La costa balear en risc: començarem a perdre platges en els pròxims deu anys

Greenpeace presenta avui l’informe Crisis a tota costa 2024. Anàlisi de la situació del litoral davant els riscos de l’emergència climàtica (enllaç al apartart de les Illes Balears AQUÍ), en què ofereix una radiografia de l’estat dels més de 8.000 km de costa en vista de les amenaces que venen.

Riscos al litoral

No hi ha cap regió costanera espanyola, i les Illes Balears no són cap excepció, que no estigui exposada a riscos per excés d’urbanització i d’infraestructures, contaminació, la presència de barreres artificials (com ara dics, espigons, passejos marítims o ports esportius), el malbaratament de recursos naturals i la canalització, el soterrament i els desviaments dels llits fluvials. Totes aquestes actuacions han provocat desequilibris que es tradueixen en el retrocés i la pèrdua de les platges, i, amb elles, la seva funció de barrera protectora, cosa que suposa un risc per a milions de persones residents al litoral. La turistització és una altra mala pràctica que assetja moltes ciutats espanyoles, especialment del litoral, com ara Barcelona, Palma o València.

A aquestes males pràctiques, cal sumar-hi les causades específicament pel canvi climàtic: la pujada del nivell del mar, l’augment de la freqüència i la intensitat dels esdeveniments meteorològics extrems (com ara onades de calor, sequeres, pluges torrencials, temporals, huracans, incendis i inundacions), l’increment constant de la temperatura dels mars i dels oceans, i la pèrdua d’oxigen dissolt en l’aigua, que dispara els riscos exponencialment.

• La pujada del nivell del mar, segons les previsions de la NASA, ocasionarà la pèrdua de platges a tot el litoral. Cal recordar que, segons la regla de Bruun, s’estima que, de mitjana, per cada centímetre que pugi el nivell del mar, la costa recularà un metre. L’any 2030 ja s’esperen impactes a totes les illes. Formentera: port de Formentera, platja de Ses Illetes, platja de Llevant i Cas Saliners; Eivissa: Talamanca, Sant Francesc de s’Estany, port de Sant Antoni cala Gració, platja de Sa Galera i cala Salada; Mallorca: platja de Muro, Alcúdia, Reserva Natural de s’Albufereta, Sa Calobra, Es Malgrat, passeig marítim de Palma i Salines des Trenc; Menorca: Maó, cala Llonga, Sa Mesquida, Parc Natural de s’Albufera d’Es Grau, Fornells, Ciutadella, cala Galdana i Biniancolla. Segons el Centre Oceanogràfic de Balears, si es manté la tendència actual d’escalfament global, a finals de segle el litoral de les illes recularà 20 metres l’any, la qual cosa suposarà la pèrdua de 25 platges a Mallorca, 33 a Menorca, 7 a Eivissa i 6 a Formentera, mentre que bona part de les restants es veurien reduïdes a la meitat.
• Les dades de la pujada de la temperatura del mar mostren que les onades de calor marines se succeeixen sense treva des del 2022. Les aigües balears, junt amb les del golf de Biscaia, són les més vulnerables a la intensitat creixent. Les temperatures marines més altes provoquen la disminució de l’oxigen dissolt en l’aigua —les aigües que envolten l’arxipèlag balear ja presenten nivells alarmantment baixos d’oxigen i són el pitjor punt del Mediterrani—, la qual cosa se suma a la contaminació, que causa l’acidificació de l’aigua. És el que l’Agència Europea de Medi Ambient anomena «el trio letal», que ja està tenint greus impactes en la biodiversitat i els ecosistemes marins, així com en la pesca.
• Més esdeveniments meteorològics extrems i de més intensitat. L’aigua més calenta s’evapora més, cosa que ocasiona la formació de DANA i ciclons més potents i perillosos, de manera que augmenten els danys per inundacions. Palma té més de 15.000 habitatges situats en àrees inundables.

«Durant dècades hem deformat la costa a rampells, però això ja no funciona. Ja no som a temps d’anticipar-nos al problema, perquè ja és aquí, però les solucions s’han de posar en funcionament amb urgència. Qualsevol retard resultarà en costos econòmics i humans més grans», explica María José Caballero, responsable de Costes a Greenpeace Espanya.

El model turístic de masses i sense planificació està sent contestat amb força per un ampli sector de la població, desesperada pels danys i inconvenients que suposa tenir ciutats com ara Palma, en la qual el preu de l’habitatge ha pujat el 158% en l’última dècada, el més alt del país. D’una manera contradictòria, mentre que l’Ajuntament ha anunciat mesures tèbies per posar límit a la turistització, s’ha engegat un projecte d’ampliació del port de Palma.

El Govern balear ha tornat a la política miop del «tot s’hi val» amb normatives com ara el decret llei de simplificació, que legalitza construccions i aparcaments il·legals i amnistia ajuntaments que incompleixen la seva pròpia normativa urbanística, entre altres mesures. També ha eliminat la Comissió Balear de Medi Ambient. D’aquesta manera, es promou la destrucció territorial i l’especulació immobiliària, i es deixa de banda les persones.

Solucions per a la costa

És urgent afrontar aquests riscos. Només amb una reducció moderada de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle es podria evitar el 40% del retrocés de les platges d’arreu del món. També calen mesures d’adaptació en totes les esferes (municipal, autonòmica i estatal) que minimitzin els danys i cerquin solucions reals i duradores. Les solucions aplicades fins ara, com són les regeneracions artificials de platges i la reconstrucció de passejos marítims, ja no serveixen. Cada temporal nou destrueix les costoses intervencions artificials que no atenen l’arrel del problema. Només entre el 2016 i el 2020, es van gastar prop de 60 milions d’euros en la reposició artificial de sorra a les platges.

Les solucions han de ser locals, perquè cada tram de litoral té característiques pròpies, però les administracions han d’acordar-les i la ciutadania ha de participar-hi amb urgència. Protegir i conservar les platges suposaria un benefici 150 vegades més gran que deixar que continuïn deteriorant-se.

«La costa ens protegeix contra els esdeveniments meteorològics extrems i de la pujada del nivell del mar causats pel canvi climàtic, però continuem maltractant-la. La pèrdua de les seves característiques naturals s’ha de revertir perquè pugui protegir-nos», explica Caballero.

Per revertir la situació actual, és imprescindible:

1. Aplicar polítiques ambicioses de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i normatives d’adaptació i de protecció de la costa, d’acord amb el que assenyala la ciència.
2. Restituir la qualitat ambiental als espais costaners per tenir sistemes naturals estables que protegeixin contra els pitjors riscos.
3. Erradicar la contaminació que empobreix la qualitat de les aigües i fa que paguem multes elevades a la Unió Europea.
4. Posar fre a la turistització massiva amb mesures vàries, per exemple: la limitació de vols i creuers; l’establiment de taxes per pernoctació que repercuteixin en la millora dels serveis públics i la regeneració d’ecosistemes, i la limitació dels allotjaments turístics i la participació ciutadana en la planificació turística.
5. Introduir les previsions sobre el canvi climàtic en la planificació urbanística i de les infraestructures.
6. Evitar la construcció d’infraestructures i la urbanització que generin barreres artificials, les quals fan de pantalla i impedeixen que la sorra es dipositi a les platges, i augmenten la virulència dels temporals de mar.
7. Conservar i facilitar l’expansió de les maresmes i dels aiguamolls cap a l’interior (són grans dissipadors de l’energia del mar i, per tant, molt bons aliats en la protecció). Prohibir projectes en aquestes àrees i retirar els que hi hagi.
8. Revisar les partions (la delimitació) que determinen el domini públic marítim-terrestre (100 metres en zones no urbanitzables i 20 en zones urbanitzables), el qual constitueix la zona mínima de protecció contra les DANA, els temporals i la pujada del nivell del mar.
9. Recuperar les àrees inundables. A Espanya, les inundacions són, després de les onades de calor, el segon fenomen natural que més morts provoca. Alliberar-les de construccions (la presència augmenta exponencialment els danys i riscos) i recuperar les lleres naturals de rius i avingudes.
10. Promoure la investigació científica de les afeccions causades tant per les barreres artificials com pel canvi climàtic en els ecosistemes, les espècies marines i la salut de les persones.

———————

Enllaç a l’apartat de les Illes Balears de l’informe AQUÍ

Enllaç a l’informe AQUÍ