Greenpeace posa l’escàndol de l’abocador il·legal d’Utiel com a exemple del fracàs d’Ecoembes en la gestió d’envasos

• L’ONG ha presentat hui un informe per a evidenciar el fracàs de la gestió d’envasos domèstics per part d’Ecoembes després de dues dècades de funcionament
• La investigació ha posat de manifest com a Utiel i altres llocs, empreses adjudicades por Ecoembes estan guardant, enterrant i exportant plàstics de manera irregular

20 d’octubre de 2020.- En plena reculada en la lluita contra el plàstic d’un sol ús per la Covid-19, Greenpeace Espanya presenta hui l’informe “Ecoembes mentix: Desmuntant els enganys de la gestió de residus d’envasos domèstics” per a evidenciar les deficiències d’un sistema de gestió que, des de la seua implantació fa dues dècades, no ha aconseguit posar fi a l’allau plàstica.

Greenpeace destaca en el seu informe l’escandalós cas d’Utiel, on la societat Utiel Recicla S.L. emmagatzemava milers de tones de plàstic sense tindre permís per a això, per la qual cosa va ser sancionada.

Cal destacar que de les huit empreses que van portar els seus residus a Utiel Recicla S.L, sis tenen l’homologació i una adjudicació d’Ecoembes S.A. per a comprar el material del contenidor groc, i que la que major quantitat de residus va aportar, Saica Natur, està fins i tot representada en el propi Consell d’Administració d’Ecoembes.

Sorprenentment, hui dia, les sis continuen conservant l’homologació i l’adjudicació per part d’Ecoembes malgrat les sancions i com si no s’haguera comés cap irregularitat.

Quan una empresa posa en el mercat un envàs domèstic (plàstic, alumini, metall, paper-cartó…), ho fa imprimint un punt verd, que significa que s’ha pagat un percentatge perquè Ecoembes recupere i recicle aqueix envàs. No obstant això, de tots els envasos de plàstic que la ciutadania compra, Ecoembes a penes recupera i recicla en el seu contenidor groc el 25%, passant la resta a contaminar el medi ambient.

Ecoembes és un monopoli format per les principals marques contaminants de plàstic (Coca-Cola, Nestlé, P&G…) que, a través d’aquesta entitat pantalla, “netegen” la seua imatge però sense tallar el ritme de la producció, ni generar sistemes més nets com l’envàs retornable i reutilitzable. Ecoembes no és, per tant, una organització mediambiental, com anuncien. Ni una entitat sense ànim de lucre: en els últims 18 anys, han multiplicat per cinc els seus ingressos que, només en 2018, ascendien a 578 milions d’euros.

“Ecoembes i les seues empreses han bloquejat durant molt de temps alternatives a la de la seua ineficient gestió d’envasos, com seria disposar d’un sistema de retorn i devolució d’envasos. Parlem de dues dècades perdudes en la lluita contra la contaminació per plàstics”, ha declarat Mario Rodríguez Vargas director executiu de Greenpeace España. “Per això, demanem a la vicepresidenta per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, que, amb motiu de la imminent tramitació de la nova Llei de Residus, fomente mesures reals basades en l’economia circular, amb l’eliminació d’envasos d’un sol ús i l’aposta per la reutilització i retorn d’envasos” ha afegit.

On acaben de veritat els envasos?
Per a evidenciar el problema mediambiental que suposa Ecoembes, Greenpeace ha realitzat una investigació en terreny per a denunciar algunes fallades greus del sistema o, cosa que és el mateix, per a respondre a la pregunta on acaben de veritat els envasos? Alguns exemples:

Abocadors

Segons el MITECO, el 44% dels plàstics espanyols acaben en abocadors, quan la majoria podrien ser reciclats. Resulta paradigmàtic, per exemple, el cas d’Utiel Recicla SL a València. Una instal·lació no habilitada per a emmagatzemar plàstic però en la qual, des de 2016, s’acumula plàstic de huit empreses, sis d’elles homologades i adjudicades per Ecoembes. L’empresa amb major quantitat és Saica Natur, que és part del Consell d’Administració d’Ecoembes. A pesar que una sentència obligava en 2018 a la retirada immediata del plàstic, hem comprovat enguany in situ com el plàstic, lluny de ser reciclat, es tapa amb terra en el veí abocador de Caudete de las Fuentes.

Des de 2012 a setembre de 2020, s’han comptabilitzat 342 incendis en plantes de reciclatge i, almenys, fins a 2019, 35 d’elles apareixen en els llistats de recuperadors i recicladors homologats per Ecoembes. D’aquestes 35 plantes, 26 han patit més d’un incendi, i algunes fins a cinc, en aquest període. Unes reincidències “sospitoses” que han portat al Seprona a parlar d’un índex d’intencionalitat de, almenys, un 15% i a les companyies asseguradores a endurir les pòlisses en el sector davant aquesta alta sinistralitat.

Medi Ambient

L’acumulació de plàstic en el nostre medi ambient és evident. Només en mars i oceans, es calcula que cada any es concentren fins a 12 milions de tones de fem i entre un 21% i 54% de les partícules de microplàstics en el món estan en la conca del Mediterrani. No és d’estranyar si fem una simple ullada a punts com aquests, en els quals Greenpeace ha comprovat com es concentren milers d’envasos, que haurien d’estar reciclats:

Exportació

Si malament està contaminar el nostre medi ambient, enviar-lo a països amb menor capacitat de gestió de residus, resulta encara més qüestionable. La normativa laberíntica d’exportació i la falta de controls permet que alguns exportadors envien plàstics a l’exterior impunement.

A Malàisia, per exemple, Greenpeace ha trobat, dos anys seguits, envasos plàstics espanyols en abocadors il·legals, com el de Jenjarom. El ministeri d’Energia, Ciència, Tecnologia, Canvi Climàtic i Medi ambient malaisi ha retornat a Espanya, en els dos últims anys, més d’una vintena de contenidors de residus plàstics que intentaven entrar al país il·legalment. Aquest mateix mes de febrer, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic d’Espanya manifestava públicament les seues sospites sobre el trasllat il·lícit de residus: “Com a resultat d’aquestes inspeccions s’ha pogut detectar que una part important de residus de plàstics exportats als països asiàtics des d’Espanya no són traslladats d’acord amb la normativa vigent, podent resultar en molts casos com a trasllats il·lícits.” I no és l’única zona. Greenpeace ha trobat indicis d’exportació de plàstic en altres països com Indonèsia i Ghana.

Incineradores

Ecoembes parla d’economia circular per a referir-se al plàstic que es crema. Se suposa que així genera energia, però la incineració és el pitjor sistema de gestió de residus, ja que emet substàncies molt tòxiques (com les dioxines/furans que causen càncer) o metalls pesants com el mercuri, cadmi i plom, així com els principals gasos d’efecte d’hivernacle.

Sobrecost econòmic
A més de l’evident problema mediambiental, la mala gestió d’Ecoembes està generant un sobrecost en dues direccions.

• A les empreses productores, ja que molts dels envasos pels quals han pagat el punt verd no es reciclen (bé perquè no es tiren al contenidor groc o bé perquè escapen del sistema de recuperació: pel seu color, grandària, composició, etc. …).
• I a la ciutadania, perquè Ecoembes calcula, normalment a la baixa, la qual cosa costarà als ajuntaments la recollida d’envasos plàstics, del contenidor i del carrer, i genera així sobrecostos a les administracions.

Demandes
És evident que el sistema de gestió d’Ecoembes no funciona, per la qual cosa Greenpeace demanda, entre altres coses:

A Ecoembes: que destine la taxa obtinguda pel punt verd a pagar els costos de gestió íntegrament i deixe de fomentar les falses solucions.

Al Govern i les CCAA: a establisquen una legislació que fomente la reutilització i un sistema de gestió de residus integral.

Als Ajuntaments: que fomenten mesures per a la reducció del plàstic d’un sol ús.

Als consumidors/as: que reduïsquen en la mesura del possible el seu consum de plàstic d’un sol ús i que continuen separant residus fins que tinguem un sistema eficaç de gestió.