L’Amazònia és la regió més gran de bosc tropical del planeta. Des de 1970 se n’ha perdut només al Brasil una superfície forestal més gran que tota França. La ramaderia n’és la responsable de la majoria d’aquesta desforestació.
En
2015
el desboscament va tornar a repuntar a l’Amazònia brasilera, amb gairebé 800 mil hectàrees destruïdes.
En la dècada dels 90, la selva absorbia
2.000 milions
de tones de CO2. Ara aquesta xifra s’ha reduït a la meitat.
En 2016, es van assassinar
49 activistes
ecologistes al Brasil. 9 de cada 10 d’aquests assassinats van tindre lloc a l’Amazònia.
Sakí barbudo negro en el Amazonas Jaguar en el Amazonas Amazona frentiazul en el Amazonas

El problema

L’Amazònia, la regió tropical més gran del planeta, perd cada any enormes extensions de selva, on s’emeten grans quantitats de gasos amb efecte d’hivernacle en un context de violència i de violacions dels drets humans. Si volem evitar un empitjorament del canvi climàtic, la pèrdua de la rica biodiversitat que conté i garantir la supervivència dels pobles indígenes, és fonamental aturar la desforestació i la degradació de l’Amazònia.

El Brasil és el país que alberga la major part de la selva amazònica, però la desforestació i la degradació forestal hi són un problema crònic. L’expansió de la frontera agrícola per al cultiu de soja i la creació de pastures per a la ramaderia són les responsables principals d’aquest problema. També, l’explotació forestal industrial, en gran part il·legal, obre el camí a la destrucció posterior amb l’ús del foc. Una altra gran amenaça són els grans projectes hidroelèctrics que amenacen tots els valuosos rius de la conca amazònica, com el complex de preses projectades a la conca del riu Tapajós, llar de la tribu Munduruku.

La nostra dieta té molt a veure amb el que passa a l’Amazònia. L’expansió del cultiu de soja al Brasil es deu en gran part a la demanda internacional de pinsos que la ramaderia industrial necessita per alimentar els pollastres, els porcs, les vaques, etc. que formen part de la nostra dieta excessivament rica en proteïna d’origen animal.

També hi ha empreses espanyoles responsables en la conflictivitat que es viu a la regió amazònica. Empreses elèctriques i empreses asseguradores intenten fer negocis amb aquests projectes destructius. A més, el mercat espanyol de fusta tropical hi té una gran responsabilitat, ja que Espanya és un dels importadors europeus més destacats de fusta tropical amazònica. La demanda de fustes valuoses, com l’ipé, alimenta el frau i la corrupció en el sector forestal. Espanya és la quarta importadora mundial de fusta d’ipé, de manera que contribueix, no només a la destrucció de l’Amazònia, sinó també a la invasió dels territoris indígenes o al treball esclau.

Corocoros rojos volando sobre la costa de Brasil Niños Munduruku nadando en el río Tapajós en el Amazonas Imagen aérea del río Tapajós en Pará

La solució

Les empreses i els governs han d’assumir les responsabilitats que tenen com a agents principals de la destrucció de l’Amazones, per tant:

  • El Govern del Brasil s’ha de comprometre a implantar una política de desforestació zero i complir els compromisos internacionals en matèria de medi ambient i de drets dels pobles indígenes.
  • Les empreses que operen al Brasil han d’implementar polítiques per a promoure la responsabilitat empresarial en matèria de medi ambient, de drets humans, de lluita contra la corrupció, etc., que previnguin la participació en projectes que puguin impactar negativament en els ecosistemes amazònics i en la seva població.
  • Cal que els països de la UE compleixin el Reglament EUTR, que impedeix l’entrada a Europa de productes forestals procedents de la destrucció dels boscos.
  • La Unió Europea ha de posar en marxa el pla contra la desforestació evitant el comerç de matèries primeres (soja, carn, oli de palma, fusta o paper) que procedeixin de la desforestació.
  • Les administracions, a través de la contractació pública, han de prioritzar aquells productes que no s’associïn a la destrucció dels boscos o a la violació dels drets humans contra les comunitats que els habiten.
  • La ciutadania hem d’adoptar estils de vida i de consum sostenibles i hem d’evitar el consum innecessari, el malbaratament de recursos i fer una compra conscient i compromesa amb el planeta i els drets humans.
  • Entre els estils de vida necessaris, cal esmentar la necessitat d’adoptar una dieta baixa en proteïna animal on predominin els aliments d’origen vegetal, ecològics i locals. Hem de consumir menys carn i de millor qualitat, per a això hem de rebutjar els productes procedents dels sistemes intensius i recolzar la ramaderia local en règim extensiu i ecològic.

Què hi fa Greenpeace

Per acabar amb el desboscament i la degradació de l’Amazònia hem de pressionar les institucions internacionals i el govern del Brasil, convèncer les grans empreses i transformar el sistema econòmic actual on preval el consum i el malbaratament de recursos. Per això:

  • Demanem una Llei de Desforestació Zero al Brasil, per reduir dràsticament la desforestació i la degradació de la selva Amazònica i el Cerrado.
  • Investiguem sobre el terreny i documentem les cadenes de subministrament de matèries primeres (soja, carn, fusta) per identificar aquelles empreses i governs que permeten el comerç internacional de productes procedents de la destrucció forestal.
  • Establim aliances amb altres organitzacions i amb tribus indígenes per defensar el medi ambient i els drets sobre els territoris propis.
  • Exigim que les empreses espanyoles compleixin amb els compromisos de responsabilitat social corporativa per evitar veure’s embolicats en projectes que siguin nocius per a l’Amazònia.
  • Exigim que els països de la Unió Europea apliquin la legislació que impedeix la importació de fusta il·legal a la UE.
  • Promovem entre la ciutadania hàbits de consum responsables amb les implicacions ambientals i socials del nostre mode de vida.