Greenpeace denuncia retard i manca d’ambició en els pressupostos de carboni a Catalunya i exigeix una major acció climàtica

El Parlament de Catalunya va aprovar ahir els primers pressupostos de carboni per al període 2026-2030. Greenpeace denuncia que aquesta aprovació, prevista a la Llei catalana del canvi climàtic des de fa més de cinc anys, arriba amb un retard injustificable i una ambició molt per sota del que exigeix l’actual crisi ecològica.

El document aprovat fixa per primera vegada un sostre d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle per al conjunt del país. Tot i que aquest pas representa un punt d’inflexió en la planificació climàtica de Catalunya, Greenpeace lamenta profundament que el Parlament hagi donat llum verda a una proposta que dilueix les recomanacions del Comitè d’Experts sobre el Canvi Climàtic de Catalunya (CECC), òrgan científic independent establert per la mateixa llei. Aquest organisme ha expressat públicament la seva preocupació pel fet que la proposta final és menys exigent que la que havia elaborat el CECC, tant en termes d’objectius globals com d’abast temporal.

A més, el text aprovat ignora elements fonamentals que havien estat incorporats en el treball tècnic: desapareixen de la planificació aspectes com la gestió dels embornals naturals (com ara boscos i zones humides) i l’horitzó es redueix només a cinc anys, sense cap visió estratègica més enllà de 2030. També desapareix la base científica per quantificar l’objectiu: les emissions que corresponen a Catalunya en el conjunt del planeta per evitar arribar a 1,5 °C.

El límit d’emissions del 31 % aprovat als pressupostos catalans queda molt per sota del 55 %, el mínim indicat per la ciència per evitar les pitjors conseqüències del canvi climàtic. A més, Catalunya no pot conformar-se amb aprovar límits d’emissions simbòlics sense desplegar instruments vinculants que obliguin a complir-los.

Els nous pressupostos han de convertir-se en una eina legal exigible, amb mecanismes de seguiment públic, transparència i revisió periòdica. Així mateix, l’organització ecologista exigeix que es compleixi la mesura per la qual qualsevol nou projecte o infraestructura (des de la mobilitat fins a l’energia o l’urbanisme) sigui sotmès a criteris de compatibilitat climàtica. Si no encaixa amb els límits de carboni aprovats, ha de ser descartat.

«L’aprovació dels pressupostos de carboni a Catalunya marca un pas necessari, però insuficient. No és un final, sinó l’inici d’un camí que exigeix voluntat política, coherència i compromís amb el present i el futur. Seguirem atentes, organitzades i exigents, perquè no hi ha més marge per a la retòrica buida: Catalunya necessita acció climàtica real. Perquè sobrepassar els límits de carboni no és només una irresponsabilitat tècnica, sinó una injustícia profunda: suposa hipotecar el futur d’altres comunitats i de les generacions que encara han de venir», ha assenyalat Carolina Pérez Bendadda, coordinadora territorial de Greenpeace a Catalunya.

Greenpeace reitera la necessitat que aquests pressupostos contribueixin a una transició justa, inclosa com a part dels acords globals adoptats en la passada COP30 del Brasil: «La transició ecològica no pot recaure sobre les espatlles de les persones més vulnerables. Cal garantir que el canvi de model vagi acompanyat de mesures redistributives, de suport als sectors afectats i de participació ciutadana real», ha assegurat Pérez Bendadda.

L’organització insta la resta de comunitats autònomes a seguir el camí de Catalunya i impulsar amb urgència els seus propis pressupostos de carboni, tal com estableix la Llei estatal de canvi climàtic, per garantir una resposta coordinada, ambiciosa i justa davant la crisi ecològica.

El passat juny, més de 60 entitats ecologistes i socials, inclosa Greenpeace, van fer una crida per aprovar els pressupostos de carboni presentats pel CECC sense retallades, sense condicionants i amb compromisos clars de desplegament immediat, en línia amb el que indica la ciència. Així mateix, exigien una reducció significativa de les emissions durant la pròxima dècada, així com polítiques reals per garantir un model energètic 100 % renovable, descentralitzat i controlat democràticament, amb criteris de justícia climàtica.