La vida a la Terra depèn directament dels oceans. Però cada vegada estan més amenaçats pels impactes de l’activitat humana i pel canvi climàtic.

Els oceans abasten més de
700.000 espècies.
Menys d'un
3 %
dels oceans estan protegits.
Els oceans han absorbit més del
93 %
de la calor extra produïda per l’ésser humà des dels anys 70.
«Els oceans del planeta —la temperatura, la química, els corrents i la vida d’aquests— mouen sistemes mundials que fan que la Terra sigui habitable per a la humanitat.»

El problema

Els beneficis que els oceans ens brinden en el nostre dia a dia són innombrables: influeixen en els fenòmens meteorològics més destacats, regulen el clima, produeixen l’oxigen que respirem i són els corredors de migració de balenes, taurons, tortugues i d’altres espècies.

Però, encara que sembli sorprenent, dos terços de l’aigua dels mars i dels oceans –la meitat del planeta en termes absoluts— són aigües internacionals on no hi ha cap regulació sobre la protecció de la seva biodiversitat. De la gestió sostenible dels oceans depèn el futur de la humanitat.

La pesca insostenible i il·legal, la gestió de les costes, el trànsit marítim, la contaminació i els efectes del canvi climàtic fa dècades que amenacen profundament el nostre medi marí. La riquesa del fons marí, els seus ecosistemes i la diversitat es troben en risc. Molts organismes, com el coral, el plàncton i els crustacis, són molt sensibles a l’efecte de l’acidificació de l’oceà, que unit a l’escalfament global poden comportar impactes irreversibles per a les espècies i l’espècie humana.

Un 90 % de les poblacions de peixos que s’han avaluat a la Mediterrània estan sobreexplotades. A més, al territori espanyol ha prevalgut la urbanització del litoral en comptes de la protecció dels ecosistemes costaners. Espanya només té protegit un 8 % de les seves aigües i, sense una implementació real de les polítiques de gestió pesquera o costanera, la degradació de les nostres mars és imparable.

La solució

Conservar i usar de manera sostenible els oceans, les mars i els recursos marins vol dir salvaguardar els caladors de pesca, preservar els ecosistemes més vulnerables i, a més, ser capaços de respondre als impactes del canvi climàtic i de les activitats humanes en els oceans. I la manera més efectiva de fer-ho és mitjançant una xarxa de santuaris marins, que són espais de protecció de les espècies que els habiten on se’n possibilita la reproducció i el desenvolupament, al marge de la sobreexplotació industrial, de la contaminació i dels efectes del canvi climàtic.

Dos terços de les nostres mars estan sense protegir i aquesta xarxa de santuaris és fonamental per als estats insulars del Pacífic, que es troben entre els més afectats per la degradació dels oceans i per l’impacte del canvi climàtic, de manera que la seva supervivència depèn d’una mar ben conservada. Més de tres mil milions de persones depenen de la diversitat biològica marina i costanera per al medi de vida propi.

Ángel del mar Medusa escifozoo

Què hi fa Greenpeace

En un moment tan decisiu per al futur dels oceans, de la seva biodiversitat i de tota la vida que en depèn, Greenpeace insta a Nacions Unides que adopti ràpidament un tractat internacional dels oceans que protegeixi les aigües d’alta mar i el llit marí que hi ha a sota.

El principal objectiu de Greenpeace és aconseguir uns oceans i unes mars saludables, amb les poblacions de peixos recuperades, amb ecosistemes marins ben conservats i amb comunitats pescadores que puguin viure de la pesca sostenible.

La salut dels oceans i de les mars també passa per bandejar l’urbanisme il·legal costaner, la mala gestió de la contaminació i del trànsit marítim i la pressió sobre el litoral, i concretar eines que permetin prevenir i fer front a l’efecte del canvi climàtic i l’acidificació oceànica.

Espanya té molta feina pendent en aquest sentit. Per això treballem en el control de la contaminació i de la urbanització a la costa, la implementació de les polítiques pesqueres sostenibles i la protecció marina.