Greenpeace acusa a Ecoembes de mentir a Balears, on gairebé la meitat dels plàstics recollits van parar directament a la incineradora

• L’ONG ha presentat avui un informe per a evidenciar el fracàs de la gestió d’envasos domèstics per part d’Ecoembes després de dues dècades de funcionament
• L’organització ecologista ha documentat l’existència d’un abocador il·legal a Felanitx amb milers d’envasos
• La recerca posa de manifest com empreses adjudicades per Ecoembes estan guardant, enterrant i exportant plàstics de manera irregular

20 de octubre de 2020.- En ple retrocés en la lluita contra el plàstic d’un sol ús per la Covid-19, Greenpeace Espanya ha presentat avui l’informe “Ecoembes menteix: Desmuntant els enganys de la gestió de residus d’envasos domèstics” per evidenciar les deficiències d’un sistema de gestió que, des de la seva implantació fa dues dècades, no ha aconseguit posar fi a l’allau plàstica.

A la recerca es mostra que el cas de Mallorca és significatiu del que succeeix amb els envasos que Ecoembes, l’empresa encarregada de gestionar les galledes grogues a nivell nacional, diu reciclar. A la planta de selecció d’envasos del Parc de Tecnologies Ambientals de Mallorca van entrar en 2017, segons la memòria del MITECO, 21.486,81 tones. D’elles, gairebé 8.000 tones van anar a parar directament a la incineradora. Això suposa que pràcticament el 40% dels envasos que van entrar en la planta de selecció van acabar cremats.

A més, Greenpeace ha pogut documentar l’existència de grans quantitats de plàstics abocats al medi ambient, com per exemple a un abocador il·legal a Felanitx, amb milers d’envasos sense rebre cap tractament per part de l’empresa “recicladora”.

Quan una empresa posa al mercat un envàs domèstic (plàstic, alumini, metall, paper-cartró …), ho fa imprimint un punt verd, que significa que s’ha pagat un percentatge perquè Ecoembes recuperi i recicli aquest envàs. No obstant això, de tots els envasos de plàstic que la ciutadania compra, Ecoembes tot just recupera i recicla al seu contenidor groc el 25%, passant la resta a contaminar el medi ambient.

Ecoembes és un monopoli format per les principals marques contaminants de plàstic (Coca-Cola, Nestlé, P & G …) que, a través d’aquesta entitat pantalla, “netegen” la seva imatge però sense tallar el ritme de la producció, ni generar sistemes més nets com l’envàs retornable i reutilitzable. Ecoembes no és, per tant, una organització mediambiental, com anuncien. Ni una entitat sense ànim de lucre: en els darrers 18 anys, s’han multiplicat per cinc els seus ingressos que, només el 2018, ascendien a 578 milions d’euros.

“Ecoembes i les seves empreses han bloquejat durant molt de temps alternatives a la del seu ineficient sistema de gestió d’envasos, com seria disposar d’un sistema de retorn i devolució d’envasos. Parlem de dues dècades perdudes en la lluita contra la contaminació per plàstics“, ha declarat Mario Rodríguez Vargas director executiu de Greenpeace España. “Per això, demanem a la vicepresidenta per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, que, amb motiu de la imminent tramitació de la nova Llei de Residus, fomenti mesures reals basades en l’economia circular,amb l’eliminació d’envasos d’un sol ús i l’aposta per la reutilització i retorn d’envasos” ha afegit.

On acaben de veritat els envasos?
Per evidenciar el problema mediambiental que suposa Ecoembes, Greenpeace ha realitzat una investigació en terreny per denunciar alguns greus errors del sistema o, el que és el mateix, per respondre a aquesta pregunta. On acaben de veritat els envasos? Aquests són alguns dels exemples:

Abocadors

Segons el MITECO, el 44% dels plàstics espanyols acaben en abocadors, quan la majoria podrien ser reciclats. Resulta paradigmàtic, per exemple, el cas d’Utiel Recicla SL a València. Una instal·lació no habilitada per emmagatzemar plàstic però en la qual, des de 2016, s’acumula plàstic de vuit empreses, sis d’elles homologades i adjudicades per Ecoembes. L’empresa amb major quantitat és Saica Natur, que és part del Consell d’Administració d’Ecoembes. Tot i que una sentència al 2018 els va obligar a retirar de forma inmediata el plàstic, hem comprovat aquest any in situ com el plàstic, lluny de ser reciclat, va ser tapat amb terra al veí abocador de Caudete de les Fonts.

Incendis a les plantes de reciclatge

Des del 2012 al setembre de 2020, s’han comptabilitzat 342 incendis en plantes de reciclatge i, almenys, fins al 2019, 35 d’elles apareixen en els llistats de recuperadors i recicladors homologats per Ecoembes . D’aquestes 35 plantes, 26 han patit més d’un incendi, i algunes fins a cinc, en aquest període. Unes reincidències “sospitoses” que han portat al Seprona a parlar d’un índex d’intencionalitat de, almenys, un 15% i a les companyies asseguradores a endurir les pòlisses en el sector davant aquesta alta sinistralitat.

Medi ambient

Només als mars i oceans, es calcula que cada any es concentren fins a 12 milions de tones d’escombraries i entre un 21% i 54% de les partícules de microplàstics en el món es troben en la conca del Mediterrani.

Exportació

Si ja està malament contaminar el nostre medi ambient, enviar-lo a països amb menys capacitat de gestió de residus, resulta encara més qüestionable. La normativa laberíntica d’exportació i la manca de controls permet que alguns exportadors enviïn plàstics a l’exterior impunement. A Malàisia, per exemple, Greenpeace ha trobat, dos anys seguits, envasos plàstics espanyols en abocadors il·legals, com el de Jenjarom. El ministeri d’Energia, Ciència, Tecnologia, Canvi Climàtic i Medi Ambient malaisi ha tornat a Espanya, en els dos últims anys, més d’una vintena de contenidors de residus plàstics que intentaven entrar en el país il·legalment. Aquest mateix mes de febrer, el Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic d’Espanya manifestava públicament les seves sospites sobre el trasllat il·lícit de residus: “Com a resultat d’aquestes inspeccions s’ha pogut detectar que una part important dels residus plàstics exportats als països asiàtics des d’Espanya no són traslladats d’acord amb la normativa vigent, podent resultar en molts casos com trasllats il·lícits.” I no és l’única zona. Greenpeace ha trobat indicis d’exportació de plàstic en altres països com Indonèsia i Ghana.

Incineradores

Ecoembes parla d’economia circular per referir-se al plàstic que es crema. Se suposa que així genera energia, però la incineració és el pitjor sistema de gestió de residus, ja que emet substàncies molt tòxiques (com les dioxines / furans que provoquen càncer) o metalls pesants com el mercuri, cadmi i plom, així com els principals gasos d’efecte hivernacle.

Sobrecost econòmic
A més de l’evident problema mediambiental, la mala gestió d’Ecoembes està generant un sobrecost en dues direccions. A les empreses productores, ja que molts dels envasos pels quals han pagat el punt verd no es reciclen (bé perquè no es tiren al contenidor groc o bé perquè escapen del sistema de recuperació: pel seu color, grandària, composició, etc. …). I a la ciutadania, perquè Ecoembes calcula, normalment a la baixa, quant costarà als ajuntaments la recollida d’envasos plàstics, del contenidor i del carrer, i genera així sobrecostos a les administracions.

Demandes
És evident que el sistema de gestió d’Ecoembes no funciona, de manera que Greenpeace demana, entre altres coses:

A Ecoembes: que destini la taxa obtinguda pel punt verd a pagar els costos de gestió íntegrament i deixi de fomentar les falses solucions. Els diners recaptats pel punt verd han de ser gestionats per les administracions locals que són les que recullen i transporten els envasos i no per Ecoembes.

Al Govern i les comunitats autònomes: que estableixin una legislació que fomenti la reutilització i un sistema de gestió de residus integral.

Als ajuntaments: que fomentin mesures per a la reducció del plàstic d’un sol ús.

Als consumidors / es: que redueixin en el possible el seu consum de plàstic d’un sol ús i que segueixin separant residus fins que tinguem un sistema eficaç de gestió.