El Futur és Ara exigeix a la Generalitat un major compromís en matèria climàtica

Aquest matí s’ha celebrat l’edició de 2025 de El futur és ara per part de l’aliança que porta el mateix nom i de la qual Greenpeace forma part des de la seva creació, el 2023. Les organitzacions que conformen aquesta aliança han destacat la necessitat d’avançar en polítiques en l’àmbit climàtic per fer front als reptes actuals. Les organitzacions alerten que la reorganització del Govern en una macroconselleria (de Territori, Habitatge i Transició Ecològica), que engloba les polítiques ambientals, energètiques i territorials, no s’ha traduït en una acceleració de les polítiques ambientals pendents des de 2023. Tal com mostra l’annex, els instruments legals més destacats per fer front a l’emergència climàtica i ecològica continuen pendents de tramitació o sense terminis clars d’aprovació: el Pressupost de Carboni, el PLATER, el PINECCAT o l’Agència de la Natura.

D’altra banda, el món científic s’ha organitzat al voltant de la plataforma La Legislatura del No Retorn, per reclamar al president lideratge i un gabinet de crisi de naturalesa cientfíca per fer front a la crisi climàtica i ecològica. Més de 1.250 persones i gairebé una setantena d’institucions científiques i entitats s’han adherit a aquesta crida del món científic, entre les quals moltes de El Futur és Ara.

El Parlament de Catalunya va declarar l’Emergència Climàtica el 2019 i set anys després el gruix de les mesures per fer-hi front encara corren pels passadissos de la Generalitat esperant la seva aprovació. Mentrestant, Catalunya perd posicions i oportunitats en la nova economia verda i en sectors en els quals havia ostentat el lideratge. Mentre el conjunt de la UE ha reduït les emissions un 37% respecte de l’any 1990, Catalunya està pràcticament en el mateix volum d’emissions. A nivell estatal, Catalunya està a la cua de la transició energètica justa i està perdent el tren de la nova economia descarbonitzada, amb només un 19,1 % d’electricitat de fonts renovables el 2024, nivell per sota del de fa una dècada (21 % el 2014 segons dades de REE).

2025: determinació política, per accelerar els canvis i frenar la desinformació

La gran apagada elèctrica del 28 d’abril ha estat aprofitada per amplis sectors per alimentar la desinformació respecte la transició energètica. Les fake news i la manipulació de la informació són un problema que fa anys que s’arrossega en la lluita contra el canvi climàtic i que només es pot contrarestar amb determinació política i fets.

Per això, en l’edició 2025 de El futur és ara es demana diligència i un full de ruta clar, amb objectius a 2030 i 2035 i alineats amb l’1,5º d’escalfament màxim planetari:

1. Aprovar d’urgència els Pressupostos de Carboni previstos a la Llei del Canvi Climàtic de 2017, per tal que aquests fixin els objectius de Catalunya en matèria d’emissions i siguin la base sobre la qual definir els instruments normatius i de planificació pendents d’aprovació.Un cop aprovats, impulsar un Pacte Social i Pla d’Inversions en Mitigació 2026-2030, per tal de complir amb els objectius dels pressupostos de carboni fins el 2030 i fer que la transició energètica justa arribi no tan sols al sector elèctric, sinó també a la mobilitat, el transport de mercaderies, el sector residencial, l’industrial i també al sector primari. Així mateix, facilitar el monitoratge públic del compliment dels pressupostos mitjançant un recompte d’emissions nacional i per municipis.Els estudis indiquen l’extrema urgència i importància clau de reduir les emissions com més aviat millor, cosa que requereix un esforç pressupostari extraordinari, especialment per garantir conseqüències positives per al conjunt de la població. Cal recordar que la Llei estableix l’aprovació de pressupostos de carboni per períodes de 5 anys i aquests arriben amb 5 anys de retard, pel que és inajornable la determinació política per tal de recuperar com abans millor el terreny perdut.  El primer pressupost 2021-2025 i el segon 2026-2030 havien d’estar vigents el 31 de desembre de 2020, i el tercer pressupost 2031-2035, el 31 de desembre de 2023.
2. Completar en un màxim de 12 mesos la tramitació del Pla Territorial de les Energies Renovables (PLATER), incloent les zones d’acceleració pels objectius energètics de 2030 i 2035, en observació dels mandats de la Directiva Europea 2023/2413 de Renovables, així com una planificació de les infraestructures d’emmagatzematge i distribució associades per garantir l’estabilitat del sistema i dels preus.Iniciar sense demora el diàleg social imprescindible per prevenir i resoldre els conflictes territorials vinculats al desplegament de les energies renovables i l’electrificació del país. Així mateix, el PLATER ha d’incorporar mecanismes per garantir el foment de l’autoconsum compartit i les comunitats energètiques a tot el territori, mitjançant una planificació que en reconegui el potencial per diversificar el model energètic, reforçar la resiliència territorial i afavorir una major participació ciutadana en una justa transició energètica.
3. Articular amb el món científic català un mecanisme de governança de la crisi climàtica i ecològica, que tingui com a prioritats:

• • Plans d’adaptació i resiliència de les infraestructures essencials del país (aigua, energia, telecomunicacions, mobilitat i salut)
  • Revisar els grans instruments de planificació del país (Pla territorial general de Catalunya, Plans territorials parcials, Pla d’infraestructures del transport…), per planificar l’ordenació territorial i les noves infraestructures necessàries per aconseguir el compliment dels pressupostos de carboni.
  • Monitoritzar el pressupost de carboni i determinar les millors opcions a mig i llarg termini i, tal com preveu la Llei de Canvi Climàtic, efectuar un rendiment de comptes anual al Parlament.
  • Monitoritzar l’evolució dels efectes de l’escalfament global a Catalunya i els seus impactes, ambientals, socials i econòmics.
  • Integrar totes aquestes funcions en un Observatori de monitorització i resposta al canvi climàtic de Catalunya.

El Futur és Ara, una aliança per a exigir una resposta davant la crisis climàtica i ecològica

L’any 2023 entitats socials i ambientals van decidir unir esforços per situar en el centre del debat públic la necessària resposta a la crisi climàtica i ecològica aprofitant el Dia internacional del medi ambient.

Així va néixer El Futur és Ara. Un espai de trobada entre la societat civil, institucions científiques i  representants polítics per articular una resposta compartida a la crisi ecosocial. Des de llavors, cada any han aplegat a experts i científics per avaluar l’estat del medi ambient i de les polítiques públiques i situar les prioritats immediates a un any vista.