hi haurà pèrdues d’un nombre important de platges, sobretot el Cantàbric, i que bona part de les zones baixes costaneres s’inundaran –deltes de l’Ebre, del Llobregat, la Manga del Mar Menor i la costa de Doñana.

Ciutats com la Corunya, Gijón, Sant Sebastià, Barcelona, València o Màlaga, per citar-ne nomes algunes, hauran de fer front a l’enfonsament de part de la seva llista de carrers.


Si la temperatura augmenta per damunt dels límits de l’Acord de París, les conseqüències de la pujada del nivell del mar seran molt serioses. No hi ha una data límit però en la lluita contra el canvi climàtic és molt important el que es faci en la primera meitat d’aquest segle.
Jerónimo López, doctor en Ciències Geològiques i professor de Geodinàmica Externa de la Universitat Autònoma de Madrid, expresident del Comitè Científic Internacional d’Investigació a l’Antàrtida

Desertització

 

Si continua augmentant la temperatura mitjana del planeta, l’any 2090 la península Ibèrica serà com el Sàhara, segons la revista Science.

A dia d’avui, el 20 % de la Península es pot considerar desert. Set de les deu conques hidrogràfiques amb una sequera crònica major d’Europa es troben a Espanya, i gairebé el 75 % del territori espanyol està en risc de convertir-se en un desert a la fi de segle.

Espanya no nomes sofrirà una desertització més gran del seu territori sinó que sofrirà els efectes econòmics i socials associats, com una més que probable reducció del turisme perquè als països del nord d’Europa tindran condicions climàtiques més càlides.

David Vieites, científic i director del departament de Canvi Global del CSIC

Augment de temperatura

Desertificació Espanya

La latitud en la qual se situa el nostre país serà especialment copejada per l’escalfament global. Això significa que les ones de calor a l’estiu estan sent cada cop més implacables i duradores.

Es preveu que les temperatures pugin fins a 6 ºC en 2100, cosa que provocarà un increment de les condicions d’aridesa, així com més esdeveniments extrems de precipitació.

L’augment de les temperatures ha estat especialment acusat en les tres últimes dècades (1975-2005), amb una taxa mitjana d’escalfament d’uns 0,5 ºC per dècada. L’augment de la temperatura fa que algunes espècies animals es moguin a territoris nous i creïn desequilibris tant als ecosistemes a què arriben com als que abandonen. A més, les ones de calor també els impacten de forma negativa, cosa que fa que augmentin les taxes de mort en animals com amfibis i insectes.

Fenòmens meteorològics extrems

Inundacions sobtades a la Mediterrània

Superar el límit d’1,5 ºC oferiria un increment major de la calor extrema, de les pluges torrencials i de la probabilitat de sequeres.

La tropicalització dels oceans comporta un índex d’evaporació més alt i, per tant, un augment de la nuvolositat, la qual cosa facilita la formació de fortes tempestes i altres fenòmens meteorològics.

Els hiverns més humits i una mar més calenta augmenta el risc d’inundacions súbites a la Mediterrània.

Els fenòmens extrems relacionats amb el clima li costen a Espanya uns 1.000 milions a lany desde 1980. La sequera és un dels nostres problemes prioritaris, com la que hem patit el 2022.


En 2005 vam tenir l’activitat d’huracans més alta que es recorda a l’Atlàntic, però en 2017 ha sigut la primera vegada que un huracà va tocar les costes d’Europa, i que es va formar un huracà categoria 5 fora del Carib. I això és perquè cada vegada tenim un oceà més calent.
Jonathan Gómez Cantero, climatòleg i “home del temps” a Castella-la Manxa TV