Greenpeace recuerda que 30 años después la ciudadanía, y no la empresa, sigue pagando los costes del accidente

Mañana, cuando se cumple el 30 aniversario del accidente en la central nuclear de Vandellós I (Tarragona), Greenpeace recuerda que la ciudadanía sigue pagando todavía las consecuencias de un accidente que pudo ser toda una catástrofe.

La noche del 19 de octubre de 1989 la planta atómica de Vandellós I sufrió un incendio provocado por un fallo mecánico en el generador que ocasionó varias explosiones. La planta, operada en aquel entonces por la compañía Hispano-Francesa de Energía Nuclear S.A. (Hifrensa), llevaba  17 años en funcionamiento tuvo que cesar su actividad y el 31 de julio de 1990 cerró definitivamente. En la actualidad está a cargo de la empresa pública Enresa y se encuentra en su nivel 3 de desmantelamiento del cajón del reactor. La última fase de clausura de la central será ejecutada en torno al año 2028.

“Tres décadas después del accidente Vandellós I sigue necesitando, financiación, gestión y seguridad. Esta es la realidad de la energía nuclear, con o sin accidentes, es muy cara e imprevisible”. ha declarado Raquel Montón, responsable de la campaña nuclear de Greenpeace, quien ha recordado que “los beneficios de las centrales nucleares se los llevan las empresas, pero sus errores los paga la ciudadanía”.

Al igual que en la central de Fukushima del accidente de Vandellós I se debió a los errores de los reguladores y de la industria nuclear, ya que varios años antes del accidente, en 1986, el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) ordenó a la empresa propietaria de la central (Hifrensa) que hiciera correcciones en el sistema de seguridad, pero tres años más tarde (cuando se produjo el accidente) todavía no las había hecho.

Según la Escala Internacional de Sucesos Nucleares (INES) que consta de siete niveles el accidente se clasificó como importante, con nivel 3. El incendio se pudo controlar sin que se produjera un escape radiactivo al exterior, porque finalmente consiguieronllevar el reactor a parada fría. Desde 1998 el desmantelamiento corre a cargo de la Empresa Nacional de Residuos Radiactivos (Enresa). El combustible gastado (uranio enriquecido) fue llevado a La Hague (Francia). Enresa pagó 250 millones de euros hasta 2010 por este concepto, luego lo amplió por 194 millones de euros más hasta 2017 y desde entonces se paga una penalización de 75.000 euros diarios que serán devueltas a Enresa en el momento del último retorno de residuos, que con los acuerdos actuales debe ser a  mediados de 2023

Enresa, bajo su actual Plan de Gestión de Residuos Radiactivos prevé y calcula los costes y financiación de entre otros los de Vandellos I. El Plan vigente está completamente desactualizado desde 2010, tiene severas carencias, y la propuesta que existe está en estos momentos paralizada por falta de un Gobierno que pueda tramitarlo.

Jornadas sobre Vandellós I

El próximo viernes 25 y sábado 26 de octubre Greenpeace y Ecologistas en Acción han organizado unas jornadas en Antiga Audiència de Tarragona para hablar sobre diferentes aspectos del accidente de Vandellós y la energía nuclear. Las jornadas estarán abiertas a los medios de comunicación.

Las jornadas se abrirán con una conversación sobre el accidente entre Juan Antonio Cervantes Vendrá, capitán de bomberos que acudió al incendio en el año 1989 y Cinta S. Bellmunt periodista que cubrió el accidente, y se abordarán, entre otros temas, aspectos legales, médicos y de seguridad.

30 aniversari de l’accident a la central nuclear de Vandellòs I

Greenpeace recorda que 30 anys després la ciutadania, i no l’empresa, segueix pagant els costos de l’accident

• Per a l’organització ecologista aquest succés demostra que l’energia nuclear és intrínsecament insegura i molt cara
  
• Greenpeace i ecologistes en Acció organitzen unes jornades la setmana que ve a Tarragona per recordar el succés

18 d’octubre de 2019. Demà, quan es compleix el 30 aniversari de l’accident a la central nuclear de Vandellòs I (Tarragona), Greenpeace recorda que la ciutadania encara segueix pagant les conseqüències d’un accident que va poder ser tota una catàstrofe.

La nit del 19 d’octubre de 1989, la planta atòmica de Vandellòs I va patir un incendi provocat per una fallada mecànica en el generador que va ocasionar diverses explosions. La planta, operada en aquell moment per la companyia Hispano-Francesa d’Energia Nuclear SA (Hifrensa), la qual feia 17 anys que estava en funcionament, va haver de cessar la seva activitat i el 31 de juliol de 1990 va tancar definitivament. En l’actualitat, la planta està a càrrec de l’empresa pública Enresa i es troba en el seu nivell 3 de desmantellament del calaix del reactor. L’última fase de tancament de la central serà executada al voltant de l’any 2028.

“Tres dècades després de l’accident, Vandellòs I segueix necessitant finançament, gestió i seguretat. La realitat és que l’energia nuclear, amb accidents o sense, és imprevisible i molt cara”, ha declarat Raquel Montón, responsable de la campanya nuclear de Greenpeace, que ha recordat que “els beneficis de les centrals nuclears se’ls emporten les empreses, però els seus errors els paga la ciutadania”.

Igual que a la central de Fukushima, l’accident de Vandellòs I es va deure als errors dels reguladors i de la indústria nuclear, ja que alguns anys abans de l’accident, al 1986, el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va ordenar a l’empresa propietària de la central (Hifrensa) que fes correccions en el sistema de

seguretat, però tres anys més tard (quan es va produir l’accident) encara no les havia fet.

Segons l’Escala Internacional de Successos Nuclears (INES), que consta de set nivells, l’accident es va classificar com a important, amb nivell 3. L’incendi es va poder controlar sense que es produís una fuita radioactiva a l’exterior perquè finalment van aconseguirportar el reactor a parada freda. Des de 1998 el desmantellament està a càrrec de l’Empresa Nacional de Residus Radioactius (Enresa). El combustible gastat (urani enriquit) va ser portat a l’Hague (França). Enresa va pagar 250 milions d’euros fins al 2010 per aquest concepte, després el va ampliar per 194 milions d’euros més fins al 2017, i des de llavors es paga una penalització de 75.000 euros diaris que seran retornades a Enresa en el moment de l’últim retorn de residus, que amb els acords actuals ha de ser a mitjans de 2023.

Enresa, sota el seu actual Pla de Gestió de Residus Radioactius, preveu i calcula els costos i finançament, d’entre altres, els de Vandellòs I. El Pla vigent està completament desactualitzat des de 2010, té severes carències, i la proposta que hi ha està a hores d’ara paralitzada per falta d’un Govern que pugui tramitar-ho.

Jornades sobre VandPer a l’organització ecologista aquest succés demostra que l’energia nuclear és intrínsecament insegura i molt cara

Greenpeace i ecologistes en Acció organitzen unes jornades la setmana que ve a Tarragona per recordar el succésellòs I

Divendres 25 i dissabte 26 d’octubre Greenpeace i Ecologistes en Acció han organitzat unes jornades a l’Antiga Audiència de Tarragona per parlar sobre diferents aspectes de l’accident de Vandellòs i l’energia nuclear.

Les jornades s’obriran amb una conversa sobre l’accident entre Juan Antonio Cervantes Vendrá, capità de bombers que va acudir a l’incendi l’any 1989 i Cinta S. Bellmunt, periodista que va cobrir l’accident, i s’abordaran, entre altres temes, aspectes legals, mèdics i de seguretat. Aquestes jornades estaran obertes als mitjans de comunicació.