Greenpeace denuncia que sa gestió de sa costa balear ignora es canvi climàtic i s’enfronta a sa desaparició de nombroses platges

“Mentre es impactes climàtics mos mostren sa seva cruesa en aquesta regió, ses autoritats balears estan recuperant models litorals ja obsolets i posant al límit ets ecosistemes costaners que mos protegeixen”. Amb aquestes contundents paraules resumeix Elvira Jiménez, coordinadora de campanyes a Greenpeace, sa situació de sa costa balear en sa presentació, avui, d’una nova edició de s’informe Destrucció a tota costa, que ve assenyalant, des de l’any 2000, s’imparable deteriorament de ses costes espanyoles. En aquesta nova entrega, se detallen es impactes des canvi climàtic, sa crisi ecològica i s’urbanisme a sa costa de s’arxipèlag, que se poden visualitzar en un mapa satel·litari, també elaborat per Greenpeace. 

S’informe Destrucció a tota costa 2025: impactes de s’urbanisme i es canvi climàtic a sa costa és una investigació exhaustiva de s’organització ecologista que posa de manifest com protegir-nos des impactes des canvi climàtic és un des principals desafiaments socials, econòmics i ambientals als quals s’enfronta es país. S’elevació des nivell de sa mar, s’increment de sa temperatura de s’aigua, s’augment en sa freqüència i intensitat de fenòmens meteorològics extrems, s’erosió de sa costa i sa pèrdua de biodiversitat costanera i marina són algunes de ses conseqüències que ja se manifesten al llarg de sa costa. 

Després d’anys d’haver explotat sa costa, s’han dilapidat molts d’ecosistemes costaners que precisament mos protegeixen d’aquests impactes. Greenpeace assenyala ses platges i zones urbanes que se veuran més afectades per a 2050 en un escenari moderat de reducció d’emissions, segons s’informació científica disponible (1).

S’escalfament de s’aigua de sa mar és especialment preocupant. Totes ses aigües que envolten sa península Ibèrica i ses illes s’estan escalfant un 67 % més ràpid que sa mitjana global. Es cas de sa Mediterrània és especialment greu: s’escalfa a un ritme de dues a tres vegades més que sa mitjana global, i es troba en onada de calor marina constant des de novembre de 2024. S’aigua més calenta té conseqüències com una major intensitat des temporals, augment de sa pujada des nivell de sa mar o s’alteració de sa biodiversitat marina.

Davant una costa artificial, sa vulnerabilitat augmenta dramàticament, i amb això ses conseqüències. Tanmateix, com denuncia Greenpeace, sa gestió de sa costa no avança de forma paral·lela a aquesta realitat, i adverteix que cal accelerar ses mesures de mitigació i adaptació que redueixin sa vulnerabilitat de sa costa i de sa seva població. També s’observa sa manca de coherència entre ses polítiques d’ordenació territorial i sa necessitat urgent d’augmentar sa resiliència d’aquests territoris.

«Sa realitat que hem d’assumir és que es model de “sol i platja” ara és de “molt de sol i poca platja”, i hem d’actuar urgentment per protegir-nos», ha declarat Jiménez.

Es litoral balear en perill

A tot es litoral mediterrani s’està produint una reactivació urbanística que recorda ets anys de sa bombolla immobiliària. Segons un estudi recent (2), només a Mallorca s’ha produït un creixement d’un 263 % en sa construcció en sòl rústic entre 2015 i 2023, segons un estudi de s’organització Terraferida, per a sa construcció de xalets de luxe en parcel·les a preus milionaris. Sa picaresca també se dona en sa construcció de piscines, disfressades com a aljubs per eludir sa normativa urbanística. Davant aquesta realitat, es Govern balear va aprovar l’any 2024 un decret llei que, mitjançant reformes de 50 normatives, permet sa regularització de construccions il·legals en sòl rústic, facilitant tràmits i ampliant terminis de prescripció, afavorint a qui ha incomplert sa llei i promovent un model de creixement urbanístic insostenible.Mentrestant, creix es caos i sa saturació de transport, carrers i serveis, així com es cost de s’habitatge davant una nova temporada turística amb expectatives, una vegada més, de créixer en nombre de visitants. Molt recentment s’ha proposat sa legalització de centenars d’habitatges en situació irregular, i volen permetre que se pugui construir en sòl rústic sense haver esgotat es sòl urbanitzable des municipis de més de 10.000 habitants.

A més, s’està vivint s’arribada de cadenes internacionals de luxe per definir-se com a destí de turisme de luxe i atreure nous mercats. És es cas de Calvià (hotel Mandarin Oriental Punta Negra, hotel Aethos Mar i Pins i es Purobeach Resort Santa Ponsa – Oasis de sa mar, es Four Seasons Formentor). A sa ciutat d’Eivissa se destaca sa construcció des complex d’apartaments Sarana, es projecte de 51 apartaments de luxe (ambdós en es front marítim), ets 84 pisos de luxe a sa ‘milla d’or’ i s’hotel The Unexpected a Platja d’en Bossa. A Menorca, a Maó, mos trobam amb sa propera obertura de s’hotel Índigo de sa marca IHG Hotels & Resorts. Es port d’aquesta localitat es troba en ple auge de s’arribada de creuers, amb xifres rècord en 2024, augmentant sa càrrega turística de sa ciutat. A Ciutadella, s’anuncia sa construcció d’un hotel de gran luxe amb 50 habitacions a cala Santandria, amb una subvenció des Ministeri d’Hisenda. També s’ha beneficiat d’aquest tipus de subvenció s’hotel Cap Menorca, a ses bateries militars des penya-segats de Llucalcari, amb 15 suites exclusives.

Sa saturació també se trasllada a sa mar. Ses Balears continuen liderant ses matriculacions d’embarcacions d’esbarjo davant s’augment de demanda de lloguer de ses mateixes, una activitat que està en ple auge tant amb llicència de navegació com sense ella. Es reglament actual de Marina Mercant permet llogar embarcacions durant tres mesos a s’any, cosa que ha fet créixer exponencialment ets anuncis a plataformes per part de particulars que cerquen rendibilitzar sa seva embarcació. Es control d’aquestes embarcacions és insuficient i omplen cales i platges, com ses de s’entorn de sa Badia de Palma i Portal Vells, o s’estret entre Eivissa i Formentera, multiplicant s’impacte ambiental des fondejos sobre ets hàbitats marins, especialment ses valuoses praderies de Posidònia oceànica, que protegeixen sa costa de s’erosió.

Greenpeace ha analitzat ets pitjors impactes des canvi climàtic. S’estima que sa pujada des nivell de sa mar per a 2050 serà d’entre 16 cm i 33 cm de mitjana (3). Per a finals de segle, s’augment podria arribar a variar entre 40 cm i un metre, la qual cosa suposaria sa reducció a la meitat de sa superfície de ses platges. Sa pujada des nivell de sa mar ve influïda per s’augment de temperatura de s’aigua, que ha estat d’1,6 °C en ses darreres quatre dècades. Es models preveuen que sa temperatura de s’aigua continuarà augmentant entre 1,2 °C i 3,6 °C, incrementant sa intensitat i duració de ses onades de calor marines i ses seves conseqüències.

Ses zones amb més impacte d’inundació permanent a 2050 (en s’escenari RCP 8.5 d’altes emissions) per pujada des nivell de sa mar i per fenòmens meteorològics s’associen principalment a aiguamolls existents o urbanitzats (com es Parc Natural de s’Albufera de Mallorca i sa Reserva Natural de s’Albufereta), zones d’influència de torrents i platges de sorra. Ses platges més afectades per inundació permanent per pujada des nivell de sa mar seran:

• Mallorca: playa Es Trenc, playa des Dolç, playa Es Carbó, Caló des Moro, cala Mondragó, playa Barca, cala Mitjan, cala Sa Nau, playa de Porto Cristo, playa de sa Marjal, playa Colònia de Sant Pere, playa de Son Serra de la Marina, Arenal d’en Casat, playa de Can Picafort, playa de Alcúdia, playa Es Morer Vermell, playa de Formentor, playa d’en Repic, cala Xinxell, playa de Chicanso, Caló des Macs y cala Major.
• Menorca: S’Albufera des Grau, Salinas de Mongofre, cala Blanca, bahía de Fornells, Ets Alocs, Es Tancats, cala Degolladors, cala Sa Caleta, cala Santandria y cala Blanca.
• Ibiza: playa de Es Codolar, playa de Santa Eulalia, cala Pada, Cala Martina, playa des Figueral, Aigües Blanques y Cala Portinatx.
• Formentera: Ses Illetes, playa de Levante, Sa Roqueta, Es Pujols, playa Los Arenales.

Solucions per a sa costa

És urgent fer front a aquests riscos. Només amb una reducció moderada de ses emissions de gasos d’efecte hivernacle se podria evitar es 40 % des retrocés de ses platges de tot es món. Per a 2050, protegir i conservar ses platges suposaria un benefici 150 vegades superior a deixar que continuïn deteriorant-se.

Ses principals solucions que planteja Greenpeace són:

1. Acció climàtica urgent i ambiciosa.
   Protegir sa biodiversitat i dissenyar un nou sistema energètic en es qual se substituesquin ets combustibles fòssils i s’urani per energies renovables.
2. Protegir, restaurar i renaturalitzar sa costa.
   Sa natura i ets seus processos són ets millors aliats per mitigar, a ses zones costaneres, ets impactes de sa pujada des nivell de sa mar, ses inundacions i es temporals. Ses solucions basades en sa natura, que empren ets processos naturals com a remei davant ets impactes negatius, són eficaces i menys costoses que ses mesures clàssiques d’infraestructura grisa. És imprescindible preservar ets trams de costa verge que han sobreviscut, especialment aiguamolls, platges i dunes que actuen com a barreres protectores. Cal restaurar tots es trams possibles de costa, pensant en es futur i en sa necessitat que mos protegeixin com toca, i abandonar ses mesures costoses que només són pegats temporals, com sa regeneració artificial de platges o es manteniment d’infraestructures obsoletes.
3. Reduir s’exposició al risc.
   Fer servir ses dades i sa cartografia sobre impactes i riscos davant ses inundacions i s’erosió. Evitar reconstruir i habitar zones greument afectades per inundacions o temporals marins. Aturar es projectes urbanístics en tramitació que contemplin edificar en zones amb risc d’inundació i impedir s’ús de mesures estructurals de mitigació de sa perillositat d’inundació com a via per generar espais urbanitzables. També cal prohibir sa qualificació com a urbanitzable de terrenys sa perillositat des quals s’hagi mitigat després de sa construcció d’una obra estructural.
4. Adaptació transversal, local i participada.
   S’adaptació al canvi climàtic té un fort component local, per tant, és necessari fer una anàlisi des riscos i ses vulnerabilitats a cada municipi, que s’han de traduir en plans d’adaptació. Fan falta estratègies a nivell estatal i autonòmic, i han de comptar amb es finançament adequat. Sa participació ciutadana és fonamental.
5. Posar fre a sa turistificació comptant amb sa participació comunitària.
   Es sector turístic és un factor determinant en sa gestió de sa costa. És urgent abandonar es discurs quantitatiu i sa cultura de creixement continu, per un enfocament qualitatiu que condueixi a una reforma estructural que combini ses necessitats de sa població resident amb es límits ambientals per poder desenvolupar-se en equilibri. Cal avançar cap a sa regulació amb moratòries a s’habitatge turístic, eradicació de s’oferta il·legal, reducció de s’activitat aeroportuària, limitació de s’entrada de vehicles a ses illes, reforç de s’oferta de transport públic i control d’aforament en espais sensibles.

Enlàs en informe AQUÍ

Mapa satelital d’impattes urbanístics y climáticos AQUÍ

Imatjes disponibbles per mèdis AQUÍ

Infografía encalentiment d’es ma AQUÍ