Les selves tropicals d’Indonèsia són un punt calent de biodiversitat. Són, també, una regió clau per a la regulació del clima de la Terra. Però s’està talant i substituint aquests boscos per plantacions per a la producció d’oli de palma i pasta de paper.
L’any
2008
el «Llibre Guinness dels Rècords» va assenyalar Indonèsia com a campió mundial de la desforestació.
Més de
250.000 persones
d’arreu del món han signat per demanar a la indústria paperera i la de l’oli de palma que deixin de cremar els boscos.
Durant el mes de setembre de 2015 es van produir més de
130.000 incendis,
el desastre ambiental més important de les selves d’Indonèsia.
Llamas vivas en ramas de árboles secos en un área de turberas recientemente deforestadas en una concesión de aceite de palma de Indonesia Vista aérea de un terreno concedido a los proveedores de aceite de palma de P & G en Kalimantan, Indonesia Una persona recorre turberas quemadas y restos de bosque en Indonesia

El problema

Les selves del Sud-est asiàtic ocupen les illes de Sumatra, Borneo, Papua Nova Guinea i una infinitat de petites illes i arxipèlags propers, i contenen una biodiversitat molt rica: una multitud d’endemismes, com la Rafflesia gegant d’Indonèsia o les aus del paradís; 500 espècies de mamífers, com l’orangutan o el rinoceront de Sumatra i Java; i més d’1.600 espècies d’aus. Però la riquesa cultural és encara major. La gran quantitat de pobles indígenes fa que només a Papua Nova Guinea s’hi parlen més de 800 llengües, que representen un terç de les llengües del món.

Però aquests boscos pateixen una de les taxes més altes de desforestació del planeta. Indonèsia ha perdut la quarta part dels seus boscos en els últims 25 anys. La desforestació de la dècada passada, provocada, comunament, per la crema de la selva, ja situat el país com al tercer emissor en gasos amb efecte d’hivernacle del món. Al setembre de 2015 es va registrar el major desastre natural a les selves i les torberes de les illes de Sumatra i Borneo, amb una ona de 130.000 focus d’incendis, els responsables majoritaris dels quals van ser la indústria de l’oli de palma i el sector paperer. I aquesta destrucció dona com a resultat el gran nombre de productes d’alimentació, de cosmètica i d’agrocombustibles que consumim als nostres països.

De manera especial, els boscos de torberes d’Indonèsia són objecte d’una destrucció sense precedents. Arreu del món, les torberes cobreixen menys del 0,1 % de la superfície del planeta, però són ja responsables del 4 % de les emissions anuals de gasos amb efecte d’hivernacle, és a dir els responsables del canvi climàtic.

D’una manera especial, l’augment de la demanda d’oli de palma és insostenible: es preveu que la demanda d’aquest oli es dupliqui en 2030 pel que fa als nivells de l’any 2000, i se’n tripliqui per 2050. La indústria dels mal anomenats «biocarburants» s’expandeix ràpidament, i gairebé la meitat de les importacions europees d’aquest oli es destinen a la fabricació de biodièsel.

Indonèsia té ja 6 milions d’hectàrees de plantacions de palma d’oli, però hi ha plans per a plantar-ne uns altres 4 milions només per a la producció de biocombustibles.

La solució

Les empreses i els governs han d’assumir les responsabilitats com als culpables principals de la destrucció dels boscos d’Indonèsia i, per a això:

  • El Govern d’Indonèsia ha de comprometre’s a implantar una política de desboscament zero, suspendre la conversió de boscos en plantacions i obligar al compliment estricte de la llei que prohibeix l’ús del foc per buidar la selva.
  • També, aquest govern ha de fer accessible a les ONG la cartografia de les concessions forestals del sector de l’oli de palma i del sector paperer.
  • Les empreses que operen a Indonèsia han d’implementar polítiques per promoure la responsabilitat empresarial en matèria de medi ambient, de drets humans, de lluita contra la corrupció, etc., que previnguin la participació en projectes que puguin impactar negativament en els ecosistemes selvàtics i en la població que hi viu.
  • La Unió Europea ha de posar en marxa el pla contra la desforestació i evitar el comerç de matèries primeres (soja, carn, oli de palma, fusta o paper) que procedeixen de la desforestació, així com posar fi al suport als agrocarburants basats en cultius agrícoles, com ara el biodièsel.
  • Els països de la UE han de fer complir el Reglament EUTR, que impedeix l’entrada a Europa de productes forestals procedents de la tala il·legal a Indonèsia.
  • Tu també pots ser part de la solució si adoptem estils de vida simples on reduïm el nostre consum i evitem els productes alimentaris i forestals procedents de la destrucció de les selves tropicals d’Indonèsia.
Bebé orangután de un año de edad juega en un árbol en Borneo Primer plano de un tigre de Sumatra Orangután en la zona de alimentación en el Parque Nacional de Tanjung Puting, Indonesia

Què hi fa Greenpeace

Els sectors de l’oli de palma i el paperer s’amaguen darrere de la crema de la selva i de l’alta taxa de desforestació d’Indonèsia. Per evitar que això continuï passant, açò és el que fem:

  • Fem un seguiment de l’evolució de la desforestació a Indonèsia, analitzem imatges de satèl·lit, investiguem sobre el terreny i publiquem informes sobre el problema i els sectors econòmics implicats.
  • Demanem al govern d’Indonèsia l’accés públic a la informació relacionada amb les concessions forestals del sector de l’oli de palma i del sector paperer, així com el compliment estricte de la llei que prohibeix l’ús del foc per a buidar la selva.
  • Investiguem les cadenes de subministrament d’oli de palma i de paper per assenyalar les grans empreses d’Europa i dels EUA que se subministren de matèries primeres procedents de la destrucció dels boscos d’Indonèsia.
  • Realitzem campanyes creatives i impactants, com les que indicaren que les empreses Nestlé (i el seu Kitkat) o Mattel (i la nina Barbie) se subministraven de productes procedents del desboscament.
  • Exigim a la Unió Europea que deixi de recolzar els biocarburants fabricats a partir de productes agrícoles com l’oli de palma.
  • Establim aliances amb altres organitzacions i amb tribus indígenes per defensar el medi ambient i els drets sobre els territoris propis.
  • Confrontem les empreses espanyoles perquè compleixin amb els compromisos de responsabilitat social corporativa per evitar finançar o formar part de projectes que puguin resultar danyins per a aquests ecosistemes i els pobles que hi viuen.
  • Promovem entre la ciutadania hàbits de consum responsables amb les implicacions ambientals i socials del nostre mode de vida.

Durant més de 10 anys, hem aconseguit moltes coses a Indonèsia. Pots consultar-les en la llista d’informes de les campanyes d’Indonèsia.