Barcelona se sitúa entre las ciudades más comprometidas con la movilidad sostenible por la gran red ciclista o el aumento de zonas peatonales

(Abajo en catalán)

Barcelona, 20 de mayo de 2019.- La movilidad de Barcelona puede ser un ejemplo para otras ciudades españolas. Esa sería una de las conclusiones del análisis encargado por Greenpeace sobre doce ciudades españolas (Albacete, Barcelona, Bilbao, Madrid, Málaga, Murcia, Palma, Pamplona, Santiago de Compostela, Sevilla, Valencia y Zaragoza) con el objetivo de evaluar el grado de compromiso de sus ayuntamientos con respecto a sus propios Planes de Movilidad, comparando varios indicadores relacionados con su oferta de transporte público, su red de vías ciclistas y calles peatonales o su nivel de contaminación y ruido, entre otros.

Barcelona es la tercera ciudad mejor valorada de este ránking con una puntuación de 6,5 sobre 10, solo por detrás de Bilbao (6,9) y Valencia (6,6). Estas tres ciudades destacan por una apuesta decidida por los modos sostenibles, con medidas de gran calado que están permitiendo reducir el uso del coche y mejorar la calidad de vida de su ciudadanía.

La capital catalana alcanza el tercer puesto gracias a sus políticas en favor de la movilidad peatonal, la bicicleta y el transporte público en una de las áreas metropolitanas más densas de Europa. En los últimos años Barcelona ha experimentado cambios de gran calado como la extensión y mejora de la red de carriles bici o la extensión de una nueva red ortogonal de autobuses. También se ha comenzado la implantación del modelo de ‘supermanzanas’, una actuación ejemplar destinada a cambiar la relación de la ciudadanía con sus calles.

Pese a las buenas cifras, el abuso del coche sigue afectando a la habitabilidad de la ciudad con niveles de ruido, contaminación y accidentalidad todavía inaceptables. Medidas como la Zona de Bajas Emisiones han contribuido a mitigar los casos más graves. Pero todavía se necesita reducir aún más el espacio al coche, especialmente en aquellas avenidas que funcionan casi como como autopistas en el centro de la ciudad por la elevada velocidad e intensidad del tráfico.

Tras finalizar el horizonte temporal del Plan de Movilidad Urbana 2013-2018, Barcelona se enfrenta a la redacción del nuevo PMU con algunas carencias históricas, como la unión del tranvía por la Diagonal, la excesiva presencia de motos en aceras y la difícil gestión de la movilidad ligada al turismo. Sin embargo, el camino emprendido en la mejora de la movilidad la sitúa entre las ciudades más preparadas en esta materia.

En el otro extremo del ranking, las peores posiciones son para Albacete (3,7) y Santiago (4,4), donde, pese a ser ciudades pequeñas, se abusa del coche para trayectos cortos, fácilmente realizables andando o en bicicleta.

25/04/2010. Barcelona, España Performance Greenpeace antinuclear en el dia de la Fira de la Terra (Feria de la Tierra) ©Greenpeace/Josep Lago

Sevilla y Madrid obtienen una puntuación intermedia de 5,9 puntos. La ciudad andaluza destaca por sus buenos índices en los desplazamientos a pie y en bicicleta, mientras que Madrid ha lanzado buenas medidas como el Protocolo Anticontaminación o ‘Madrid Central’. Le siguen en la clasificación Zaragoza (5,5), Málaga (5,2) y ya en suspenso Murcia (4,8), Pamplona (4,6) y Palma (4,6).

Ciudades para las personas: el reto de la movilidad sostenible

Hace un año Greenpeace lanzó a diez ciudades (Albacete, Barcelona, Madrid, Palma, Pamplona, Santiago de Compostela, Sevilla, Soria, Valencia y Zaragoza) el reto de convertirse en “Ciudad Neopolitan” y ser así pioneras de una revolución urbana que hiciera sus municipios más sostenibles y mejorase la calidad de vida de sus habitantes, como una herramienta para luchar contra el cambio climático y la pérdida de biodiversidad. Para ello, debían poner en marcha cambios sustanciales en aspectos tan críticos para una ciudad como la gestión de residuos, la eliminación de plásticos de un solo uso, la contaminación, la movilidad sostenible o la alimentación.

“Las ciudades deben asumir los retos planteados en materia de movilidad sostenible tomando medidas valientes que pongan a los peatones -y no a los coches- en el centro de sus políticas, tal y como describen en sus propios Planes de Movilidad Urbana.” ha declarado Adrián Fernández, Responsable de Movilidad de Greenpeace.

Con estos resultados, y dada la importancia que tienen hoy por hoy las ciudades en la lucha contra el cambio climático, Greenpeace demanda que las ciudades deben ser pioneras en la movilidad urbana sostenible. A las puertas de las elecciones autonómicas y municipales, Greenpeace exige responsabilidad a los grupos políticos y critica especialmente las posturas que abogan por eliminar medidas ya en marcha como ‘Madrid Central’, las ‘Supermanzanas’ de Barcelona o los carriles bici de Valencia, las cuales son necesarias para lograr los objetivos de sostenibilidad en las ciudades propuestos por Greenpeace.

Resumen ejecutivo

Informe completo

Rànquing de Mobilitat Urbana a Espanya 2019

Barcelona se situa entre les ciutats més compromeses amb la mobilitat sostenible per les millores a la seva xarxa ciclista i d’autobús

• Barcelona està reduint l’ús del cotxe en favor de modes nets, després de diversos anys de polítiques en favor de la mobilitat de vianants, una gran xarxa ciclista i la nova xarxa ortogonal d’autobús

• L’organització ecologista ha analitzat el grau de compromís amb la mobilitat sostenible de dotze ciutats avaluant el grau de compliment dels seus propis Plans de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS)

• En aquesta setmana d’eleccions municipals, Greenpeace recorda la importància de la mobilitat sostenible que prioritza les persones front el transport privat

Barcelona, 20 de maig de 2019.- La mobilitat de Barcelona pot ser un exemple per a altres ciutats espanyoles. Aquesta seria una de les conclusions de l’anàlisi encarregada per Greenpeace sobre dotze ciutats espanyoles (Albacete, Barcelona, Bilbao, Madrid, Màlaga, Múrcia, Palma, Pamplona, Santiago de Compostel·la, Sevilla, València i Saragossa) amb l’objectiu d’avaluar el grau de compromís dels seus ajuntaments respecte dels seus propis Plans de Mobilitat, comparant diferents indicadors relacionats amb la seva oferta de transport públic, la seva xarxa de vies ciclistes i carrers de vianants o el seu nivell de contaminació i soroll, entre d’altres.

Barcelona és la tercera ciutat millor valorada d’aquest rànquing amb una puntuació de 6,5 sobre 10, només per darrere de Bilbao (6,9) i València (6,6). Aquestes tres ciutats destaquen per una aposta decidida pels models sostenibles, amb mesures de gran calat que estan permetent reduir l’ús del cotxe i millorar la qualitat de vida de la seva ciutadania.

La capital catalana ocupa el tercer lloc gràcies a les seves polítiques en favor de la mobilitat de vianants, la bicicleta i el transport públic en una de les àrees metropolitanes més denses d’Europa. En els últims anys, Barcelona ha experimentat canvis de gran calat com l’extensió i millora de la xarxa de carrils bici o l’extensió d’una nova xarxa ortogonal d’autobusos. També s’ha començat la implantació del model de “superilles”, una actuació exemplar destinada a canviar la relació de la ciutadania amb els seus carrers.

Malgrat les bones xifres, l’abús del cotxe continua afectant l’habitabilitat de la ciutat amb nivells de soroll, contaminació i accidentalitat encara inacceptables. Mesures com la Zona de Baixes Emissions han contribuït a mitigar els casos més greus. Però encara cal reduir més l’espai al cotxe, especialment en aquelles avingudes que funcionen gairebé com autopistes al centre de la ciutat per l’elevada velocitat i intensitat del trànsit.

Després de finalitzar l’horitzó temporal del Pla de Mobilitat Urbana 2013-2018, Barcelona s’enfronta a la redacció del nou PMU amb algunes carències històriques, com la unió del tramvia per la Diagonal, l’excessiva presència de motos a les voreres i la difícil gestió de la mobilitat lligada al turisme. Malgrat això, el camí iniciat en la millora de la mobilitat la situa entre les ciutats més preparades en aquesta matèria.

A l’altre extrem del rànquing, les pitjors posicions són per a Albacete (3,7) i Santiago (4,4), que malgrat ser ciutats petites abusen del cotxe per a trajectes curts, fàcilment realitzables caminant o amb bicicleta.

Sevilla i Madrid obtenen una puntuació intermèdia de 5,9 punts. La ciutat andalusa destaca pels seus bons índexs als desplaçaments a peu i amb bicicleta, mentre que Madrid ha aplicat bones mesures com el Protocol Anticontaminació o “Madrid Central”. El segueixen en la classificació Saragossa (5,5), Màlaga (5,2) i ja amb suspens Múrcia (4,8), Pamplona (4,6) i Palma (4,6).

Ciutats per a les persones: el repte de la mobilitat sostenible

Fa un any Greenpeace va llançar a deu ciutats (Albacete, Barcelona, Madrid, Palma, Pamplona, Santiago de Compostel·la, Sevilla, Sòria, València i Saragossa) el repte de convertir-se en “Ciutat Neopolitan” i ser així pioneres d’una revolució urbana que fes els seus municipis més sostenibles i millorés la qualitat de vida dels seus habitants, com a una eina per lluitar contra el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat. Per a això, havien de posar en marxa canvis substancials en aspectes tan crítics per a una ciutat com la gestió de residus, l’eliminació de plàstics d’un sol ús, la contaminació, la mobilitat sostenible o l’alimentació.

“Les ciutats han d’assumir els reptes plantejats en matèria de mobilitat sostenible prenent mesures valents que posin els vianants; i no els cotxes; al centre de les seves polítiques, tal com descriuen als seus propis Plans de Mobilitat Urbana”. ha declarat Adrián Fernández, Responsable de Mobilitat de Greenpeace.

Amb aquests resultats, i donada la importància que tenen ara per ara les ciutats en la lluita contra el canvi climàtic, Greenpeace demanda que les ciutats han de ser pioneres en la mobilitat urbana sostenible. A les portes de les eleccions autonòmiques i municipals, Greenpeace exigeix responsabilitat als grups polítics i critica especialment les postures que advoquen per eliminar mesures ja en funcionament com “Madrid Central”, les “Superilles” de Barcelona o els carrils bici de València, mesures necessàries per aconseguirels objectius de sostenibilitat a les ciutats proposats per Greenpeace.