Greenpeace denuncia que la gestió del litoral català ignora el canvi climàtic i l’enfronta a la desaparició de nombroses platges

“Mentre els impactes climàtics ens mostren la seva cruesa en aquesta regió, la Generalitat mira cap a una altra banda, recuperant models litorals ja obsolets i portant al límit els ecosistemes costaners que ens protegeixen”. Amb aquestes contundents paraules resumeix Elvira Jiménez, coordinadora de campanyes a Greenpeace, la situació del litoral de Catalunya en la presentació, avui, d’una nova edició de l’informe Destrucció a tota costa, que assenyala, des de l’any 2000, el deteriorament imparable de les costes espanyoles. En aquesta nova entrega, es detallen els impactes del canvi climàtic i l’urbanisme al litoral català, que es poden visualitzar en un  mapa satel·lital, també elaborat per Greenpeace.

L’informe Destrucció a tota costa 2025: impactes de l’urbanisme i el canvi climàtic al litoral és una investigació exhaustiva de l’organització ecologista que posa de manifest com protegir-nos dels impactes del canvi climàtic és un dels principals desafiaments socials, econòmics i ambientals als quals s’enfronta el país. L’elevació del nivell del mar, l’augment de la temperatura de l’aigua, l’increment en la freqüència i intensitat de fenòmens meteorològics extrems, l’erosió del litoral i la pèrdua de biodiversitat costanera i marina són algunes de les conseqüències que ja s’estan manifestant al llarg de la costa.

El litoral català en perill

Al llarg del litoral mediterrani s’està produint una reactivació urbanística que evoca els anys de la bombolla immobiliària. Sota arguments de reactivació econòmica o solució a la crisi habitacional, reapareixen projectes residencials de gran escala, urbanitzacions turístiques i desenvolupaments a primera línia de mar, ignorant la realitat dels impactes del canvi climàtic en aquesta zona i ocupant els darrers trams del litoral que queden sense transformar en una costa saturada. Un model d’urbanisme a la costa que es caracteritza per un canvi d’usos del sòl enfocat exclusivament als interessos immobiliaris. El resultat final és el que ja coneixem: la saturació del model turístic.

Destaca negativament també l’ampliació de la tercera pista de l’aeroport del Prat a Barcelona amenaçant les llacunes de la Ricarda i el Remolar. Ambdós espais estan protegits amb la màxima figura de protecció europea, contenen hàbitats d’interès comunitari i valuoses espècies vegetals i animals. El projecte suposaria un cop mortal a un delta del Llobregat que es troba en estat crític. A més, l’ampliació augmentaria la capacitat de vols d’una infraestructura que ja avui és la major emissora de gasos d’efecte hivernacle de Catalunya, en clara contradicció amb els compromisos climàtics autonòmics, nacionals i europeus, i que impulsa encara més la turistificació en una ciutat ja massificada.

A la costa catalana hi ha projectes que es resisteixen a ser abandonats. A Salou, el projecte del Hard Rock (inicialment BCN World), que inclou un macrocomplex d’oci, amb dos hotels i un casino està, en paraules de l’actual alcalde, “més viu que mai”.

La Costa Brava, un dels trams litorals més emblemàtics, es troba amenaçada per noves construccions i projectes esquitxats per tota la seva extensió: projectes a Palafrugell (Aigua Xelida), a Palamós (Cala S’Alguer, a la Pineda d’en Gori) o Begur (urbanització Jardins de Sa Riera Living), continuen devorant espais naturals.

Els impactes del canvi climàtic ja es fan sentir a la costa catalana. Les platges de l’àrea metropolitana nord de Barcelona han perdut més d’un 36% de sorra. Montgat és el municipi amb la regressió més marcada (74%) quedant les seves platges en una situació crítica, seguit de Badalona amb més del 40%.

En l’escenari RCP 4.5 a 2050 (2) s’estima que el nivell del mar a Catalunya pujarà una mitjana de 0,26 metres, sent les zones amb més retrocés el Delta de l’Ebre (retrocediment de 52 metres), Llobregat i costa Daurada (23 metres). A més d’aquests dos punts, els de major impacte de pujada del nivell del mar són:

• Tarragona: Delta de l’Ebre, cala Forn, cala Vidre, cala Calafató, platja de la Llosa, platja d’en Forés, platja de Ponent de Salou, cala Llenguadets, platja Llarga, cala Font, cala Crancs, platja de La Pineda, platja dels Capellans, cala Fonda, platja de la Punta d’en Guineu, platja de la Pallisseta i platja de Cunit.
• Barcelona: platja de Cubelles, platja Prat de Vilanova, platja de Gavà, platja de Cavalló, platja de la Murtra, platja de Sant Pol de Mar, platja El Morer i platja dels Pins.
• Girona: delta de la Tordera, platja de Fenals, platja de Lloret de Mar, platja de Sant Pol i platja de L’Estartit.

Situació general

Després d’anys d’haver explotat el litoral, s’han dilapidat molts ecosistemes costaners que precisament ens protegeixen. Greenpeace assenyala les platges i zones urbanes que es veuran més afectades per a 2050 en un escenari moderat de reducció d’emissions segons la informació científica disponible (1).

L’escalfament de l’aigua del mar és especialment preocupant. Totes les aigües que envolten la península Ibèrica i les illes s’estan escalfant un 67 % més ràpid que la mitjana global. El cas de la Mediterrània és especialment greu, s’escalfa a un ritme de dues a tres vegades més que la mitjana global, i es troba en onada de calor marina constant des del novembre de 2024. L’aigua més calenta té conseqüències com una major intensitat dels temporals, increment de la pujada del nivell del mar o l’alteració de la biodiversitat marina.

Davant d’una costa artificial, la vulnerabilitat augmenta dramàticament i amb això les conseqüències. Tanmateix, com denuncia Greenpeace, la gestió del litoral no està avançant de forma paral·lela a aquesta realitat, i adverteix que cal accelerar les mesures de mitigació i adaptació que redueixin la vulnerabilitat de la costa i de la seva població. També s’observa la manca de coherència entre les polítiques d’ordenació territorial i la necessitat urgent d’augmentar la resiliència d’aquests territoris.

“La realitat que hem d’assumir és que el model de “sol i platja” ara és de “molt sol i poca platja” i hem d’actuar urgentment per protegir-nos” ha declarat Jiménez.

Solucions per a la costa

És urgent fer front a aquests riscos. Tan sols amb una reducció moderada de les emissions de gasos d’efecte hivernacle es podria evitar el 40 % del retrocés de les platges d’arreu del món. Per a 2050, protegir i conservar les platges suposaria un benefici 150 vegades superior a deixar que continuïn deteriorant-se.
Les principals solucions que planteja Greenpeace són:

1. Acció climàtica urgent i ambiciosa. Protegir la biodiversitat i dissenyar un nou sistema energètic en el qual es reemplacin els combustibles fòssils i l’urani per energies renovables.
2. Protegir, restaurar i renaturalitzar la costa. La natura i els seus processos són els millors aliats per mitigar, a les zones costaneres, els impactes de la pujada del nivell del mar, d’inundacions i temporals. Les solucions basades en la natura, que empren els processos naturals com a remei davant els impactes negatius, són eficaces i menys costoses que les clàssiques mesures d’infraestructura grisa. És imprescindible preservar els trams de costa verge que han sobreviscut, especialment aiguamolls, platges i dunes que actuen com a barreres protectores. Cal restaurar tots els trams possibles de costa, pensant en el futur i en la necessitat que ens protegeixin adequadament, i abandonar les mesures costoses que només són pedaços temporals, com la regeneració artificial de platges o el manteniment d’infraestructures obsoletes.
3. Reduir l’exposició al risc. Utilitzar les dades i la cartografia sobre impactes i riscos davant la inundació i l’erosió. Evitar reconstruir i habitar zones greument afectades per inundacions o temporals marítims. Paralitzar els projectes urbanístics en tramitació que contemplin edificar en zones amb risc d’inundació i impedir l’ús de mesures estructurals de mitigació de la perillositat d’inundació com a via per generar espais urbanitzables. També cal prohibir la qualificació com a urbanitzable dels terrenys la perillositat dels quals s’ha mitigat després de la construcció d’una obra estructural.
4. Adaptació transversal, local i participada. L’adaptació al canvi climàtic té un fort component local, per la qual cosa cal una anàlisi dels riscos i vulnerabilitats a cada municipi, que s’han de traduir en plans d’adaptació. Són necessàries estratègies a nivell nacional i regional i han de comptar amb el finançament adequat. La participació ciutadana és fonamental.
5. Posar fre a la turistificació comptant amb la participació comunitària. El sector turístic és un factor determinant en la gestió de la costa. És urgent abandonar el discurs quantitatiu i la cultura del creixement continu, per un de qualitatiu que condueixi a una reforma estructural que uneixi les necessitats de la població resident i els límits ambientals per poder desenvolupar-se en equilibri. Cal avançar en la regulació amb moratòries als habitatges turístics, eradicació de l’oferta il·legal, reducció de l’activitat aeroportuària, limitació de l’entrada de vehicles a les illes, reforç del transport públic i el control d’aforament en espais sensibles.

Enllaç a l’informe AQUÍ

Mapa satelital d’impactes urbanístics i climàtics AQUÍ 

Imatges disponibles per a mitjans AQUÍ

Infografia escalfament del mar AQUÍ