Cortes de Pallás, que va patir l'incendi més devastador del segle XXI a Espanya, segueix sense tenir pla contra incendis

El gran incendi forestal que es va iniciar al municipi de Cortes de Pallás i que va empitjorar per unes condicions meteorològiques extremes és el més dramàtic de tot el segle XXI a Espanya. Malgrat la gravetat, les administracions no han posat en marxa cap pla de prevenció ni d’emergència local en cas d’incendi.

Una setmana després de l’inici de la campanya d’incendis per part del Ministeri de l’Interior, Greenpeace presenta una anàlisi que recopila i analitza informació relativa als deu pitjors incendis del segle XXI. Davant les noves mesures presentades per l’ens públic, l’organització ecologista vol subratllar la necessitat d’augmentar la inversió en prevenció i recerca en incendis forestals, compliment de la planificació en prevenció, emergència local i autoprotecció.

La meteorologia adversa, nova dificultat per a l’extinció d’incendis 

El 28 de juny de 2012 s’incendiava Cortes de Pallás per ’una espurna provocada per uns treballs de soldadura. L’incendi va cremar gairebé 30.700 hectàrees al municipi valencià, cosa que el va convertir en el pitjor incendi de tot el segle XXI a Espanya.

Greenpeace explica que l’extinció del foc va ser més complicada a causa de la meteorologia adversa, recollida per l’AEMET, que presentava unes temperatures màximes de més de 40ºC als observatoris de València. L’endemà, sense haver-se extingit l’incendi de Cortes de Pallás, s’en va iniciar un altre al municipi d’Andilla, a causa d’una crema de rostolls. Aquest incendi es va convertir en el tercer pitjor incendi d’aquest segle.

Ni Cortes de Pallás ni Andilla disposen a dia d’avui de plans preventius o d’emergència local i actualment no hi ha sentències definitives. En el cas de l’incendi de Cortes de Pallás, el Partit Judicial de Requena ha reclamat personal de reforç reiteradament.

“Per lluitar contra els incendis forestals, és fonamental la inversió en prevenció i recerca d’incendis forestals, i el compliment de la planificació en prevenció, emergència local i autoprotecció, més que no pas l’aposta per la “carrera armamentística” de cada any (més avions, més helicòpters, més camions, més bombers…). Cal augmentar la recerca de les causes i la resposta penal, a banda d’ampliar la campanya de prevenció i extinció a tot l’any i assegurar unes condicions laborals dignes dels personal operatiu encarregat de l’extinció”, adverteix Mónica Parrilla, responsable de la campanya d’incendis forestals.

Actuació de la Fiscalia

L’organització ecologista vol destacar la tasca de la Fiscalia que, a l’abril de 2019, va enviar una circular a 151 alcaldes dels municipis amb més incendis per recordar-los l’obligatorietat de disposar de plans preventius, i va advertir-los que, en cas de no compliment, es podria considerar un delicte.

“Des de Greenpeace felicitem a la Fiscalia de Medi Ambient per haver exigit que es compleixi la planificació. També volem destacar la importància de proporcionar als municipis el pressupost, els mitjans i l’acompanyament en el disseny i la implementació dels plans necessaris per tal que això sigui efectiu. Moltes vegades es redacta, però sense pressupost no es desenvolupa. No es pot tenir responsabilitat sense recursos”, diu Mónica Parrilla.

El treball de Greenpeace en matèria d’incendis ha estat fonamental en aquest sentit, gràcies a l’informe de l’any 2018 “Protegeix el bosc, protegeix casa teva” en el qual es denunciava la falta de compliment de la Llei de forests i la Directriu bàsica de protecció civil. El 80% dels municipis en zones ZAR (zones de perill d’incendi) no tenen plans d’emergència local.

Greenpeace Espanya ha analitzat els deu incendis més devastadors d’aquest segle, amb l’objectiu de demostrar la realitat tan complexa dels grans incendis forestals. La lectura d’aquests grans incendis forestals explica les grans línies d’actuació que cal seguir davant d’incendis d’alta intensitat:

• Els deu incendis van tenir lloc en situacions meteorològiques desfavorables. És fonamental tenir en compte l’escalfament global que agreuja i explica les causes per les quals es propaga el foc amb més virulència, a banda d’extremar les precaucions en cas d’onada de calor.

• Cap dels 10 municipis tenen plans implementats. Només Los Realejos (Tenerife) té un pla homologat pendent d’implementació. És fonamental complir la normativa de planificació que protegeix a la població i a les persones en la interfície urbana forestal.

• En sis dels incendis no hi ha hagut sentència pel delicte d’incendi forestal. Hi ha dues sentències fermes: una d’absolutòria per l’incendi de Minas de Riotinto i una de condemnatòria per l’incendi de Tejeda. L’incendi de Riba Saelices està en procés de resolució. En alguns casos no es va arribar a saber qui eren les persones responsables o no hi havia proves suficients. És fonamental seguir augmentant el coneixement de les causes i la resposta penal. El cas de l’incendi més greu, el de Cortes de Pallás, segueix paralitzat per falta de mitjans.
• Els incendis tenen memòria. Els municipis van patir altres incendis abans o després de l’incendi històric. Tenint en compte que el 80% dels municipis en zones ZAR no disposen de plans d’emergència local, és recomanable que es prioritzi en els municipis on siguin més recurrents.