Sabies que Espanya és l’únic país europeu que conrea aliments transgènics a una escala important?

El
3 %
de la superfície agrària mundial es conrea amb aliments transgènics.
17 països
han prohibit el cultiu d’aliments transgènics a la UE.
El
67 %
dels assajos experimentals a l’aire lliure a Europa és fan als nostres camps.

El problema

Un organisme transgènic o modificat genèticament (OMG) és un organisme viu que s’ha creat artificialment mitjançant la manipulació dels seus gens. Aquesta branca de la biotecnologia permet franquejar els barreres entre les espècies i crear éssers vius que mai no es podrien donar a la natura.

Després de més de 20 anys al mercat, encara no hi ha estudis a llarg termini que demostrin la seguretat d’aquests organismes per als éssers humans. Més de 300 científics independents han signat un manifest internacional on afirmen que no hi ha un consens científic sobre si són segurs o no.

Els riscos ambientals dels organismes transgènics s’han demostrat àmpliament, de la mateixa manera que no és cert que siguin la solució a la fam, ja que la immensa majoria dels cultius transgènics alimentaris es destina a elaborar pinsos que engreixen els animals perquè els països enriquits puguem disposar de carn barata.

La coexistència entre els cultius transgènics i els cultius convencionals i ecològics és impossible: la contaminació genètica és inevitable.

Segons les dades estimades de superfície conreada amb organismes transgènics, el 95 % dels cultius transgènics de la UE es localitzen a Espanya. L’Administració mateixa es mostra opaca pel que fa a les xifres del cultiu transgènic: el Govern continua oferint únicament estimacions basades en les dades de venda de llavors que subministra la indústria.

Hi ha qui ho justifica en honor «d’acabar amb la fam» al planeta, però la realitat és que els cultius modificats genèticament no alimenten el món: el 99 % dels agricultors no els conreen, i el 97 % de la superfície agrícola mundial encara n’és lliure.

Els cultius transgènics són el màxim exponent del model d’agricultura industrial: ni són necessaris, ni són la solució als problemes que prometien resoldre. És més, alguns d’aquests problemes, fins i tot, s’han agreujat, com ara l’ús massiu d’herbicides com el glifosat i una resistència de les «males herbes» a aquests productes com a conseqüència.

Campo de maíz transgénico señalado por activistas de Greenpeace. Campo de maíz señalado con letreros de signos de interrogación

La solució

A hores d’ara, a la UE només s’autoritza un cultiu transgènic, el blat de moro insecticida de Monsanto conegut com MON810. Malgrat que el conreu de transgènics està autoritzat des de 1998 a la UE, només a quatre països es conrea aquest blat de moro (Espanya, la República Txeca, Portugal i Eslovàquia) i únicament a Espanya es fa a una escala important. Fins i tot, el productor europeu principal de blat de moro, França, n’ha prohibit el cultiu, igualment com ho han fet 17 països més i les quatre regions de dos països: Alemanya, Àustria, Bulgària, Croàcia, Xipre, Dinamarca, Eslovènia, França, Grècia, Hongria, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, els Països Baixos i Polònia, la Valonia (Bèlgica) i Gal·les, Escòcia i l’Irlanda del Nord (el Regne Unit).

Construir un moviment de resistència davant de l’expansió dels cultius transgènics és fonamental. A Espanya, són molts els municipis que ja s’han declarat lliures de transgènics i cinc comunitats autònomes s’han mantingut lliures de cultiu de blat de moro transgènic. A més, ara, amb la nova legislació europea tenen l’oportunitat de declarar-se formalment lliures de cultius transgènics comercials.

El veto a aquests cultius és una resposta a curt i a mitjà termini, però l’única solució de futur és l’aposta decidida per l’agricultura ecològica. Com més s’ampliï la superfície conreada amb cultius ecològics com a resposta a la demanda creixent d’aquests productes, més reduïda serà la possibilitat que s’hi implantin els cultius transgènics.

D’altra banda, mentre es permeti el cultiu d’aliments transgènics a Espanya, el Ministeri ha de garantir que la informació en sigui fiable i transparent.

Què hi fa Greenpeace

Fa anys que Greenpeace informa dels problemes associats dels conreus transgènics per al medi ambient i que denuncia com afecten un sistema agroalimentari just i sostenible i, en particular, l’agricultura ecològica. A més, el treball a nivell europeu ha fet que només hi hagi un conreu autoritzat i que tan sols Espanya, lamentablement, l’usi de manera significativa.

A més, exigim que mentre es conreïn a Espanya, se n’ha d’oferir informació fiable a la ciutadania. Les estimacions donades pel Ministeri d’Agricultura només pareix que volen legitimar les afirmacions de la indústria que el cultiu a Espanya és tot un èxit.

Greenpeace anima tots els governs autonòmics, municipis i ciutats a declarar-se lliures de cultius transgènics i a apostar decididament per l’agricultura ecològica.