L’Àrtic funciona com un aire condicionat i d’aquest depèn el clima global, però continua sent l’oceà més desprotegit del planeta.

x 2
L’Àrtic s’escalfa més del doble que qualsevol altre lloc del món.
3/4 parts
de la capa de gel que flota a l’Àrtic s’han perdut en els últims 30 anys.
4 milions
de persones habiten a l’Àrtic i en depenen directament.

El problema

El gel de l’Àrtic exerceix de refrigerador global: reflecteix la calor solar cap a l’espai i manté fresc el planeta. A pesar que tot allò que passa a l’Àrtic repercuteix a tota la Terra, aquest espai és un dels més desprotegits i està obert a amenaces múltiples.

Tres quartes parts de la capa de gel que flota a l’Àrtic han desaparegut en els últims 30 anys. La destrucció d’aquest gel fa de l’oceà Àrtic un lloc molt més navegable i l’exposa a la pesca massiva i a l’extracció de petroli, gas i minerals. Aquestes circumstàncies generen una gran varietat de xocs d’interessos, alguns tan greus com possibles conflictes bèl·lics.

A més dels canvis locals que impactaran directament sobre la biodiversitat de l’Àrtic i dels seus mitjans de vida, hi haurà canvis «remots» que afectaran diferents parts del planeta, com ara Espanya, on els nostres hàbitats naturals es veuran afectats per l’augment de les temperatures.

«Per poder salvar el gel de l’Àrtic, els experts indiquen que l’augment de la temperatura global ha de situar-se per sota d’1,5 ºC.»

Quina n’és la solució?

La crema de combustibles fòssils és el principal causant del canvi climàtic, per això la solució passa per acabar amb la dependència del petroli i d’altres combustibles fòssils.

La prohibició de les prospeccions, de la navegació comercial lliure, de les accions militars i de la pesca industrial al territori àrtic són prioritàries. Amb aquest objectiu, Greenpeace proposa la creació d’un gran santuari marí que salvaguardi l’Àrtic de qualsevol acció intrusiva.

Un dels marcs perfectes en les relacions internacionals per aconseguir-ho és el Conveni OSPAR, capaç de regular les activitats potencialment nocives per a l’Àrtic i de fixar mecanismes vinculants i de compliment obligat per als estats membres. Malgrat que Noruega, Islàndia i Dinamarca van bloquejar aquest acord en 2016, Greenpeace, com a membre d’una coalició internacional, continuarà perseguint jurídicament les indústries destructives i assenyalant aquells països com Noruega que obren noves àrees de l’oceà Àrtic per a l’exploració de petroli.

Què hi fa Greenpeace?

L’objectiu de la nostra campanya a llarg termini és la creació d’un santuari global a l’Àrtic que el protegeixi de les prospeccions petrolíferes, de la pesca industrial i del trànsit marítim en les noves vies creades pel desglaç.

Greenpeace vol que la Comissió OSPAR aprovi la proposta de declaració d’un àrea marina protegida a les aigües àrtiques que entrin en la seva jurisdicció. Això suposaria la protecció de gairebé el 10 % del santuari àrtic que proposa Greenpeace.

Malgrat que Noruega, Islàndia i Dinamarca van bloquejar aquest acord en 2016, Greenpeace, com a membre d’una coalició internacional, continuarà perseguint jurídicament les indústries destructives i assenyalant aquells països com Noruega que obrin noves àrees de l’oceà Àrtic per a l’exploració de petroli.

A més, Greenpeace treballa juntament amb altres organitzacions en el desenvolupament d’un Tractat de Protecció de la Vida Marina en Alta Mar de les Nacions Unides per a la creació del santuari àrtic, així com la protecció de les aigües internacionals a tot el món.