Balanç 2023 en la transició a la sostenibilitat de Catalunya: propostes pels primers 100 dies del nou Govern

El 10 de juny de 2023 naixia El futur és ara reclamant un full de ruta públic i monitoritzable envers els objectius científics de sostenibilitat per l’any 2030.

Reduir les emissions un 43% respecte el 2019 i assolir un 30% d’ecosistemes amb bon estat de salut és la premisa dels panells científics de Nacions Unides (IPCC i IPBES) per garantir que la Terra es manté dins uns rangs de temperatures habitables i per evitar el col·lapse dels sistemes naturals que abasteixen la humanitat.

Balanç de 2023: un any pràcticament perdut, però cauen les emissions.

El darrer any, en la lluita contra el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i la transició verda social i econòmica, a Catalunya els avenços efectius i observables han estat pràcticament imperceptibles.

• En termes quantitatius s’ha avançat en matèria d’autoconsum d’energies renovables, però en conjunt a Catalunya cal multiplicar per 20 el desplegament anual de renovables de 2023 per assolir els compromisos climàtics i de sobirania energètica recollits a la PROENCAT i la Llei de Canvi Climàtic.
• En preservació de la biodiversitat no hi ha hagut cap millora substancial. S’ha aprovat el Catàleg d’Espècies Amenaçades, però han quedat paralitzats instruments legals estructurals com la Llei de Biodiversitat i l’Agència de la Natura, no ha augmentat la superfície d’espais naturals de protecció especial i es manté la infradotació en recursos econòmics i humans per a la gestió dels espais protegits.
• En la transició verda del transport, l’electrificació d’usos tèrmics o la indústria, malgrat Catalunya ocupa el segon lloc en inversió internacional a nivell estatal, destaca la creixent instal·lació d’indústria vinculada a l’economia verda i intensiva en energia (automoció elèctrica, reciclatge de plaques fotovoltaiques i pales eòliques, centres de dades, fabricació d’hidrogen verd…) en altres comunitats autònomes amb un forta aposta per les renovables (Castella i Lleó, Aragó, Extremadura…), mentre a Catalunya només s’ha aconseguit tancar l’acord de reindustrialització de l’antiga Nissan per a la fabricació de vehicles elèctrics.
• Amb tot, el país ha fet un gir històric en les emissions d’efecte hivernacle. S’estima una caiguda del 5% respecte el 2022 per raons conjunturals del cicle econòmic més que per polítiques actives de mitigació. De confirmar-se el 2024, Catalunya haurà iniciat de ple el rumb de la descarbonització.

L’avançament electoral ha estroncat l’aprovació de polítiques ambientals clau. 

L’avançament electoral ha suposat deixar en suspens polítiques estratègiques per lluitar contra el canvi climàtic i el deteriorament inexorable dels recursos naturals (biodiversitat, aigua dolça, sòl, aire i mar), i per accelerar la transició verda del país, com:

• Els Pressupostos de Carboni de Catalunya
• El Pla territorial d’energies renovables
• El Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima
• La transposició de la Directiva europea de Renovables
• La fiscalitat del Carboni del sector nàutic
• L’inventari d’Embornals naturals de Catalunya
• La Llei de Biodiversitat
• L’Agència de la Natura de Catalunya
• El Conservatori del Litoral
• Els plans de conservació d’espècies en perill

La transformació verda de l’economia, palanca per la descarbonització i la transició justa.

Després de dècades sense ningú al timó de l’emergència climàtica i de biodiversitat a Catalunya, relegant el medi ambient a una Secretaria de les Conselleries d’Agricultura o Territori, hi ha un clam unànime del tercer sector ambiental català per elevar les polítiques ambientals a rang de Vicepresidència i amb un lideratge polític fort; a l’alçada del que ha representat Teresa Ribera i la seva Vicepresidència al Govern de l’Estat.

Fins i tot alguns dels científics ambientals catalans de major renom a nivell internacional com Josep Peñuelas, Pep Canadell o Mar Reguant, han manifestat que ens trobem en La legislatura del no retorn ambiental, i la urgent necessitat de posar la sostenibilitat al capdavant del full de ruta del país de la propera legislatura, pel creixent i alarmant risc de portar Catalunya “cap al col•lapse de molts sectors productius i cap a unes condicions de vida molt més adverses que les actuals”.

Davant d’això, El futur és ara entoma el desafiament de proposar tres mesures estructurals pels primers 100 dies de Govern, perquè la transformació verda de l’economia catalana sigui la palanca per accelerar la transició energètica, l’acompanyament dels sectors i estrats socials més damnificats pel canvi climàtic i la desfossilització de l’economia, i per coordinar la recerca i la innovació que ha de catalitzar tota aquesta gran transformació.

Veus de la ciència, la comunicació i l’activisme per la transició a la sostenibilitat

La 2a jornada El futur és ara començarà a les 11h i tindrà una durada de 90’. El meteoròleg Francesc Mauri i l’activista climàtica Maria Serra seran els conductors de luxe de l’acte, que s’estructura en tres blocs.

En el primer bloc Emergència climàtica i ecològica – Evolució i perspectiva de la ciència (de 30’), Sílvia Cañellas del Monitor Públic d’Emissions actualitzarà l’evolució de les emissions d’efecte a Catalunya durant el darrer any, seguida per Marta Torres Gunfaus del Comitè d’Experts en Canvi Climàtic del Parlament que exposarà el Pressupost de Carboni de Catalunya i l’estat de tramitació d’aquest instrument. Tot seguit, Andreu Salvat de Conservació valorarà els progressos i l’estat de la conservació de la biodiversitat i les polítiques de protecció del medi natural, i finalment Olga Pané – Gerent de l’Hospital de Mar avaluarà els impactes de la crisi ambiental en la salut humana.

En el segon bloc Resposta a la l’emergència climàtica i ecològica: avenços i balanç (25’), Pere Roura de Renovem-nos i Catedràtic Emèrit de Física de la UdG avaluarà el progrés de la transició energètica a Catalunya durant el 2023, Daniel Pi de la PTP analitzarà l’àmbit de la descarbonització de la mobilitat, Susana Martín de Revo-Prosperidad Sostenible incidirà en el paper del sector financer en la transició verda, i Jan Ferrer de Joves per l’Acció Climàtica de Catalunya i Sara Santana de End Fossil clouran el bloc avaluant la crisi ecosocial des de la perspectiva de la justícia intergeneracional.

El tercer bloc Acció urgent pels primers 100 dies de Govern (30’) l’obrirà Fernando Fernández de Greenpeace desenvolupant el clam unànim de l’ambientalisme català per tal que el nou Govern elevi l’emergència climàtica i ecològica a rang de Vicepresidència. Seguidament, Joan Herrera d’OIKIA presentarà un plec de mesures per a la desburocratització de la transició energètica i la descarbonització, i Mar Reguant Premi Nacional de Recerca al Talent Jove 2023 presentarà la creació d’un Clúster de Recerca en Canvi Climàtic de Catalunya per a la coordinació institucional i de la investigació en aquest camp.

Catalunya necessita urgentment un Full de ruta per la sostenibilitat del país fins el 2030, basat en els objectius consensuats per la comunitat científica. Un full de ruta transparent i formulat des del màxim rigor científic, i amb mecanismes estables de monitorització i retiment de comptes. El futur és ara insta el nou Govern a fer-se seves les propostes d’acció urgent pels primers 100 dies de mandat, per tal de pujar Catalunya al tren de la transició verda que ha d’abordar sí o sí, de manera immediata, ambiciosa i ràpida.