La costa catalana en risc: començarem a perdre platges en els pròxims deu anys

Greenpeace presenta avui l’informe Crisis a tota costa 2024. Anàlisi de la situació del litoral davant els riscos de l’emergència climàtica (apartat de Catalunya AQUÍ), en què ofereix una radiografia de l’estat dels més de 8.000 km de costa en vista de les amenaces que venen.

Riscos al litoral

No hi ha cap regió costanera, i Catalunya destaca negativament en aquest sentit, que no estigui exposada a riscos per excés d’urbanització i d’infraestructures, contaminació, barreres artificials (com ara dics, espigons, passejos marítims o ports esportius), el malbaratament de recursos naturals i la canalització, el soterrament i els desviaments dels llits fluvials.

Totes aquestes actuacions han provocat desequilibris que es tradueixen en el retrocés i la pèrdua de les platges, i, amb elles, la seva funció de barrera protectora, cosa que suposa un risc per a milions de persones residents al litoral. Platges i passejos marítims desapareixen amb cada temporal o DANA, la qual cosa demostra que les mesures aplicades fins ara (contenir el mar amb ciment i formigó, i reposar la sorra artificialment a les platges) són inservibles. Les regeneracions artificials de sorra a la costa catalana s’han endut més de 1.500 milions d’euros en l’última dècada. La situació és especialment greu a la costa del Maresme, on l’augment de l’erosió, la reducció d’aportacions naturals de sediments i la destrucció dels ecosistemes costaners fan que, com en altres punts del Mediterrani, les platges gairebé desapareguin a l’hivern. El pitjor cas és el de la platja de Montgat, on ha desaparegut el 90% de la sorra.

Els passejos marítims estan en entredit. Tenen un paper molt negatiu per a la supervivència de les platges, perquè les limiten i impedeixen que exerceixin la seva funció de dissipadores de l’energia provinent del mar. Els 11 passejos marítims amb més risc de patir les conseqüències de la crisi climàtica es concentren a la meitat nord de Catalunya (Llançà, L’Escala, Pineda de Mar, Vilassar de Mar, Premià de Mar, El Masnou, Montgat, Salou i L’Ampolla), a més de dos passejos marítims de Sitges.

A aquestes males pràctiques, cal sumar-hi les causades específicament pel canvi climàtic:  

• La pujada del nivell del mar afectarà d’una manera molt significativa la costa catalana.  L’any 2030, segons estimacions de la NASA, s’esperen impactes molt greus a la costa. A Barcelona, a finals de segle la costa pot retrocedir fins a 70 metres. Aquest ascens posarà en risc les àrees següents en només sis anys:

Girona: Empuriabrava, Sant Pere Pescador, Sant Martí d’Empúries, L’Estartit, Mas Pinell i Torroella de Montgrí, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Lloret de Mar, Blanes.

Barcelona: Mataró, Premià de Mar, Alella de Mar, Sant Adrià de Besòs, La Barceloneta, delta del Llobregat, Garraf i Vilanova i la Geltrú.

Tarragona: Calafell, Coma-ruga, Torredembarra, Cambrils, L’Ametlla de Mar i el delta de l’Ebre.

• L’augment de la freqüència i la intensitat dels esdeveniments meteorològics extrems, com ara onades de calor, sequeres, pluges torrencials, temporals, incendis i inundacions, ja està passant una factura elevada a la costa catalana. Si hi sumem l’increment constant de la temperatura dels mars i dels oceans, i la pèrdua d’oxigen dissolt en l’aigua, els riscos es disparen exponencialment.

A més, el 15% de la superfície urbanitzada es troba en àrea inundable (marítima o fluvial), cosa que augmenta molt el risc durant pluges torrencials. Només a Girona, hi ha més de 15.000 habitatges en àrees inundables. El Servei de Protecció Civil de la Generalitat ha assenyalat que el risc d’inundació és la primera causa de pèrdues econòmiques i vides humanes a Catalunya. Les àrees on hi ha un risc més alt d’inundació són: delta de l’Ebre, el tram entre Malgrat de Mar i Blanes, zones properes al delta del Llobregat i del Besòs (àrea metropolitana de Barcelona) i diversos punts de l’Alt Empordà.

Al delta de l’Ebre, l’erosió i la subsidència (enfonsament del sòl) ja hi causaven danys, però el canvi climàtic l’està devorant literalment. Els temporals i la pujada del nivell del mar en fan desaparèixer les platges quilomètriques; en els darrers 15 anys, ha desaparegut 1,5 km de costa. Els vivers de musclos se n’estan ressentint greument: en menys d’una dècada, la producció ha passat de 10 a 3 milions de tones. Els plans per conservar-lo són tan sols un pedaç: aquest ecosistema no sobreviurà sino acoseguim que els sediments atrapats riu amunt baixin cap al Delta.

La turistització afecta d’una manera severa la costa catalana, en especial Barcelona, on la situació és tan insostenible que l’Ajuntament ha anunciat mesures per posar límit tant als lloguers turístics com a  l’afluència de creuers a la ciutat. Tot i així el projecte de construcción de la 7ª terminal de creuers continúa en marxa i l’Ajuntament estima que Barcelona encara té potencial per 5000 places hoteleres més.. Els megaprojectes com el Hard Rock planejat entre Vila-Seca i Salou (Tarragona) necessitarien la mateixa quantitat d’aigua que 30.000 persones.

«Durant dècades hem deformat la costa a rampells, però això ja no funciona. Ja no som a temps d’anticipar-nos al problema, perquè ja és aquí, però les solucions s’han de posar en funcionament amb urgència. Qualsevol retard resultarà en costos econòmics i humans més grans», explica María José Caballero, responsable de Costes a Greenpeace Espanya.

Solucions per a la costa

És urgent afrontar aquests riscos. Només amb una reducció moderada de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle es podria evitar el 40% del retrocés de les platges d’arreu del món. També calen mesures d’adaptació en totes les esferes (municipal, autonòmica i estatal) que minimitzin els danys i cerquin solucions reals i duradores. Les solucions aplicades fins ara, com són les regeneracions artificials de platges i la reconstrucció de passejos marítims, ja no serveixen. Cada temporal nou destrueix les costoses intervencions artificials que no atenen l’arrel del problema. Només entre el 2016 i el 2020, van gastar-se prop de 60 milions d’euros en la reposició artificial de sorra a les platges.

Les solucions han de ser locals, perquè cada tram de litoral té característiques pròpies, però les administracions han d’acordar-les i la ciutadania ha de participar-hi amb urgència. Protegir i conservar les platges suposaria un benefici 150 vegades més gran que deixar que continuïn deteriorant-se.

«La costa ens protegeix contra els esdeveniments meteorològics extrems i de la pujada del nivell del mar causats pel canvi climàtic, però continuem maltractant-la. La pèrdua de les seves característiques naturals s’ha de revertir perquè pugui protegir-nos», explica Fernando Fernández, coordinador de Greenpeace a Catalunya.

Per revertir la situació actual, és imprescindible:

1. Aplicar polítiques ambicioses de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i normatives d’adaptació i de protecció de la costa, d’acord amb el que assenyala la ciència.
2. Restituir la qualitat ambiental als espais costaners per tenir sistemes naturals estables que protegeixin contra els pitjors riscos.
3. Erradicar la contaminació que empobreix la qualitat de les aigües i fa que paguem multes elevades a la Unió Europea.
4. Posar fre a la turistització massiva amb mesures vàries, per exemple: la limitació de vols i creuers; l’establiment de taxes per pernoctació que repercuteixin en la millora dels serveis públics i la regeneració d’ecosistemes, i la limitació dels allotjaments turístics i la participació ciutadana en la planificació turística.
5. Introduir les previsions sobre el canvi climàtic en la planificació urbanística i de les infraestructures.
6. Evitar la construcció d’infraestructures i la urbanització que generin barreres artificials, les quals fan de pantalla i impedeixen que la sorra es dipositi a les platges, i augmenten la virulència dels temporals de mar.
7. Conservar i facilitar l’expansió de les maresmes i dels aiguamolls cap a l’interior (són grans dissipadors de l’energia del mar i, per tant, molt bons aliats en la protecció). Prohibir projectes en aquestes àrees i retirar els que hi hagi.
8. Revisar les partions (la delimitació) que determinen el domini públic marítim-terrestre (100 metres en zones no urbanitzables i 20 en zones urbanitzables), el qual constitueix la zona mínima de protecció contra les DANAS, els temporals i la pujada del nivell del mar.
9. Recuperar les àrees inundables. A Espanya, les inundacions són, després de les onades de calor, el segon fenomen natural que més morts provoca. Alliberar-les de construccions (la presència augmenta exponencialment els danys i riscos) i recuperar les lleres naturals de rius i avingudes.
10. Promoure la investigació científica de les afeccions causades tant per les barreres artificials com pel canvi climàtic en els ecosistemes, les espècies marines i la salut de les persones.

———————

Enllaç a l’apartat de Catalunya AQUÍ

Enllaç a l’informe complet AQUÍ