En el concepte de seguretat humana comencen a ser rellevants altres amenaces com el canvi climàtic, la pobresa, les malalties i l’escassetat d’aliments o d’altres recursos necessaris.
El problema
El concepte clàssic de seguretat se centrava en la defensa davant les amenaces militars de l’exterior i s’oblidava d’altres fonts d’inseguretat com les econòmiques i les mediambientals.
Aquest concepte de seguretat s’ha enfortit gràcies a una varietat d’històries contades en benefici dels interessos d’una elit, les quals han creat la cultura de la por i s’han usat per justificar la mobilització de mesures extraordinàries i desproporcionades respecte a amenaces materials majors. D’aquesta manera, hem vist un increment sistemàtic de la inversió en el sector armamentista i en el comerç d’armes a nivell mundial.
Les exportacions d’armes espanyoles van superar els 3.720,4 en 2018 i 4.042,3 en 2019, fet que situa el nostre país com el cinquè exportador mundial d’aquest tipus de material.
L’augment del comerç mundial d’armes i aquest interès exportador de països com Espanya topen amb el compliment estricte de les regulacions que exigeixen que es deneguin aquelles exportacions d’armes que tenen el risc d’usar-se per a facilitar o cometre violacions greus del dret internacional. La falta de transparència en aquest àmbit impedeix assegurar una aplicació correcta d’aquesta normativa i la rendició de comptes per les possibles vulneracions d’aquesta.
En l’actualitat, en el concepte de seguretat humana, comencen a ser rellevants altres amenaces, com ara el canvi climàtic, la pobresa, les malalties i l’escassetat d’aliments o d’altres recursos necessaris. A mesura que la situació d’escassetat de recursos augmenti, s’incrementaran els conflictes que alimentaran, al seu torn, el cicle de violència.
La solució
A Greenpeace creiem que calen normes internacionals que regulin el comerç d’armes, i que cada país l’ha de regular a nivell nacional i assumir-ne les responsabilitats. A més, entenem que la seguretat no s’ha de definir sobre la base de les fronteres, sinó de les possibilitats del desenvolupament humà de cada persona.
A Espanya, l’entrada en vigor i l’aplicació de la Llei 53/2007 va significar un avanç pel que fa a la transparència i el control de les exportacions d’armament, i així és com ho hem valorat des de Greenpeace. Malgrat tot, continua havent-hi un marge de millora. Per exemple, encara es venen armes a països que es troben en conflicte armat o on es produeixen violacions dels drets humans. En 2019 i 2020, Espanya va exportar armes a Israel, l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units (EAU), Egipte, l’Iraq i Turquia. És a dir, que continuen registrant-se exportacions a diversos països amb historial de violacions dels drets humans, a països amb inestabilitat regional o conflictes interns, unes operacions que difícilment superarien una aplicació estricta dels criteris establerts en l’article 8 de la Llei.
Què hi fa Greenpeace
En la campanya de Desarmament treballem per aconseguir més control i més transparència en el comerç d’armes i per avançar cap al desarmament i la no proliferació nuclear.
Després de més de 10 anys de campanya juntament amb Amnistia Internacional, Fundació per la Pau i Intermón Oxfam, en 2007, el Govern espanyol va aprovar una Llei de comerç exterior de material de defensa i de doble ús, que regula les exportacions espanyoles d’armament. Aquesta llei estableix uns requisits estrictes respecte a on es pot vendre o no. En 2010 es va aprovar, a més, un tractat que prohibeix a nivell internacional les bombes de raïm.
La campanya Armes Sota Control exigeix el cessament de la venda d’armes espanyoles quan hi ha un risc substancial que puguin contribuir a cometre o facilitar violacions greus del dret internacional dels drets humans o del dret internacional humanitari. A més, treballem a tot el món per aconseguir el desarmament nuclear. Al juliol de 2017, les Nacions Unides va adoptar un nou tractat mundial de prohibició de les armes nuclears malgrat l’oposició dels països de l’OTAN, com Espanya.