Sabies que (malgrat la pressió de la indústria) la superfície conreada amb transgènics a Espanya va abaixant des de fa quatre anys?
El problema
Un organisme transgènic o modificat genèticament (OMG) és un organisme viu que s’ha creat artificialment mitjançant la manipulació dels seus gens. Aquesta branca de la biotecnologia permet franquejar els barreres entre les espècies i crear éssers vius que mai no es podrien donar a la natura. Amb els nous transgènics, a través de l’edició genètica és possible també modificar directament el material genètic d’un ésser viu.
Després de més de 30 anys al mercat encara no hi ha estudis a llarg termini que demostrin la seva seguretat per als éssers humans. Més de 300 científics independents han signat un manifest internacional on afirmen que no hi ha un consens científic sobre si són segurs o no.
Els riscos ambientals dels organismes transgènics s’han demostrat àmpliament, de la mateixa manera que no és cert que siguin la solució a la fam, ja que la immensa majoria dels cultius transgènics alimentaris es destina a pinsos animals que engreixen els animals explotats en la ramaderia industrial perquè als països enriquits puguem disposar de carn barata.
La coexistència entre els cultius transgènics i els cultius convencionals i ecològics és impossible: la contaminació genètica és inevitable. Tant és així que, davant la prohibició per part de 17 països de la UE que es conreïn als seus territoris, Espanya, com a país productor, va haver d’aprovar una reglamentació per evitar la contaminació transfronterera (APA/1083/2018).
Hi ha qui ho justifica en honor «d’acabar amb la fam» al planeta, però la realitat és que els cultius modificats genèticament no alimenten el món: el 99 % dels agricultors no els conreen, el 97 % de la superfície agrícola mundial en continua lliure i la immensa majoria de la producció es destina a alimentar a animals o a produir biocombustibles.Els cultius transgènics són el màxim exponent del model d’agricultura industrial: ni són necessaris, ni són la solució als problemes que prometien resoldre. És més, alguns problemes fins i tot s’han agreujat, com l’ús massiu d’herbicides com el glifosat i la conseqüent resistència de les plantes adventícies a aquests productes.
La solució
A hores d’ara, a la UE només s’autoritza un cultiu transgènic, el blat de moro insecticida de Monsanto conegut com MON810. Malgrat que el conreu de transgènics està autoritzat des de 1998 a la UE, només a dos països es conrea aquest blat de moro (Espanya i Portugal) i únicament a Espanya es fa a una escala important. Fins i tot, el productor europeu principal de blat de moro, França, n’ha prohibit el cultiu, igualment com ho han fet 17 països més i les quatre regions de dos països: Alemanya, Àustria, Bulgària, Croàcia, Xipre, Dinamarca, Eslovènia, França, Grècia, Hongria, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, els Països Baixos i Polònia, la Valonia (Bèlgica) i Gal·les, Escòcia i l’Irlanda del Nord (el Regne Unit).
Construir un moviment de resistència davant de l’expansió dels cultius transgènics és fonamental. A Espanya, són molts els municipis que ja s’han declarat lliures de transgènics i cinc comunitats autònomes s’han mantingut lliures de cultiu de blat de moro transgènic. Fins i tot, a Castella i Lleó, on més blat de moro es produeix a tot el país, a penes se’n cultiva de transgènic (unes 300 hectàrees en 2020).
El veto a aquests cultius és una resposta a curt i a mitjà termini, però l’única solució de futur és l’aposta decidida per l’agricultura ecològica. Com més s’ampliï la superfície conreada amb cultius ecològics com a resposta a la creixent demanda d’aquests productes i les noves exigències de la UE per a aconseguir un 25 % de superfície d’agricultura ecològica per a 2030, més reduïda serà la possibilitat que s’hi implantin els cultius transgènics.
D’altra banda, mentre es permeti el cultiu d’aliments transgènics a Espanya, el Ministeri ha de garantir que la informació en sigui fiable i transparent.
Què hi fa Greenpeace
Fa anys que Greenpeace informa dels problemes associats dels conreus transgènics per al medi ambient i que denuncia com afecten un sistema agroalimentari just i sostenible i, en particular, l’agricultura ecològica. A més, el treball a nivell europeu ha fet que només hi hagi un conreu autoritzat i que tan sols Espanya, lamentablement, l’usi de manera significativa.
A més, exigim que mentre es conreïn a Espanya, se n’ha d’oferir informació fiable a la ciutadania. Les estimacions donades pel Ministeri d’Agricultura només pareix que volen legitimar les afirmacions de la indústria que el cultiu a Espanya és tot un èxit.
D’altra banda, treballem activament perquè els nous transgènics creats a través de l’edició genètica es trobin sota la legislació europea de transgènics, cosa que la indústria no vol per a, així, poder evitar els controls existents.
Greenpeace anima tots els governs autonòmics, municipis i ciutats a declarar-se lliures de cultius transgènics i a apostar decididament per l’agricultura ecològica.
Què pots fer tu
Pots actuar amb el teu consum! La forma com consumim té un impacte directe en el món rural i en la biodiversitat. Sempre que puguis, consumeix productes locals, ecològics i de temporada, si pot ser de petits productors. Si vols saber-ne més, et convidem a consultar aquesta informació sobre alimentació sostenible.
Dona suport als moviments locals! Cerca per la teva zona les entitats i les plataformes que treballen en aquest sentit i suma-hi la teva força i energia. Pots apuntar-te als nostres grups de voluntariat.
Suma’t a Greenpeace! Forma part de la nostra organització per a exigir polítiques valentes que posin les persones i la naturalesa al centre. Uneix-te a Greenpeace!