La massa de terra de l\u2019Ant\u00e0rtida est\u00e0 protegida, per\u00f2 l\u2019oce\u00e0 que l\u2019envolta no. El Tractat Ant\u00e0rtic de 1961 va prohibir tota activitat militar i va establir l\u2019entorn terrestre per a la recerca cient\u00edfica. Despr\u00e9s, en la d\u00e8cada de 1980, Greenpeace va demanar que aquesta protecci\u00f3 s\u2019enfort\u00eds davant de les amenaces de les ind\u00fastries del petroli i la mineria i va assegurar un nou acord. En canvi, l\u2019oce\u00e0 Ant\u00e0rtic no est\u00e0 protegit de la mateixa manera, de moment; \u00e9s per aix\u00f2 que necessitem un Santuari Ant\u00e0rtic.<\/p>\n
Greenpeace \u00e9s part d\u2019una coalici\u00f3 global d\u2019ONG i de cient\u00edfics que demanen als governs que protegeixin, almenys, el 30% dels oceans del m\u00f3n per al 2030. Malgrat els compromisos mundials de protegir el 10% dels oceans per a 2020, actualment nom\u00e9s el 3 % ho est\u00e0. L\u2019Ant\u00e0rtida \u00e9s un lloc obvi per comen\u00e7ar-hi, perqu\u00e8 ja hi ha un conveni internacional per a la protecci\u00f3 de tot el seu oce\u00e0. Existeix una proposta sobre la taula per a protegir la mar de Weddell i Greenpeace vol assegurar-se que aix\u00f2 passi, cosa que suposaria un impuls ben fort per a la protecci\u00f3 de moltes altres \u00e0rees d\u2019altamar fins que no arribi el Tractat dels Oceans que negocia l\u2019ONU, pel qual Greenpeace porta m\u00e9s de deu anys lluitant. Un viatge cap a la protecci\u00f3 de la meitat del planeta que comen\u00e7a a l\u2019Ant\u00e0rtida.<\/p>\n
La governan\u00e7a a l\u2019\u00c0rtic \u00e9s complexa i, si aconseguim que les Nacions Unides blindi les aig\u00fces internacionals, seguint l\u2019exemple de l\u2019Ant\u00e0rtida, aconseguirem que s\u2019impulsi encara m\u00e9s el Santuari \u00c0rtic, malgrat els bloquejos constants de governs com el de R\u00fassia, Noruega o els Estats Units d\u2019Am\u00e8rica. Una vict\u00f2ria a l\u2019Ant\u00e0rtida ens prepara per a una vict\u00f2ria de cara al Tractat Internacional dels Oceans.<\/p>\n
Els santuaris marins (tamb\u00e9 coneguts com reserves marines) s\u00f3n \u00e0rees que estan protegides contra l\u2019impacte hum\u00e0 directe: queden prohibides activitats com la pesca, l\u2019extracci\u00f3 de petroli, la mineria d\u2019aig\u00fces profundes i altres ind\u00fastries extractives.<\/p>\n
Moltes esp\u00e8cies marines pateixen els impactes del canvi clim\u00e0tic, de la contaminaci\u00f3 i de la sobrepesca. Els santuaris marins proporcionen alleujament per a aquestes esp\u00e8cies i faciliten que els ecosistemes es recuperin. No es tracta nom\u00e9s de protegir les majestuoses balenes blaves i les col\u00f2nies de ping\u00fcins; els beneficis s\u00f3n globals: els oceans sans exerceixen un paper essencial en l\u2019absorci\u00f3 de di\u00f2xid de carboni i ens ajuden a evitar els efectes pitjors del canvi clim\u00e0tic. Els santuaris no nom\u00e9s protegeixen la biodiversitat, tamb\u00e9 brinden seguretat aliment\u00e0ria a milers de milions de persones que depenen de les mars. El nostre dest\u00ed i el dels oceans estan \u00edntimament connectats. Els l\u00edders mundials no haurien de permetre que un oce\u00e0 gaireb\u00e9 sense pertorbacions es converteixi en un territori industrialitzat.<\/p>\n
El santuari cobriria una \u00e0rea de la mar de Weddell, que s\u2019est\u00e9n des del sud-est d\u2019Am\u00e8rica del Sud i es troba al costat de la pen\u00ednsula Ant\u00e0rtica, i seria cinc vegades la grand\u00e0ria d\u2019Alemanya, el pa\u00eds que ha proposat la seva creaci\u00f3 a la comissi\u00f3 que es reunir\u00e0 el l\u2019octubre vinent. La mar de Weddell, descoberta en 1823, \u00e9s una de les nou regions que la planificaci\u00f3 ha disposat per a dividir l\u2019oce\u00e0 Ant\u00e0rtic. S\u2019estima que la mar de Weddell alberga unes 14.000 esp\u00e8cies.<\/p>\n
En un per\u00edode de la hist\u00f2ria en qu\u00e8 la confian\u00e7a en la fortalesa de la governan\u00e7a internacional \u00e9s baixa, l\u2019Ant\u00e0rtida \u00e9s un exemple estrany que demostra que l\u2019internacionalisme i la governan\u00e7a global funcionen i que les nacions poden unir-se per protegir grans \u00e0rees de l\u2019oce\u00e0 com\u00fa. L\u2019Ant\u00e0rtida es regeix per una s\u00e8rie d\u2019acords internacionals, coneguts col\u00b7lectivament com el sistema del Tractat Ant\u00e0rtic, que regulen les relacions internacionals respecte a aquesta zona del planeta. Els altres acords s\u00f3n la Convenci\u00f3 per a la Conservaci\u00f3 de les Foques, la Convenci\u00f3 per a Conservaci\u00f3 dels Recursos Vius Marins i el Protocol al Tractat Ant\u00e0rtic sobre Protecci\u00f3 del Medi Ambient (tamb\u00e9 conegut com a Protocol de Madrid, ja que va ser signat a Espanya en 1991). El Tractat Ant\u00e0rtic va entrar oficialment en vigor en 1961 i els dotze signants originals foren l\u2019Argentina, Austr\u00e0lia, B\u00e8lgica, Xile, els Estats Units, Fran\u00e7a, el Jap\u00f3, Noruega, Nova Zelanda, Regne Unit, Sud-\u00e0frica i la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica: per\u00f2 es va deixar la porta oberta a qualsevol membre de l\u2019Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides o a un altre estat convidat per la totalitat de els signataris consultius. Des d\u2019aleshores, el nombre de signataris ha augmentat fins a un total de 53 en 2017, per\u00f2 nom\u00e9s 29 d\u2019ells tenen la categoria de \u201cmembre consultiu\u201d, que els atorga plens drets decisoris. Els restants 24 es consideren \u201cmembres adherents\u201d, per la qual cosa no tenen dret a vot. Els dotze pa\u00efsos signants van estar molt actius en el continent, establint bases des dels anys 50. Espanya s\u2019hi va unir en 1982 i n\u2019\u00e9s membre consultiu. A m\u00e9s, reclama territorialment diverses illes i exerceix la jurisdicci\u00f3 a la Base Ant\u00e0rtica Espanyola Joan Carles I i a la Gabriel de Castella.<\/p>\n
S\u00ed, ho ser\u00e0! Amb 1,8 milions de quil\u00f2metres quadrats superar\u00e0 la superf\u00edcie de la zona protegida m\u00e9s gran del planeta fins ara, a la mar de Ross, creada en 2016 per la Comissi\u00f3 de l\u2019oce\u00e0 Ant\u00e0rtic. Aix\u00f2 va suposar un gran pas endavant per a l\u2019oce\u00e0 i la vida silvestre de l\u2019Ant\u00e0rtida. Per\u00f2 cal que aprofitem aquest impuls per continuar. \u00c9s vital que enguany fem hist\u00f2ria i aconseguim la creaci\u00f3 d\u2019aquest Santuari de l\u2019oce\u00e0 Ant\u00e0rtic perqu\u00e8 serveixi com a trampol\u00ed per continuar protegint el 30% dels oceans del m\u00f3n per a 2030, en l\u00ednia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides.<\/p>\n
Encara que molt petit (de la grand\u00e0ria del menovell), el krill \u00e9s essencial per a la vida a l\u2019Ant\u00e0rtida. De fet, assegura la superviv\u00e8ncia dels animals m\u00e9s grans del planeta, les balenes blaves, juntament amb gran part de la fauna d\u2019aquest oce\u00e0 que s\u2019alimenta d\u2019aquestes criatures de color rosa. El krill s\u2019ajunta en grans bancs que, sovint, poden tenir quil\u00f2metres d\u2019ampl\u00e0ria, amb milers de crustacis per cada metre c\u00fabic. Alguns d\u2019aquests bancs rosats de krill es poden veure, fins i tot, des de l\u2019espai.<\/p>\n
Un oce\u00e0 sa \u00e9s una de les millors defenses contra el canvi clim\u00e0tic. Hi ha evid\u00e8ncies que el krill pot ajudar a capturar carboni, un dels responsables principals del canvi clim\u00e0tic en l\u2019atmosfera. Aquesta esp\u00e8cie s\u2019acumula en bancs enormes i nom\u00e9s els individus situats a prop de la superf\u00edcie es poden alimentar. Una vegada que estan plens, s\u2019enfonsen dins del banc i donen pas als altres. Normalment, quan s\u00f3n al fons del banc \u00e9s quan excreten una femta rica en carboni que t\u00e9 forma de p\u00e8l\u00b7lets fecals i que es diposita al fons de l\u2019oce\u00e0. Aquest proc\u00e9s anomenat \u201cenfonsament per saturaci\u00f3\u201d ajuda a reciclar el carboni, ja que el capturant de la superf\u00edcie (on pot tornar f\u00e0cilment a l\u2019aire) i l\u2019envia a les profunditats de l\u2019oce\u00e0, on roman. Un estudi recent del British Antarctic Survey mostra que el krill podria capturar i emmagatzemar fins a 23 milions de tones de carboni cada any, l\u2019equivalent a totes les emissions residencials de gasos amb efecte d\u2019hivernacle al Regne Unit!<\/p>\n
Entre moltes altres raons, l\u2019oce\u00e0 Ant\u00e0rtic \u00e9s un dels pocs espais on l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 encara no ha arribat: \u00e9s una de les zones m\u00e9s pristines del planeta. Protegir-lo \u00e9s protegir un patrimoni que ens pertany a tots i a totes.<\/p>\n
Aquest oce\u00e0, de moment, queda relativament a\u00efllat de l\u2019explotaci\u00f3 industrial, per\u00f2 cada vegada es veu m\u00e9s assetjat per la pesca de krill. Cal que s\u2019hi apliqui un principi de precauci\u00f3 abans que sigui massa tard. \u00c9s molt significatiu que els pa\u00efsos amb m\u00e9s concentraci\u00f3 de flota pesquera d\u2019aquesta esp\u00e8cie ja es manifestin en contra de la regulaci\u00f3 de la pesca i de la protecci\u00f3 d\u2019aquesta zona.<\/p>\n
La mar de Weddell, el nostre Santuari Ant\u00e0rtic, \u00e9s, juntament amb les illes \u00d2rcades i Ge\u00f2rgia del Sud, la zona on m\u00e9s krill es pesca, que \u00e9s la base aliment\u00e0ria essencial per al funcionament de l\u2019ecosistema ant\u00e0rtic. Aquesta zona \u00e9s la llar dels majestuosos ping\u00fcins emperador i les grans balenes. Protegir la mar de Weddell significa protegir una zona que no ha estat contaminada encara, un espai segur per a la biodiversitat que pugui fer front als impactes del canvi clim\u00e0tic.<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"author":68,"featured_media":0,"parent":0,"template":"","meta":[],"categories":[],"tags":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/es.greenpeace.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/post_faqs\/5414"}],"collection":[{"href":"https:\/\/es.greenpeace.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/post_faqs"}],"about":[{"href":"https:\/\/es.greenpeace.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post_faqs"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/es.greenpeace.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/68"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/es.greenpeace.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/post_faqs\/5414\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5594,"href":"https:\/\/es.greenpeace.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/post_faqs\/5414\/revisions\/5594"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/es.greenpeace.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5414"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/es.greenpeace.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5414"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/es.greenpeace.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5414"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}