Aules en ebullició a Alacant: Greenpeace denuncia amb càmeres termogràfiques les altes temperatures als centres educatius

Anar a classe a final de curs s’està convertint en un risc per a la salut. Greenpeace ha visitat sis col·legis i instituts d’Alacant, Barcelona, Madrid, Ourense i Sevilla per documentar, mitjançant càmeres termogràfiques [1], les elevades temperatures que es viuen estos dies als centres educatius del país. L’organització s’afig així a les peticions històriques de les famílies i la comunitat educativa per adaptar de forma sostenible els centres i

patis a la calor. Reclamacions que, a més, estan recorrent diversos punts del país sumant-se a altres reivindicacions davant les mancances de l’educació pública.

IMATGES TERMOGRÀFIQUES DE LES AULES, ACÍ

Els estudis científics apunten que la temperatura òptima per a un bon rendiment escolar se situa al voltant dels 22-24 ºC en climes temperats. A partir dels 24 ºC fins als 32 ºC es redueix progressivament el rendiment per cada 1 ºC d’augment de temperatura [2]. A través d’una paleta de colors que va del blau fosc (temperatura més baixa registrada en cada imatge) al groc (temperatura més alta), les càmeres termogràfiques de Greenpeace mostren com les temperatures per a un aprenentatge òptim se superen en tots els centres visitats. També se superen amb les mínimes els 27 ºC, temperatura que establix la legislació laboral com a màxima per a la realització de treball sedentari.

En el cas d’Alacant, on Greenpeace ha visitat esta setmana un institut de Benissa, la temperatura a l’interior de les aules a migdia ja era similar a la màxima registrada eixe dia, de 28 ºC. Al pati, s’han registrat temperatures properes als 40 ºC, que arriben a superar els 50 ºC en algunes pistes esportives.

Pati d’un col·legi a Benissa, Alacant

Interior d’una aula a Benissa

“La calor excessiva no és cap font d’inspiració per a ningú. Provoca greus impactes en la salut, com ara esgotament per calor i colp de calor, entre altres. A més del risc sanitari, té efectes sobre la capacitat cognitiva, la concentració i la comprensió, la qual cosa posa en escac la qualitat de l’ensenyament”, ha assenyalat Elvira Jiménez, responsable d’adaptació al canvi climàtic de Greenpeace.

Els menors són un col·lectiu especialment vulnerable a la deshidratació, a l’esgotament per calor i a l’estrés tèrmic. Els seus mecanismes de termoregulació davant temperatures extremes no són tan eficients com els de les persones adultes [3]https://www.mdpi.com/2072-6643/11/9/2010. D’altra banda, els seus patrons de comportament, com ara fer activitats a l’aire lliure o no hidratar-se amb la freqüència adequada, també afecten esta vulnerabilitat. A més, passen la major part del seu dia als centres escolars, tant dins dels edificis com als patis, coincidint amb les hores de més calor. Per si no n’hi haguera prou, la contaminació, present en molts entorns escolars dels centres urbans, actua com un factor ambiental agreujant.

Són nombroses les veus expertes que reclamen mesures contra la calor a les aules. Després de l’episodi d’altes temperatures viscut al maig, el Comité de Salut Mediambiental de l’Associació Espanyola de Pediatria ha reclamat mesures de climatització a col·legis i instituts [4], demanda a la qual també s’ha sumat UNICEF Espanya [5].

“L’adaptació dels edificis i patis a la realitat climàtica no és cap caprici. És una qüestió de salut pública i del dret a una educació de qualitat. Les administracions no poden continuar mirant cap a un altre costat fent cas omís de les famílies i les veus expertes. Si estes condicions es consideren inacceptables en un entorn laboral, per què s’accepten per a xiquets i xiquetes?”, ha destacat Jiménez.

L’aturada escolar del juliol i l’agost ja no és suficient per esquivar la calor. A causa del canvi climàtic, les temperatures d’estiu s’han allargat cinc setmanes, segons l’Agència Estatal de Meteorologia. Així mateix, els episodis d’altes temperatures i les onades de calor s’han avançat al maig i al juny [6], i s’allarguen fins al setembre, la qual cosa exposa la comunitat educativa a temperatures límit durant el període lectiu. Esta situació es perllonga fins i tot després del tancament del curs, ja que molts col·legis continuen actius durant l’estiu per acollir campaments, colònies o fins i tot classes, com és el cas de l’etapa de 0-3 anys, on les escoles infantils romanen obertes tot el mes de juliol.

Malgrat l’evidència científica [7], així com les veus expertes i les mobilitzacions ciutadanes que reclamen mesures contra la calor a les aules, encara són minoria els centres en què les autoritats competents executen projectes d’adaptació tant dins dels edificis com als espais exteriors, amb la manca de finançament i de lideratge institucional com a principals barreres.

Davant la insuficiència de protocols, calen reformes estructurals de climatització eficient i descarbonitzada als centres educatius per protegir els usuaris sense agreujar el canvi climàtic. Als espais exteriors, la naturalització dels patis és una solució clau que no només aporta frescor, sinó beneficis físics i cognitius a l’alumnat mitjançant el joc en la natura. A més, quan s’obrin al barri fora de l’horari lectiu, les escoles es transformen en valuosos refugis climàtics i espais de cura comunitària.

Demandes de Greenpeace

• Bioclimatització i fora els combustibles fòssils de les aules: instal·lar energia renovable i dissenys passius (ventilació creuada natural, protecció solar, sistemes sostenibles de climatització, aïllament tèrmic…) per aconseguir confort tèrmic, millorar l’eficiència i l’estalvi energètic, mentre es reduïxen les emissions.
• Naturalització de patis i entorns escolars: major cobertura verda i espais d’ombra (incloses façanes i terrats) per crear no només entorns més frescos, sinó que milloren el benestar i promouen la biodiversitat urbana.
• Vies escolars segures: els entorns i recorreguts habituals als centres també han de garantir la seguretat i el benestar amb ombra i aigua. Per això cal fomentar la creació de vies escolars segures, amb itineraris per a vianants i ciclistes accessibles, protegits i ben senyalitzats en els quals es reduïsca la velocitat i es pacifique el trànsit als carrers pròxims als col·legis per eliminar el factor agreujant de la contaminació.
• Barris calents primer: prioritzar en estes reformes els centres educatius en barris amb temperatures més altes per no accentuar desigualtats en el risc i l’adaptació a la calor.
• Inversió adequada i terminis d’execució realistes per a la implantació d’estes mesures.
• Plans autonòmics ambiciosos amb: regulació de les condicions mínimes d’habitabilitat, auditories energètiques de cada centre, relació de centres en els quals intervindre anualment, equips de gestors energètics, formació per a una gestió eficient del consum d’energia a tota la comunitat educativa, mesures de transparència i informació pública, així com garantir la participació de tota la comunitat educativa en cada fase
• Guies per a l’adequació i rehabilitació ambiental bioclimàtica, així com per a l’ús d’energies renovables als centres educatius
• El repartiment de competències no pot ser una excusa: les comunitats autònomes tenen la major responsabilitat i han de coordinar-se amb ajuntaments i Estat, que també poden accelerar els treballs en este sentit.

L’adaptació continua sent una assignatura pendent per part de la majoria de governs a Espanya. Es tracta d’una mesura bàsica que requerix inversions urgents, no només als centres educatius, sinó també per a habitatges i altres edificacions, espais públics i els sectors socioeconòmics afectats pels impactes perjudicials del canvi climàtic.