Greenpeace denuncia que la gestió del litoral de la Comunitat Valenciana ignora el canvi climàtic i l’enfronta a la desaparició de nombroses platges

“Mentre els impactes climàtics ens mostren la seua duresa en esta regió, la Generalitat Valenciana mira cap a un altre costat, recuperant models litorals ja obsolets i posant al límit els ecosistemes costaners que ens protegeixen”. Amb estes contundents paraules resumeix Elvira Jiménez, coordinadora de campanyes a Greenpeace, la situació del litoral valencià en la presentació, hui, d’una nova edició de l’informe Destrucció a tota costa, que ve assenyalant, des de l’any 2000, la deterioració imparable de les costes espanyoles. En esta nova entrega, es detallen els impactes del canvi climàtic i l’urbanisme en el litoral valencià, que es poden visualitzar en un  mapa satel·lital, també elaborat per Greenpeace

L’informe Destrucció a tota costa 2025: impactes de l’urbanisme i el canvi climàtic al litoral és una investigació exhaustiva de l’organització ecologista, que posa de manifest com protegir-nos dels impactes del canvi climàtic és un dels principals desafiaments socials, econòmics i ambientals als quals s’enfronta el país. L’elevació del nivell de la mar, l’increment de la temperatura de l’aigua, l’augment en la freqüència i intensitat de fenòmens meteorològics extrems, l’erosió del litoral i la pèrdua de biodiversitat costanera i marina són algunes de les conseqüències que ja s’estan manifestant al llarg de la costa.

El litoral valencià en perill

Al llarg del litoral mediterrani s’està produint una reactivació urbanística que evoca els anys de la bombolla immobiliària. Sota arguments de reactivació econòmica o solució a la crisi habitacional, reapareixen projectes residencials de gran escala, urbanitzacions turístiques i desenvolupaments en primera línia de mar, ignorant la realitat dels impactes del canvi climàtic en esta zona i ocupant els últims trams del litoral que queden sense transformar en una costa saturada. Un model d’urbanisme a la costa que es caracteritza per un canvi d’usos del sòl enfocat exclusivament als interessos immobiliaris. El resultat final és el que ja coneixem: la saturació del model turístic.

L’avís dur de la DANA d’octubre de 2024 va caure en sac foradat i no va servir per a paralitzar projectes en zones de risc, més aviat al contrari. Tan sols un mes després de la DANA es va aprovar un decret per a simplificar els tràmits que permeten construir en els primers 200 metres de costa, i estan en tràmit altres canvis normatius que permetrien construir en zones inundables, actualment restringides.

Al llarg de les tres províncies es poden trobar projectes urbanístics que amenacen, encara més, la seua costa:

A Alacant ha ressorgit el projecte de construcció de 2.200 habitatges a Cala Mosca, en l’últim tram verge de costa del municipi d’Orihuela. La Vila Joiosa és el municipi en què la promotora Quadrantia està construint diverses promocions residencials sota la marca Allonbay, a 50 i 100 metres de la mar, enfront de la platja del Torres. A Benidorm, el pla Ensanche de Levante planteja la construcció d’edificis que han de superar les 20 plantes, amb 2.300 habitatges, entre 15 i 20 hotels i tres centres comercials. L’Ajuntament de Pego té actualment dos projectes urbanístics residencials: el Pla d’Actuació Integral (PAI) de Penya Roja, a mig construir en la zona de muntanya del municipi, amb vistes a la mar i amb 1.200 habitatges adossats; mentre que el PAI Pego Golf, amb una Declaració d’Impacte Ambiental caducada, inclou la construcció de 1.300 habitatges i un camp de golf.

A València, el projecte del PAI Bega-Port, conegut com el “Manhattan de Cullera”, ha tornat a escena amb l’aprovació recent del pla adaptat als nous paràmetres urbanístics per part de l’Ajuntament de Cullera, que assumirà els costos de més de 90 milions d’euros. Preveu la construcció de 4.883 habitatges, 35 torres de més de 25 plantes —incloent-ne dues de 40 plantes—, quatre hotels i un port esportiu, entre altres infraestructures. Tot això en una zona inundable al costat de la desembocadura del Xúquer. El PAI d’El Puig planteja 400 habitatges distribuïts en torres, adossats i unifamiliars, al costat de la costa i en l’entorn del Marjal del Puig. A més, l’ampliació del port de València requereix més de 25 milions de metres cúbics de material d’ompliment, que s’obtindran del dragatge del port de Sagunt, del de València i del banc d’arena de Cullera per a construir les esplanades dels nous molls.

Finalment, a la província de Castelló, l’Ajuntament de Borriana està realitzant els tràmits per a reactivar el PAI de Sant Gregori assumint-ne la gestió. Contempla 6.000 habitatges unifamiliars, un camp de golf, dos hotels de luxe i centres comercials en dos milions de metres quadrats de sòl en zona inundable. Al municipi de Torreblanca, un altre PAI està veient la llum amb una superfície també de més de dos milions de metres quadrats i inclou 4.400 habitatges, un camp de golf, hotels i àrees comercials.

La província de València presenta el major risc d’inundació en superfícies artificials situades en els primers 10 km de costa, a causa del seu alt grau d’urbanització. Este fenomen també s’observa en distints trams costaners d’Alacant i Castelló.

L’elevat risc d’inundació en estes zones respon a una combinació de factors naturals i humans. Per una banda, la presència d’aiguamolls, marjals i terrenys amb molt poca altitud sobre el nivell de la mar els converteix en espais naturalment inundables. Per una altra, la intensa activitat urbanística ha modificat o destruït bona part d’estes zones humides, incrementant la impermeabilització del sòl i reduint-ne la capacitat natural d’absorció de l’aigua.

En un escenari de canvi climàtic moderat (1), es projecta un augment de la temperatura superficial de la mar d’entre 0,5 i 1 °C en el període 2026-2045, juntament amb una pujada del nivell mitjà de la mar de fins a 0,25 metres.

Considerant este escenari climàtic, les zones amb major risc d’inundació, a causa tant de la pujada del nivell de la mar com dels fenòmens meteorològics, se concentren en àrees lligades a desembocadures fluvials i antics marjals, que abunden al llarg de la costa valenciana:

• Alacant: la Vega Baixa del Segura (Guardamar, Pinet, Santa Pola), la platja del Saladar, l’entorn del Port d’Alacant i diversos sectors de la Marina Alta, com Ses Salines i la Platja de l’Arenal (Calp), Moraira, Portitxol, Xàbia, Dénia (zones baixes del nucli urbà, platges de les Deveses, les Marines i les Bovetes).
• València: des de Pego fins al sud de València capital, en entorns com el Marjal de Pego-Oliva, el Marjal de la Safor, el Parc Natural de l’Albufera i la desembocadura del Xúquer a Cullera. També destaquen les costes nord i sud de Sagunt, flanquejades per marjals.
• Castelló: àrees entre Xilxes, Borriana i Castelló de la Plana, així com zones costaneres vinculades al Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca i el Prat de Peníscola.

Molts d’estos punts fa anys que mostren evidències del risc d’erosió i inundació al qual estan exposats, tant per l’augment dels impactes climàtics com per l’abús d’infraestructures perpendiculars a la costa que han alterat el règim de sedimentació. A Alacant, les platges de Guardamar del Segura o Pilar de la Horadada han desaparegut pràcticament, deixant les vivendes a peu de mar. Segons un estudi de la Universitat d’Alacant, les platges d’este últim enclavament han patit una regressió de fins a 165 metres.

Context general de la costa espanyola

Després d’anys d’explotació del litoral, s’han dilapidat molts ecosistemes costaners que ens protegeixen. Greenpeace assenyala les platges i zones urbanes que es veuran més afectades per a l’any 2050 en un escenari moderat de reducció d’emissions, segons la informació científica disponible (1).

L’escalfament de l’aigua de la mar és especialment preocupant. Totes les aigües que envolten la península Ibèrica i les illes s’estan escalfant un 67 % més ràpid que la mitjana global. El cas del Mediterrani és especialment greu: s’escalfa a un ritme de dues a tres vegades més que la mitjana global i es troba en ona de calor marina constant des de novembre de 2024. L’aigua més calenta té conseqüències com una major intensitat dels temporals, un increment de la pujada del nivell de la mar o l’alteració de la biodiversitat marina.

Davant una costa artificial, la vulnerabilitat augmenta dramàticament, i amb ella, les conseqüències. Tanmateix, com denuncia Greenpeace, la gestió del litoral no està avançant de manera paral·lela a esta realitat, i adverteix que cal accelerar les mesures de mitigació i adaptació que reduïsquen la vulnerabilitat de la costa i de la seua població. També s’observa la falta de coherència entre les polítiques d’ordenació del territori i la necessitat urgent d’augmentar la resiliència d’estos territoris.

Solucions per a la costa

És urgent fer front a estos riscos. Només amb una reducció moderada de les emissions de gasos d’efecte hivernacle es podria evitar el 40 % del retrocés de les platges de tot el món. Per a l’any 2050, protegir i conservar les platges suposaria un benefici 150 vegades superior a deixar que continuen deteriorant-se.

Les principals solucions que planteja Greenpeace són:

1. Acció climàtica urgent i ambiciosa. Protegir la biodiversitat i dissenyar un nou sistema energètic en què es substituïsquen els combustibles fòssils i l’urani per energies renovables.
2. Protegir, restaurar i renaturalitzar la costa. La natura i els seus processos són els millors aliats per a mitigar, en les zones costaneres, els impactes de la pujada del nivell de la mar, d’inundacions i temporals. Les solucions basades en la natura, que empren els processos naturals com a remei davant dels impactes negatius, són eficaces i menys costoses que les clàssiques mesures d’infraestructura grisa. És imprescindible preservar els trams de costa verge que han sobreviscut, especialment aiguamolls, platges i dunes que actuen com a barreres protectores. Cal restaurar tots els trams possibles de costa, pensant en el futur i en la necessitat que ens protegixen adequadament, i abandonar les mesures costoses que només són pedaços temporals, com ara la regeneració artificial de platges o el manteniment d’infraestructures obsoletes.
3. Reduir l’exposició al risc. Utilitzar les dades i la cartografia sobre impactes i riscos davant de la inundació i l’erosió. Evitar reconstruir i habitar zones greument afectades per inundacions o temporals marítims. Paralitzar els projectes urbanístics en tramitació que contemplen edificar en zones amb risc d’inundació i impedir l’ús de mesures estructurals de mitigació de la perillositat d’inundació com a via per a generar espais urbanitzables. També cal prohibir la qualificació com a urbanitzable dels terrenys la perillositat dels quals s’ha mitigat després de la construcció d’una obra estructural.
4. Adaptació transversal, local i participada. L’adaptació al canvi climàtic té un fort component local, per la qual cosa és necessari un anàlisi dels riscos i vulnerabilitats en cada municipi, que s’ha de traduir en plans d’adaptació. Són necessàries estratègies a nivell nacional i regional, i han de comptar amb el finançament adequat. La participació ciutadana és fonamental.
5. Posar fre a la turistificació comptant amb la participació comunitària. El sector turístic és un factor determinant en la gestió de la costa. És urgent abandonar el discurs quantitatiu i la cultura del creixement continu per un de qualitatiu que conduïsca a una reforma estructural que conjumine les necessitats de la població resident i els límits ambientals per a poder desenvolupar-se en equilibri. Cal avançar en la regulació amb moratòries als habitatges turístics, eradicació de l’oferta il·legal, reducció de l’activitat aeroportuària, limitació de l’entrada de vehicles a les illes, reforç del transport públic i control d’aforament en espais sensibles.

Enllaç a l’informe ACÍ

Mapa satel·litari d’impactes urbanístics i climàtics ACÍ

Imatges disponibles per a mitjans ACÍ

Infografia calfament de la mar ACÍ