Els boscos primaris són enormes extensions de boscos que encara no s’han explotat comercialment. Només ocupen una quarta part de la superfície forestal mundial. La resta ha estat desboscat, degradat o fragmentat per l’activitat humana.
Segons la FAO, en el període 2015-2020 van desaparèixer cada any
10 millions d'hectàrees
de bosc, una superfície superior a tota Andalusia.
Entre 2000 i 2020 s’ha perdut el
12 %
dels boscos primaris que quedaven al planeta.
El
12 %
dels gasos amb efecte d’hivernacle procedeixen de la desforestació i d’altres canvis d’ús del territori.
Un tractor transporta troncos. Vista aérea de la construcción de la presa de Belo Monte. Zona deforestada en el Amazonas

El problema

Els boscos primaris, o paisatges forestals intactes, són grans àrees forestals verges que alberguen bona part de la biodiversitat terrestre i constitueixen enormes magatzems de carboni. L’any 2020, els paisatges forestals intactes cobrien 11,3 milions de km², localitzats majorment al Canadà, Rússia, el Brasil, el Perú i República Democràtica del Congo. Tristament, són destruïts o degradats per l’activitat humana.

En aquests ecosistemes verges tenen la llar pobles indígenes que són els guardians reals d’aquests territoris; és per això que la pèrdua d’aquests boscos també significa la desaparició de cultures indígenes. A més, la destrucció dels boscos provoca l’extinció d’espècies molt interessants de flora i de fauna i l’emissió de grans quantitats dels gasos amb efecte d’hivernacle, responsables del canvi climàtic. Salvar aquests boscos ha de ser una prioritat per a tots els països.

L’expansió de la frontera agrícola i ramadera per a la producció de matèries primeres (soja, oli de palma, carn, cautxú, canya de sucre, paper, fusta, etc…) és la principal responsable d’aquest problema. També, l’explotació de la fusta, els megaprojectes hidroelèctrics, la mineria i l’explotació petrolífera són els responsables de la desforestació i la degradació d’aquests boscos primaris.

I en l’origen d’aquesta demanda desbocada de matèries primeres cal assenyalar el model de consum i els hàbits de l’estil de vida occidental, així com els desequilibris del sistema econòmic mundial actual.

A Espanya no queden boscos primaris, encara que en alguns massissos muntanyencs perviuen reductes de boscos vells o madurs que són la llar d’espècies de flora i fauna amenaçades. És imprescindible conèixer i protegir aquests boscos, així com evitar les activitats humanes que puguin comprometre’n el futur.

La solució

Malgrat la gran varietat d’amenaces que destrueixen els boscos primaris, encara hi ha temps de reacció, però es fa urgent prendre certes mesures per aconseguir salvar-los:

  • Cal prioritzar la protecció dels boscos primaris mitjançant el compliment dels compromisos adquirits en els acords multilaterals i una governança mundial més eficient on prevalgui la conservació de la biodiversitat i els drets dels pobles indígenes.
  • Les empreses que operen en països amb boscos primaris han d’implementar polítiques per a promoure la responsabilitat empresarial en matèria de medi ambient, drets humans, lluita contra la corrupció, etc., i per a prevenir que participin en projectes que puguin impactar negativament en aquests ecosistemes.
  • Les administracions, a través de la contractació pública, han de prioritzar aquells productes que no s’associïn a la destrucció dels boscos o a la violació dels drets humans.
  • Cal que la ciutadania adoptem estils de vida i de consum sostenibles, evitem el consum innecessari i el malbaratament de recursos, i que fem una compra conscient i compromesa amb el planeta i els drets humans.

Què hi fa Greenpeace

Greenpeace, juntament amb les comunitats locals que hi habiten, treballa per evitar la destrucció i la degradació dels boscos primaris del planeta.

Hem investigat i documentat com l’expansió agrícola per a la producció de bestiar, de soja o d’oli de palma es troba darrere de la major part de la destrucció de la selva tropical a l’Amazònia o a Indonèsia. També hem investigat i exposat el paper de la indústria forestal en la degradació dels boscos per a la producció de fusta o de paper.

Ja prou de deforestació

No només investiguem i denunciem. També exigim als governs que evitin la importació de productes forestals procedents de tales il·legals i que engeguin polítiques de desforestació zero, que lluitin contra el desboscament per complir amb l’Acord de París contra el canvi climàtic. I fem campanyes perquè les grans multinacionals netegin les cadenes de subministrament de matèries primeres que procedeixen de la desforestació. O parlem amb els bancs perquè deixin de finançar els actors econòmics que destrueixen els boscos. O confrontem les empreses elèctriques, constructores o asseguradores que s’embarquen en projectes destructius amb el medi ambient i els drets humans.

Des de Greenpeace treballem per demanar i proposar diferents solucions a un problema tan complex com els incendis forestals d’alta intensitat, que s’han convertit en un problema ambiental i social de primera magnitud, per tal de minimitzar-ne les conseqüències.

«Des de fa més de 20 anys, hem elaborat campanyes a les selves tropicals de l’Amazònia brasilera, a la conca del Congo i a Indonèsia; i també treballem a països amb boscos boreals com Canadà, Finlàndia o Rússia.»

Què hi pots fer tu

Actua amb el teu consum! Triar malament la fusta pot tenir una repercussió negativa per als boscos, especialment per a aquelles espècies que estan amenaçades o que procedeixen de regions afectades per la mala gestió forestal, la tala il·legal, la desforestació, les guerres, les invasions de territoris indígenes o la violació dels drets humans. Aquí et proposem alguns consells consells per triar bé la fusta o donar-li una vida nova a la que ja tens.

Suma’t a Greenpeace! Forma part de la nostra organització per exigir a les empreses que adoptin mesures responsables d’explotació forestal, i als governs que actuïn contra la fusta il·legal. On una persona no arriba, un col·lectiu sí.

Clica aquí per unir-te a Greenpeace!

Contingut relacionat