Sabies que Espanya és el país de la Unió Europea amb més superfície d’agricultura ecològica?

A Espanya es van dedicar gairebé
2 milions
d’hectàrees a l’agricultura ecològica en 2016.
L’agricultura familiar i camperola produeix al voltant del
80 %
dels aliments al món.
En 2014 es van usar més de
79.000 tones
de plaguicides a Espanya.

El problema

El desenvolupament de malalties, la desaparició d’insectes vitals com les abelles, la contaminació de les aigües i de les terres, la desforestació, la contribució al canvi climàtic… Aquestes són algunes de les conseqüències de l’agricultura industrial. Aquest tipus d’agricultura és, a més, un model:

  • Destructiu, que consumeix gran quantitat d’aigua i de petroli.
  • Associat al desboscament d’ecosistemes de gran valor.
  • Que empra productes químics (fertilitzants i plaguicides) que provoquen emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, contaminen els aqüífers, els sòls i els aliments i afecten la biodiversitat.
  • Que perjudica els petits agricultors i agricultores, concentra el control de l’agricultura en poques mans (sis multinacionals controlen el 76 % del mercat agroquímic i tres, el 53 % del mercat de llavors) i amenaça la sobirania alimentària.
  • Que amenaça l’agrodiversitat i la biodiversitat en general.
  • Responsable d’una quarta part de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.
  • Que consumeix el 70 % de l’aigua dolça del planeta.

L’agricultura industrial va néixer amb l’únic objectiu d’incrementar massivament la producció d’aliments… i ho va aconseguir, però amb uns «interessos» que no podrà pagar la nostra generació ni les futures. La trista realitat és que prop del 30 % dels aliments es llancen al fem, mentre que el nombre de persones que pateixen fam supera la xifra alarmant de 800 milions de persones. A més, per tal de produir aquests aliments que acaben a les escombraries s’usen molts recursos, per exemple el 24 % de l’aigua dolça.

D’altra banda, la immensa majoria de la producció mundial d’aliments no es destina a alimentar persones directament, sinó a produir pinsos per tal que als països enriquits es pugui disposar de carn, i d’altres derivats animals, a baix preu. Els grans cultius per a produir pinsos i alimentar els animals, que al seu torn satisfan les nostres necessitats insanes de carn, estan destruint el planeta.

La solució

La resposta és l’agricultura ecològica: una agricultura realment sostenible, a nivell social i ambiental, on es prohibeix l’ús de productes agrotòxics i transgènics i que, contràriament a l’agricultura industrial, no es desenvolupa en detriment del medi ambient. L’agricultura ecològica treballa amb la natura, no en contra d’aquesta, com ho fa la industrial.

Aquest model es basa en una gestió sostenible dels recursos locals que beneficia les persones productores i consumidores. Al nostre voltant hi ha cultius d’agricultura ecològica que demostren cada dia que poden proveir l’aliment suficient, augmentar la seguretat alimentària, preservar la biodiversitat i generar una qualitat de vida major per a qui produeix els aliments i per a qui els consumeix.

Una mujer sujeta una cesta con las frutas, vegetales y plantas medicinales que ella misma cultiva en Eslovaquia. Agricultora aventando trigo en la India

Què hi fa Greenpeace

En Greenpeace, treballem per aconseguir un model d’agricultura i de ramaderia saludable per al planeta i per a les persones, com ho és el que es fonamenta en l’agroecologia. Per això actualmentexigim al Govern espanyol que:

  • Aposti decididament per l’agricultura i la ramaderia ecològiques.
  • Prohibeixi l’alliberament de cultius transgènics al medi ambient.
  • Mentre es permeti el cultiu de transgènics, que publiqui dades fiables i exactes sobre el seu cultiu a Espanya.
  • Prohibeixi tots els plaguicides perjudicials per a les abelles i d’altres pol·linitzadors, i adopti plans d’acció per a salvar les abelles.
  • Prohibeixi l’ús del glifosat.
  • No autoritzi projectes de macrogranges i fomenti la reducció del consum de carn i d’altres derivats animals.