Un informe de Greenpeace acredita la necessitat de retallar els regadius i destaca Balears pel percentatge de regadius situats en zones amb mal estat de les aigües subterrànies

Tenim aigua escassa, contaminada i mal gestionada, cosa que no ens podem permetre i cada vegada menys. Per això, dins de la seva campanya “Salvar l’Aigua”, Greenpeace ha presentat avui l’informe “La bombolla del regadiu a Espanya” amb dades que alerten sobre la insostenibilitat del regadiu al país. En poc més d’una dècada, les reserves d’aigua superficials han baixat uns 10 punts percentuals de mitjana i continuarà disminuint, segons apunta la ciència, pels efectes del canvi climàtic. La font alternativa no poden ser només les aigües subterrànies, ja que el 44% ja estan en mal estat i, les que encara són utilitzables, han de ser reserves d’aigua extremadament ben gestionades i controlades per al futur. Per tant, només queda reduir el consum. Tenint en compte que gairebé el 80% del consum va cap al regadiu, sembla evident que és el primer sector amb una retallada necessària.

El cas de les Illes Balears

És destacable l’alt percentatge de regadius d’aquesta comunitat autònoma que se situen sobre zones amb mal estat de les aigües subterrànies i vulnerables a la contaminació per nitrats, un 26,9%. Aquesta dada, situa Illes Balears com la quarta comunitat autònoma amb major extensió de zones tensionades per al regadiu en termes relatius, que es localitzen en quatre zones de l’illa de Mallorca i a l’extrem occidental de Menorca.

A Espanya en general, des del 2004 al 2021 els regadius -i només els “legals” dels quals hi ha dades- han augmentat almenys en una extensió de 536.295 hectàrees, és a dir un 16%. I, encara que això ja sembla insostenible, la planificació hidrològica Estatal, aprovada fins a 2027, continua incrementant superfícies de regadiu en grans conques com la de l’Ebre, Duero, Guadiana o Segura, ja afectades per la falta d’aigua.

Per on caldria començar a retallar?* Per on la indústria agropecuària ja ha sotmès al territori a tal pressió que fa injustificable el manteniment actual d’alguns regadius:

1. Zones sobre aqüífers amb un “mal estat quantitatiu” de l’aigua: 32,88% del regadiu
2. Zones sobre aqüífers amb un “mal estat químic” de l’aigua: 45,52% del regadiu
3. Zones amb elevats nivells de nitrats: 56,69% del regadiu
4. Zones en les quals ja s’ha produït una evolució climàtica: 15,83%

Si superposem dades, veiem que un 16,23% dels regadius a Espanya estan en àrees tensionades (punts 1, 2 i 3), les que Greenpeace considera preferents de reducció, començant pels regadius il·legals i fent una anàlisi socioeconòmica de les explotacions, amb les persones afectades del sector. Per conques, destaca el Guadiana, amb un 38,06%, el Segura (27,44%), les Conques de Balears (26,88%), el Xúquer (25,78%), les Mediterrànies Andaluses (25,44%), les Internes Catalanes (24,91%) i el Guadalquivir (19,34%). Per comunitats autònomes, la pitjor situació es dona a Castella-la Manxa, Comunitat Valenciana i Regió de Múrcia. En aquestes tres comunitats, al voltant d’una tercera part dels regadius se situen en zones tensionades.

Si als tres primers criteris (1, 2 i 3), superposem zones on ja ha canviat el clima (4), veiem que el 3,67% dels regadius espanyols es troben en àrees crítiques, és a dir les prioritàries que s’han de retallar, destacant, per conques, la del Guadiana (22,62%) i, per CCAA, Castella-la Manxa.

A més, un 13,8% dels regadius estan sobre zones que afecten espais naturals protegits i de gran interès ecològic, el que és crític ja en àrees com la del Mar Menor, les Taules de Daimiel i Doñana.

“Els senyals d’alarma són evidents”, ha apuntat Julio Barea, responsable d’Aigua a Greenpeace. “Espanya, segon país amb més estrès hídric d’Europa, té el 75% del seu territori en risc de desertificació i no podem permetre’ns regar com si res. A més el regadiu cada vegada es concentra en menys mans, la qual cosa vol dir que no ajuda a l’enfortiment rural sinó a l’enriquiment de, cada vegada, menys persones a costa de la futura escassetat de la majoria. Si seguim amb aquest model de creixement desmesurat està en perill de desaparèixer la nostra agricultura tradicional”.

Les administracions s’escuden en la modernització del regadiu per continuar ampliant-lo però és un parany: la percepció de que hi ha més aigua per ‘eficiència’, incentiva augmentar més superfície de regadiu, genera canvis cap a cultius més demandants d’aigua i estimula les dobles o triples collites anuals. Un altre problema és que minven el retorn d’aigua als rius, aiguamolls o aqüífers, estimulen major evapotranspiració de les plantes i, a més, deixen major concentració de fertilitzants i plaguicides.

I, per si ens sobrés l’aigua, a més:

• l’exportem: en forma de fruites i verdures -aigua virtual-. Espanya és el principal exportador mundial d’aquests productes (9,4% de l’exportació a nivell global), i ens permetem exportar fins a productes propis de climes tropicals com l’alvocat
• la tirem: A Espanya malgastem més d’1 milió de tones d’aliments a l’any, l’equivalent, segons un estudi de la Universitat Pontifícia de Comillas, a 131 litres d’aigua perduda per persona i dia, només en aliments rebutjats

Amb tot aquest panorama, és urgent i vital que el pròxim govern, així com els programes electorals de tots els partits, abordin aquest problema. Així mateix totes les comunitats autònomes també ho han de prioritzar de manera urgent en els governs que s’estan conformant en aquests dies. Aquest problema no és una cosa puntual en temps de titulars de sequera, requereix una gran responsabilitat abordar-ho com un dels problemes prioritaris que afrontarà aquest país: el de la falta d’aigua. Per això, Greenpeace demanda:

• • Un full de ruta per acoblar el regadiu a la disponibilitat hídrica per garantir el proveïment de les poblacions, els cabals ecològics i altres usos prioritaris.
  • Una transició hidrològica justa, amb repartiment equitatiu dels recursos en quantitat i qualitat suficient, la qual cosa implica prendre mesures dràstiques per a aconseguir-ho i evitar futurs conflictes i enfrontaments entre territoris i activitats.

• Una PAC socialment justa i ambientalment resilient

• Mesures per a l’administració pública (Estat i CCAA): com, entre altres, prohibir nous regadius industrials en zones tensionades, comptar amb un registre públic d’hectàrees de regadiu o potenciar l’agricultura ecològica (**)
• Mesures per a les grans i mitjanes empreses: com, entre altres, paralitzar inversions que augmentin regadius industrials, amb impactes sobre la biodiversitat o els aqüífers, i obligar-les a informar públicament sobre la compra d’àmplies zones de regadiu amb efectes sobre un recurs escàs com l’aigua.

La campanya electoral prèvia al 23-J és una bona oportunitat perquè els partits defineixin la seva postura davant aquest problema, i així l’electorat sàpiga quines són les propostes que protegeixen l’aigua, a les persones i els ecosistemes. L’emergència climàtica ens exigeix una gran responsabilitat per salvar el nostre present i protegir el nostre futur i, per això, Greenpeace anima a la ciutadania a exigir un compromís mediambiental inequívoc als seus dirigents.

————–

(*) NOTA.- L’organització és conscient que la problemàtica que abordem és altament complexa i que la proposta que presentem té limitacions. D’una banda, encara que a l’informe es faci una breu caracterització socioeconòmica de les explotacions agràries, és necessari una major anàlisi de quines són les implicacions del model de regadiu a l’agricultura social que vertebra el territori i com podríem fer per preservar aquest tipus d’agricultura enfront del creixent model especulatiu i industrial. Per un altre, la metodologia plantejada deixa fora els impactes que estan tenint els transvasaments i canalitzacions d’aigua en determinades zones de regadiu. A més, atès que hi ha regadiu que té una “recent” implantació, pot ser que s’hagin quedat fora regadius amb alts nivells d’impacte però amb baixa presència d’ells en el subsòl. 

És per això que l’informe ha preferit establir criteris molt conservadors.

(**)Totes les propostes de Greenpeace per aquest tema i altres a les pròximes eleccions generals del 23J seran publicades en els pròxims dies