La costa valenciana en risc: començarem a perdre platges en els pròxims deu anys

Greenpeace presenta hui l’informe Crisi a Tota Costa 2024. Anàlisi de la situació del litoral davant els riscos de l’emergència climàtica (enllaç al apartat de la Comunitat Valenciana ACÍ), on realitza una radiografia de l’estat dels més de 8.000 km de costa espanyola davant les amenaces que venen.

Riscos en el litoral

No hi ha regió costera espanyola, i la Comunitat Valenciana no és una excepció, que no estiga exposada a riscos per excés d’urbanització i infraestructures, contaminació, la construcció de barreres artificials (com dics, espigons, passejos marítims o ports esportius), el malgast de recursos naturals i la canalització, soterrament i desviaments de llits fluvials. Totes aquestes actuacions han provocat desequilibris que es traduïxen en el retrocés i la pèrdua de les platges, i amb elles, de la seua funció de barrera protectora, la qual cosa suposa un risc per a milions de persones residents en el litoral. El 64,8% de les platges de la costa valenciana ha vist disminuir la seua extensió en l’última dècada. La més afectada és la costa de València, mentre que a Castelló només el 18,8% està lliure d’afectacions, i a Alacant el 43% de les seues platges presenten un sever retrocés.

A estes males pràctiques s’han de sumar les degudes específicament al canvi climàtic: la pujada del nivell del mar, l’augment en freqüència i intensitat dels esdeveniments meteorològics extrems (com onades de calor, sequera, pluges torrencials, temporals, huracans, incendis i inundacions), l’increment constant de la temperatura de mars i oceans i la pèrdua d’oxigen dissolt en l’aigua, que dispara de manera exponencial els riscos.

• La pujada del nivell del mar, segons les previsions de la NASA, ocasionarà la pèrdua de platges en la totalitat del litoral. Cal recordar que, segons la regla de Bruun, de mitjana s’estima que per cada centímetre que puge el nivell del mar, la costa retrocedirà un metre. La NASA ha estimat que, després de Barcelona i el Golf de Cadis, la costa valenciana serà la més afectada. Si no es frenen les emissions de CO2 per al 2030, el mar pujarà 12 centímetres al Golf de València, la qual cosa suposarà que les platges perden una dotzena de metres d’ample. Els punts més afectats seran Moncofa, El Grau de Castelló, Nules, Xilxes i Els Estanys d’Almenara a Castelló; Marjal dels Moros, Puçol, El Saler, L’Albufera, El Perellonet, El Perelló, Tavernes de Valldigna i Gandia a València i el Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva, Santa Pola i Torrevella a Alacant.
• Més esdeveniments meteorològics extrems i de major intensitat. L’aigua més calenta s’evapora més i això provoca la formació de DANES i ciclons més potents i perillosos, augmentant els danys per inundacions. A la costa d’Alacant ja estan identificats els trams de costa en major situació de risc davant dels temporals: Guardamar, Santa Pola, El Pinet d’Elx, la Platja de Sant Joan i de Mutxavista, la zona de Les Marines i Les Deveses a Dénia.

“Durant dècades hem deformat la costa al nostre antull, però això ja no funciona més. Ja no arribem a anticipar-nos al problema, perquè ja està ací, però les solucions han de posar-se en marxa amb urgència. Tot retard resultarà en majors costos econòmics i humans”, explica María José Caballero, responsable de Costas a Greenpeace Espanya.

Tot i els clars avisos que reclamen precaució, l’afany urbanitzador segueix present en normatives i projectes. L’avantprojecte de llei de Protecció i Ordenació de la Costa Valenciana planteja acabar amb la protecció de les 7.500 hectàrees de costa que encara romanien sense urbanitzar i rebaixar de 1.000 a 500 metres la distància a la línia de costa de la construcció de vivendes. Els plans de construcció continuen tractant d’omplir de ciment i rajoles els pocs espais que queden sense urbanitzar. Varis d’aquests projectes han sigut denunciats davant la Comissió i el Parlament Europeu recentment, com el PAI de Cala Mosca (Oriola), el PAI de la Serreta (La Nucia), el PAI Medina de Llíber a la Marina Alta (Alacant) o el PAI del Puig. (Veure informació més detallada en l’informe complet).

Solucions per a la costa

És urgent fer front a aquests riscos. Tan sols amb una reducció moderada de les emissions de gasos d’efecte hivernacle es podria evitar el 40% del retrocés de les platges de tot el món. Cada nou temporal destruïx les costoses intervencions artificials que no atenen a l’arrel del problema. Sols entre 2016 i 2020 s’han gastat prop de 60 milions d’euros en la reposició artificial d’arena a les platges.

Les solucions han de ser locals, perquè cada tram de litoral té característiques pròpies, però han de ser acordades per les administracions i participades per la ciutadania de forma urgent. Protegir i conservar les platges suposaria un benefici 150 vegades superior a deixar que continuen deteriorant-se.

Per a revertir la situació actual, resulta imprescindible:

• Aplicar polítiques ambicioses de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i normatives d’adaptació i protecció de la costa d’acord amb el que marca la ciència.

• Retornar la qualitat ambiental als espais costers per a tindre sistemes naturals estables que protegisquen dels pitjors riscos.

• Acabar amb la contaminació que empobreix la qualitat de les aigües i ens suposa el pagament de quantioses multes a la Unió Europea.

• Posar límit a la turistificació massiva a través de mesures com la limitació de vols i creuers, l’establiment de taxes per pernoctació que repercutisquen en la millora dels serveis públics i la regeneració d’ecosistemes o la limitació d’allotjaments turístics i la participació ciutadana en la planificació turística.

• Introduir les previsions sobre el canvi climàtic en la planificació urbanística i d’infraestructures.

• Impedir la construcció d’infraestructures i la urbanització que generen barreres artificials que fan de pantalla i impedeixen que l’arena es deposite en les platges i augmenten la virulència dels temporals marins.

• Conservar i facilitar l’expansió cap a l’interior de maresmes i aiguamolls (són grans dissipadors de l’energia del mar i, per tant, molt bon aliats en la protecció). Prohibir projectes en estes zones i retirar els que existisquen.

• Revisar les partions (la delimitació) que determinen el domini públic marítim terrestre (100 metres en zona no urbanitzable i 20 en zones urbanitzables), que constitueix la zona mínima de protecció enfront de DANES, temporals i la pujada del nivell del mar.

• Recuperar les zones inundables. A Espanya, les inundacions són, després de les onades de calor, el segon fenomen natural que més morts provoca. Alliberar-les de construccions (la seua presència augmenta exponencialment els danys i riscos) i recuperar els llits naturals de rius i avingudes.

1. Promoure la investigació científica de les afeccions provocades tant per les barreres artificials com pel canvi climàtic en els ecosistemes, les espècies marines i la salut de les persones.

———————

Enllaç a l’apartat de la Comunitat Valenciana ACÍ

Enllaç a l’informe ACÍ