Les principals organitzacions ecologistes i científiques consideren inacceptable la pesca de Corall vermell aprovada pel Govern i exigeixen una moratòria total per a l'espècie

• La nova ordre del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació que regula la pesca de corall vermell torna a ignorar bona part de les consideracions científiques i el compliment de diverses normatives europees
• Tot i que la nova ordre presentada redueix la quota permesa, les entitats continuen sol·licitant una veda total a l’extracció de corall vermell a Catalunya, i per extensió a la resta de zones

(COMUNICADO EN CASTELLANO AQUÍ)

Les organitzacions signants consideren que seguir autoritzant la pesca d’una espècie declarada en perill d’extinció va en contra del criteri de l’administració autonòmica de Catalunya i de les recomanacions científiques. Al·leguen que si no hi ha estudis contrastats que avalin que l’espècie s’està explotant de manera sostenible és una temeritat concedir llicències per a la seva explotació, i és totalment incoherent amb el compromís de protecció de la biodiversitat expressats pel mateix president del Govern i la ministra de Transició ecològica en nombroses ocasions.

Davant la nova ordre del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (Orden APA/1186/2018) per la qual es permeten noves quotes de pesca de corall vermell, per tercera vegada aquest any, desenes de centres de recerca, organitzacions ambientals i d’activitats subaquàtiques tornen a enviar una carta conjunta a Teresa Ribera, ministra de Transició Ecològica i a Luis Planas, Ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, per exigir una moratòria a l’extracció de corall vermell a Catalunya, valorant així mateix l’extensió a la resta de les aigües espanyoles.

En aquesta nova missiva, les entitats ressalten que continuen sense tenir resposta a les cartes enviades en els últims mesos als dos ministeris competents, i reiteren el seu suport a la decisió de la Generalitat de Catalunya que va establir, al 2017, una veda de 10 anys a l’extracció de corall vermell (Corallium rubrum) per tal de protegir aquesta espècie endèmica de la Mediterrània classificada com en perill d’extinció per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN).

La decisió de la Generalitat estava fonamentada per un informe científic sobre l’estat de les poblacions de corall vermell a les aigües de Catalunya. Aquest informe, que cobria tant aigües interiors com exteriors de Catalunya, recomanava amb caràcter d’urgència una moratòria sobre aquesta espècie, degut a que “el 90% de les poblacions de corall vermell a Catalunya es trobaven en un estat de conservació crític”. No obstant això, a finals de 2017, el govern anterior, a través del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, en lloc de respectar la veda decretada per la Generalitat en aigües interiors de Catalunya a les aigües exteriors contigües, i de competència estatal, va decidir concedir 12 llicències per a l’extracció de corall vermell a les aigües de Catalunya.

La concessió d’aquestes llicències, que permeten l’extracció de corall vermell en la zona compresa entre Cap de Begur i Arenys de Mar, ha estat precisament el que ha generat una gran controvèrsia entre bona part de la societat civil i de la comunitat científica, que exigeixen des de llavors que s’apliqui la moratòria a l’extracció de corall vermell en totes les aigües de Catalunya, tant interiors com exteriors.

En la nova ordre donada a conèixer recentment, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha introduït la prohibició d’extreure corall vermell a profunditats inferiors als 50 metres. Encara que es tracti d’una mesura d’obligat compliment ja recollida en la normativa europea des de 2015, les entitats veuen positiu que per fi s’hagi incorporat aquesta prohibició. No obstant això, lamenten que altres mesures igualment obligatòries i que s’haurien d’haver incorporat a l’Ordre hagin estat ignorades.

Fins a l’actualitat, es podien extreure fins a 300 quilograms de corall vermell brut per pescador a l’any, la nova ordre rebaixa la quota fins a 25 kg a la zona de Catalunya, i fins als 150 kg a la resta de zones. Però les organitzacions signants de la carta denuncien que no s’ha donat a conèixer les dades científiques que avalin que les quotes establertes estiguin en línia amb la millor informació científica disponible i amb les normatives existents, tal com obliga la Política Pesquera Comuna i altres normatives comunitàries. Per tot això, continuen sol·licitant encaridament als dos ministeris competents el tancament de l’extracció de corall vermell a Catalunya, i a la resta de zones, com a mesura de precaució mentre no es disposi d’un informe científic que garanteixi el seu bon estat de conservació.

Finalment, les entitats conclouen en la carta que apostar per la protecció del corall vermell és sinònim d’apostar per la sostenibilitat socioeconòmica i mediambiental a llarg termini. Permetre la seva recol·lecció en la situació en què es troba aquesta espècie actualment, representaria renunciar a aquest objectiu i anteposar l’interès d’un petit col·lectiu al del conjunt de la societat.