La Comunitat Valenciana s’emporta el 70% del pressupost nacional en reparacions a la costa

 Greenpeace presenta hui el seu informe Destrucció a Tota Costa 2026 on mostra els problemes que afronta el litoral. El document exposa com la pujada del nivell de la mar i l’escassetat de sediments a les platges mantenen a més de 100 quilòmetres del golf de València en extrema vulnerabilitat, evidenciant que les defenses de formigó ja no funcionen després de quatre dècades d’urbanització. I revela que el 70% del pressupost nacional de reparacions en la costa són destinats a aquesta comunitat, un total de 170,7 milions d’euros.

Principals problemes en la costa valenciana

L’informe incideix en la necessitat de transformar el model de gestió territorial davant la persistència de projectes en zones de risc. Entre els conflictes urbanístics i de delimitació més destacats es troben les protestes contra el Pla d’Actuació Integrada (PAI) de Llíber en la Vall del Pop, el conveni de pagaments de Benidorm pels sòls protegits de Serra Gelada o la pròrroga ambiental per a projectar tres gratacels al costat de la platja del Acequión a Torrevella.

Enguany s’estan produint atacs a la Llei de Costas per part de quasi totes les comunitats autònomes, entre les quals es troba la Comunitat Valenciana, i per partits polítics que no són, o no volen ser, conscients que el canvi climàtic ja ha arribat i és letal. Es parla de defensa del patrimoni per a mantindre construccions en zones de risc, però s’ignora la realitat física: ni la mar ni el canvi climàtic respectaran les excepcions administratives.

“Els qui assenyalen a la Llei de Costas com una ‘sentència de mort’ per als municipis, han de comprendre que la verdadera sentència es va signar el dia que decidim erròniament que el ciment era més fort que l’onatge. Era un altre temps. És urgent entendre que aferrar-se a una costa que ja no existeix no és protegir l’economia, és finançar un naufragi anunciat” declara Elvira Jiménez, responsable de la campanya de Costas en Greenpeace.

Els greus impactes del canvi climàtic cada vegada deixen una petjada més severa en la costa. El tren de borrasques hivernals va causar danys estructurals severs en el passeig marítim d’Almassora, les passarel·les de Peníscola i els accessos del cap de l’Horta. El cost total de les obres per a intentar estabilitzar les platges de la Comunitat Valenciana ascendeix a 170,7 milions d’euros, la qual cosa representa el 70% del pressupost total destinat a aquest efecte en tot el litoral espanyol. En el litoral de Castelló, es va gastar 1,2 milions en reparacions en huit municipis costaners. A la província de València, la regeneració artificial de les platges de Sagunt, Canet d’en Berenguer, Sueca i Cullera amb un cost de 42,6 milions d’euros va mobilitzar tres milions de metres cúbics d’arena, patint erosió i desnivells poques setmanes després a causa de l’onatge.

L’informe també mostra l’impacte negatiu de les infraestructures dures que bloquegen el flux natural de sediments. Les ampliacions del Port de Castelló provoquen la regressió de les platges de Borriana, mentre que l’efecte ombra del dic nord del Port de València frena la deriva d’arena cap al sud, amenaçant directament la barrera de terra que protegeix el Parc Natural de l’Albufera.

La platja de Tavernes de la Valldigna representa el punt més crític de la regió, registrant una pèrdua de platja seca que ha passat de 50 metres en els anys seixanta a tot just cinc metres en 2026. La borrasca Harry va soscavar els fonaments de la primera línia d’edificació, obligant al desallotjament d’habitatges per risc estructural, mentre que el posterior temporal de juny es va emportar part de les arenes recentment aportades artificialment.

La degradació dels ecosistemes marins en el litoral mediterrani, que es calfa un 20% més ràpid que la mitjana global, es manifesta a través d’indicadors biològics crítics com la primera detecció en el Mediterrani peninsular de la microalga Gambierdiscus australis, productora de les perilloses ciguatoxinas, en les costes de Dénia i Xàbia; l’acumulació desproporcionada de microplàstics que passen a la fauna local en els fons d’Alacant i Benidorm; o els mostrejos biològics en les llotges de la regió confirmant que l’aladroc i la sardina estan patint un alarmant descens en la seua grandària mitjana i la seua taxa de reproducció a causa del calfament de l’aigua, que altera el cicle del plàncton, el seu aliment principal.

Enfront de la insistència en les estructures rígides, Greenpeace posa en valor els projectes de Solucions basades en la Naturalesa (SbN) per a recuperar la resiliència de la costa com l’iniciat al febrer de 2026 per a la restaurar 24 hectàrees a la platja de l’Auir (Gandia).

“La costa valenciana s’enfronta a una crisi climàtica que, cada vegada, deixa impactes més visibles i violents. L’administració ha d’afrontar aquesta realitat per a garantir la supervivència de la seua riquesa litoral” afegeix Jiménez.

Greenpeace ha arreplegat els 32 punts més crítics de la Comunitat en aquest mapa.

Demandes de Greenpeace

L’informe conclou que el litoral i la seua biodiversitat no sobreviuran davant el canvi climàtic. És urgent una gestió costanera adaptativa basada en:

• • Solucions naturals que prioritzen la restauració de la naturalesa enfront d’espigons i dics que agreugen l’erosió.

• Frenar la rajola en zones inundables i en els últims trams lliures de la costa.
• Planificar la retirada d’habitatges i infraestructures exposades, assumint que gastar milions a reposar arena artificial és econòmicament inviable.
• Gestionar rius i embassaments perquè l’arena natural torne a arribar a les platges.
• Dissenyar el futur de la costa sota criteris científics i la participació social, allunyant-se dels interessos polítics a curt termini.

INFORME COMUNITAT VALENCIANA
INFORME COMPLET