Sabies que pots canviar el teu consum per un de més respectuós amb el medi ambient i els drets humans, com a manera de protegir la biodiversitat i de lluitar contra el canvi climàtic?
El problema
El consum de productes, de serveis i de béns és un fet habitual. Però la nostra societat està marcada, més que pel consum, pel «consumisme» o pel sobreconsum que ens empeny a adquirir més i més coses. Aquesta tendència, de la qual depèn sobre manera el sistema econòmic actual, té conseqüències greus per a la salut del planeta i per a la nostra.
Greenpeace ha estat part activa de nombroses batalles ambientals en defensa dels límits planetaris. Cada vegada són més evidents els impactes deguts al canvi climàtic, i la pèrdua de biodiversitat i el consum apareixen com a elements recurrents en la crisi actual. Hi ha una necessitat urgent de canviar la manera com consumim.
En ocasions, formem part de la problemàtica ocasionada pel consumisme perquè no tenim la informació necessària per ser capaços de sospesar els impactes que el nostre consum té en el medi ambient. Els plàstics, el consum d’aliments, la roba que vestim, l’ús de la tecnologia o la forma com ens desplacem. Totes aquestes peces se sumen en un consumisme que degrada gradualment el medi natural.
El resultat és a la vista. A la UE i a Espanya, gairebé el 40 % dels plàstics que s’hi produeixen són envasos, en la majoria d’un únic ús: bosses, ampolles, embolcalls, gots…, dels quals només es recicla el 30 % (en els càlculs més optimistes). El resultat és que, a nivell global, fins a 12 milions de tones de plàstic arriben als oceans, i ja s’hi han observat més de 1.300 espècies marines afectades.
El consum d’aliments provinents de l’agricultura i la ramaderia industrial també té implicacions greus. La ramaderia és la responsable de l’emissió del 14 % dels gasos amb efecte d’hivernacle. A més, el model de ramaderia industrial es regeix per l’obtenció de beneficis ràpids, que també significa talar boscos per produir pinsos i pastures per engreixar ràpidament el bestiar. Es preveu que el consum mundial de carn augmenti en més d’un 75 % en 2050, unes xifres insostenibles per al planeta. Al mateix temps, el consum de peix creix a un ritme més alt que la taxa de població mundial. Els oceans encara s’exploten de manera desenfrenada i els estocs pesquers es troben sota una enorme pressió. Davant aquesta crisi, cada vegada hi ha més persones interessades a demanar que el peix que compren sigui sostenible i que no s’involucri en activitats il·legals.
També tenen efectes greus sobre el planeta les pràctiques dutes a terme per la indústria tecnològica que, amb l’obsolescència programada, promou la substitució abans que la reparació, de manera que ocasiona l’esgotament dels recursos naturals i l’aparició de tones de residus perillosos.
L’impacte de la roba amb què ens vestim diàriament és cada vegada més gran en la salut del planeta. Cada any es fabriquen 100 mil milions de peces de roba. De mitjana, cada persona compra un 60 % més d’articles de vestir que fa 15 anys i els conserva la meitat de temps. La moda ràpida o fast fashion ha convertit la roba en un objecte d’un sol ús, de manera que s’ha generat un problema crític d’ús de matèries primeres i de generació de residus.
Les urpes del consumisme ataquen tots els entorns i els sectors, des del paper fins als cosmètics passant per la indústria alimentària, amb conseqüències greus, per exemple, per als «pulmons» del planeta: les selves tropicals d’Indonèsia, l’Amazònia o els boscos boreals són arrasats per a la producció paperera, de soja, d’oli de palma, de mocadors o de paper higiènic; per aquest motiu és crucial contrarestar aquesta destrucció amb una mentalitat sostenible, lliure del consum dels productes procedents de les indústries que acaben amb el patrimoni natural mundial, regional i local.
La solució
L’ésser humà necessitarà tres planetes per proveir el ritme actual de consum, sobretot perquè es preveu un creixement demogràfic per 2050 que ens situarà en 9.600 milions de persones. Simplement, no és possible suportar aquest nivell de producció, de consum i de contaminació associada, perquè vivim en un planeta amb recursos finits. Per això, cal que canviem els nostres patrons de consum per revertir hàbits inadequats i poc sostenibles.
Les xifres parlen per si mateixes. La mitjana d’ús d’una bossa de plàstic és de 15 minuts mentre que triga centenars d’anys a degradar-se; i igualment passa amb gairebé tots els productes d’un sol ús, com les bosses, les ampolles o les palletes. No només és qüestió de reutilitzar i reciclar, sinó de reduir-ne el consum i cercar-hi alternatives. Una bossa de roba, o una ampolla que es pot reomplir són les alternatives per evitar aquests plàstics d’ús únic. Els governs i les empreses també han de liderar l’eliminació d’aquest tipus d’envasos, de promocionar el sistema de retorn d’envasos, i de prendre iniciatives valentes que evitin la generació d’aquest tipus de residus en primer lloc.
El consum d’aliments, entre els quals hi ha la carn, ha augmentat la ramaderia industrial i ha convertit el nostre país en el tercer exportador de bestiar porquí del món. L’augment creixent d’instal·lacions industrials no és una bona notícia. Cal potenciar i premiar les iniciatives ecològiques o locals i una dieta mediterrània que aposti per la qualitat i redueixi el consum de carn. Amb el peix, el que hem de fer és apostar per un peix sostenible, local i de temporada i mirar bé les etiquetes que han de ser clares i ens han de donar tota la informació necessària sobre com s’ha pescat i on. Cal que els governs apostin per una pesca sostenible per al futur dels oceans i de les comunitats pesqueres.
Hem de deixar de comprar compulsivament i abandonar el model de roba d’un sol ús. Si conserves la roba un o dos anys redueixes les teves emissions de CO2 en un 24 %. No només hi estalviem diners, sinó també aigua i matèries primeres. A més, evitem que els productes químics i els pesticides danyin els rius, el sòl i la vida silvestre i retallem l’ús de combustibles fòssils i la càrrega de la indústria tèxtil al planeta.
Els dissenys que s’allunyen de la reparabilitat, les bateries no reemplaçables, les eines que no són estàndards o la incapacitat d’accedir als manuals de reparació o a les peces de recanvi són les dificultats que es troba sovint el consumidor, i les bases sobre les quals Greenpeace reclama al sector de les tecnologies un disseny dels productes perquè es puguin reparar o actualitzar amb més facilitat i que ofereixin un servei adequat de postvenda.
Què hi fa Greenpeace
El consumisme és l’eix de moltes de les nostres campanyes, ja que sense aquest la pressió i la degradació dels espais naturals terrestres i oceànics no serien iguals, ni les emissions tindrien una magnitud tan dramàtica, ni les abelles o d’altres pol·linitzadors estarien en declivi, ni indústries com la tèxtil o la paperera usarien substàncies tòxiques que ataquen la salut de les persones i dels ecosistemes.
Greenpeace identifica i alerta la població dels perills dels actors i les xifres del desastre natural que acompanya el consumisme. Treballa amb els governs i amb la societat per fomentar polítiques de reparabilitat i de gestió de residus, amb les empreses productores, amb el sector de la pesca artesanal i de la ramaderia ecològica i amb les persones, de manera que hi proposa solucions per a tothom.