Crisi climàtica a la costa catalana: regressió de 346 km de línia de costa, 19 punts crítics, 6,5 milions d’euros en reparació de platges i espècies pesqueres en risc

Greenpeace ha presentat avui el seu informe Destrucció a Tota Costa 2026, on es mostren els problemes del litoral i s’analitza la situació de Catalunya davant l’impacte dels temporals a les platges i la pressió urbanística, on la successió de sequeres i pluges torrencials està accelerant la regressió dels seus 346 quilòmetres de línia de costa. A l’informe es recullen els 19 punts en situació més crítica (vegeu el mapa).

Principals problemes a la costa catalana

Enguany s’estan produint atacs a la Llei de Costes per part de totes les comunitats autònomes, a excepció d’Astúries, i per part de partits polítics que no són, o no volen ser, conscients que el canvi climàtic ja és aquí i és letal. Es parla de “defensa del patrimoni” per mantenir construccions en zones de risc, però s’ignora la realitat física: ni el mar ni el canvi climàtic respecten les excepcions administratives.

“Aquells que consideren la Llei de Costes com una “sentència de mort” pels municipis, han de comprendre que la veritable sentència es va signar el dia que vam decidir, erròniament, que el ciment era més fort que l’onatge. Eren altres temps. És urgent entendre que aferrar-se a una costa que ja no existeix no és protegir l’economia, és finançar un naufragi anunciat” declara Elvira Jiménez, responsable de la campanya d’Adaptació de la Costa a Greenpeace.

Diversos col·lectius ambientals i veïnals han portat als tribunals projectes urbanístics en zones sensibles. A Pals, el pla d’ordenació preveu l’edificació de 1.815 habitatges i sis hotels en zones inundables i sistemes dunars. El nou plantejament de Cadaqués planteja 755 nous habitatges en un entorn amb escassedat crònica d’aigua, mentre que les plataformes SOS Costa Brava i IAEDEN mantenen recursos legals contra construccions en pinedes de Llançà i Begur.

L’hivern ha posat a prova les defenses costaneres amb tres mesos consecutius de borrasques a Girona i danys estructurals a Tarragona. En total, les reparacions han comportat una inversió de 6,5 milions d’euros.

Durant la primavera s’han regenerat artificialment la platja de la Pineda (injecció de 100.000 metres cúbics extrets del fons marí del cap de Salou), la Illa de Buda – Delta de l’Ebre – (aportació de 20.000 metres cúbics procedents de pedrera), Altafulla i Empúries  (transvasaments de 14.000 i 7.272 metres cúbics respectivament des de ports propers) i Calafell (aportació de 15.000 metres cúbics que va haver de ser posposada fins setembre per motius ambientals, després que es detectessin provisionalment cries de corriol camanegre, una au protegida, a la zona de pas de la maquinària).

L’exemple més crític de la vulnerabilitat davant la crisi climàtica el trobem a la urbanització L’Estona d’Alcanar, on el desbordament recurrent del barranc del Llop va afectar deu famílies, els immobles de les quals van ser catalogats en el marc dels primers reallotjaments climàtics l’octubre de 2025, i seran enderrocats aquest any per restaurar el corrent natural de l’aigua i evitar nous riscos.

Exemples de bones pràctiques

Davant l’elevat cost i la durabilitat cada cop menor de la restauració mecànica de les platges, diversos municipis catalans han començat a aplicar Solucions basades en la Naturalesa, retirant infraestructures rígides per permetre que els sistemes dunars actuin com a pantalles protectores davant del mar.

• Calafell: seleccionat per la Unió Europea per assajos de recuperació ambiental, va retirar 800 metres quadrats de passeig marítim, permetent l’acumulació natural de 2.000 metres cúbics de sediment. Actualment planifica la retirada d’un segon tram.
• La Pineda (Vila-seca): va finalitzar a l’abril el projecte de supressió de la carretera de primera línia per eixamplar la platja 20 metres.
• Roda de Berà i Salou: preveuen la retirada de 850 metres de paviment a la platja Llarga i l’enderrocament d’una antiga cocteleria a la platja de Llevant per plantar 3.800 exemplars de flora local que retinguin la sorra i protegeixin els sorrals.
• Cambrils, Creixell i Torredembarra: han eliminat trams de passeigs i aparcaments de platja per facilitar l’autorregeneració dels sorrals a través de la dinàmica eòlica natural.

Els resultats d’aquestes intervencions pioneres confirmen que la flexibilització dels espais urbanitzats i la recuperació dels ecosistemes costaners ofereixen una alternativa sostenible i eficient per a la conservació del litoral català a llarg termini. 

Impacte en els ecosistemes marins

L’informe recull com cada cop es constaten més impactes en la pesca i el marisqueig a causa de l’escalfament del Mediterrani:

• Col·lapse de bivalves al Delta de l’Ebre per onades de calor: Fangar i Alfacs pateixen greus pèrdues d’espècies comercials com el musclo i l’ostra arrissada, que registren mortalitats massives quan l’aigua supera de manera continuada els 28 ºC.
  
• Menys sardines i boquerons (i més petits): l’augment de la temperatura de l’aigua fa menys nutritiu el plancton de què s’alimenten. A més, les altes temperatures obliguen als peixos a consumir més energia per a sobreviure. Com a conseqüència, maduren sexualment abans, però amb una mida menor, reduint el seu creixement màxim. Ambdues espècies estan perdent pes, mida i població al litoral català.
  
• Espècies tradicionals de fons com el lluç o el moll es desplacen a aigües més profundes o fredes.

“La costa catalana afronta una crisi climàtica i urbanística que cada vegada deixa impactes més visibles i violents. L’administració ha d’afrontar aquesta realitat per a garantir la supervivència de la seva riquesa litoral”, afegeix Jiménez.

Demandes de Greenpeace

L’informe conclou que el litoral i la seva biodiversitat no sobreviuran davant del canvi climàtic. És urgent una gestió costanera adaptativa basada en:

• Solucions naturals que prioritzin la restauració de la naturalesa davant dels espigons i els dics que agraven l’erosió. 
• Frenar el maó en zones inundables i als últims trams lliures de la costa.
• Planificar la retirada d’habitatges i infraestructures exposades, assumint que gastar milions en reposar sorra artificial és econòmicament inviable.
• Gestionar rius i embassaments perquè la sorra natural torni a arribar a les platges.
• Dissenyar el futur de la costa sota criteris científics i de participació social, allunyant-nos dels interessos polítics a curt termini.