El glifosat és un herbicida que l’Organització Mundial de la Salut ha classificat com a «probablement cancerigen per a l’ésser humà».

A Espanya hi ha més de
100 productes
autoritzats per a l’agricultura, la silvicultura, la jardineria i l’aplicació domèstica que contenen glifosat.
Entre 1974 i 2014 s’han escampat
8.600 milions de kg
de glifosat pel planeta.
Monsanto comercialitzà el glifosat per primera vegada a la dècada de
1970
amb el nom de Roundup.
Primer plano de una mazorca de maíz Hierba resistente al glifosato Una granja en Estados Unidos

El problema

Milions d’hectàrees de terres de cultiu, de parcs i, fins i tot, de voreres es ruixen amb glifosat cada any a tot el planeta. Quan s’usa en agricultura, aquest compost penetra al sòl, es filtra a l’aigua i els seus residus romanen als cultius: en trobem als aliments que mengem, a l’aigua que bevem i als nostres cossos.

Des de fa dècades que es denuncien els efectes nocius potencials del glifosat per a la salut humana, però mai no s’hi han pres mesures. En 2015, l’Organització Mundial de la Salut (OMS), va classificar el glifosat com a «probablement cancerigen per a l’ésser humà», basant-se en la forta evidència que és cancerigen per als animals. També se sospita que actua com un disruptor endocrí i que és tòxic per a la reproducció.

Entre els principals grups de risc i els més vulnerables hi ha les persones que és dediquen a l’agricultura, les seves famílies, els fetus, els nadons i la infància. Per a aquelles persones que no ens trobem en aquests grups, l’alimentació és la principal via d’exposició als plaguicides i, per tant, al glifosat.

A més d’afectar la nostra salut, l’ús del glifosat té impactes molt greus en el medi ambient, ja que contamina els sòls i l’aigua i afecta la resta d’éssers vius (els organismes aquàtics, des de les algues microscòpiques fins als peixos i els mol·luscs, passant també per les granotes i els capgrossos, i pels organismes que hi ha al terra, com els cucs de terra, fonamentals per a mantenir i incrementar la fertilitat del sòl).

Finalment, l’ús del glifosat també redueix la diversitat i la quantitat d’espècies vegetals i, per això, pot afectar els éssers vius que són crucials per a l’agricultura, com ara els insectes pol·linitzadors.

La solució

A pesar que la indústria química, amb unes campanyes de màrqueting agressives, ens ha volgut convèncer que avui dia no és possible mantenir l’agricultura sense usar fertilitzants i plaguicides, l’agricultura ecològica demostra cada dia que no només és la millor opció per a protegir la nostra salut i el medi ambient, sinó que és capaç d’alimentar el planeta si s’hi fan les inversions adequades, a més de ser una font imparable de llocs de treball verd.

En l’agricultura, la silvicultura i la jardineria ecològiques s’usen moltes tècniques per a controlar les plantes espontànies. Entre aquestes hi ha l’increment de la diversitat de cultius, la rotació de cultius, l’eliminació manual i mecànica, l’encoixinament o el pasturatge. I quan aquestes neixen als limits dels cultius són, fins i tot, beneficioses, doncs constitueixen una font d’aliment divers per a espècies pol·linitzadores com les abelles i un refugi d’espècies que ajuden a controlar les possibles plagues d’insectes que afecten els cultius.

En el model d’agricultura ecològica és promou l’equilibri ecològic basat en la biodiversitat, ja que és l’única manera de garantir aliments sans per a ara i, també, per al futur.

Què hi fa Greenpeace

Greenpeace treballa per aconseguir la prohibició del glifosat, ja que l’exposició a aquesta substància s’ha relacionat amb el càncer en humans i amb la degradació d’ecosistemes. Entre altres coses, ha participat activament en la Iniciativa Ciutadana Europea que en un temps rècord, 5 mesos, va arreplegar més d’un milió de signatures de gent que demanava la prohibició de l’ús del glifosat a la UE. La Comissió Europea va acceptar la iniciativa i ara es veu obligada a estudiar-la.

Greenpeace també ha treballat activament perquè molts municipis d’Espanya deixessin d’emprar glifosat i ha aconseguit que més de 150 organitzacions signessin una carta oberta al Govern espanyol on se li demanava que recolzés la prohibició d’aquest herbicida tan perillós.

A més a més, cal garantir que l’avaluació científica dels plaguicides sotmesos a aprovació reglamentària per a la UE es basa exclusivament en els estudis publicats i encarregats per les autoritats públiques competents, i no per la indústria dels productes agroquímics.

I, finalment, s’han d’establir objectius obligatoris per reduir l’ús de plaguicides de caràcter vinculant a tota la UE, amb vista a un futur lliure de substàncies químiques perilloses.