Un any de pandèmia a Barcelona: alguns avenços en sostenibilitat però també deures pendents
- Greenpeace ha avaluat les mesures de mobilitat i alimentació implantades al llarg de l’any passat durant el confinament i la desescalada
- L’ampliació d’espais per als vianants i l’extensió dels carrils bus i bici són positives però insuficients per a alleujar els efectes de l’automòbil a la ciutat
- Malgrat reobrir els mercats a l’aire lliure i permetre l’accés als horts encara falta molt per a fomentar els productes sostenibles de proximitat
- L’ajuntament ha de fomentar els productes ecològics de proximitat, reduir el consum de carn a la ciutat i avançar en la sostenibilitat energètica
Com ha evolucionat Barcelona en mobilitat i alimentació després d’un any de pandèmia? Greenpeace ha respost a aquesta pregunta a l’anàlisi Ciutats en pandèmia, un any després que presenta avui. A nivell global, l’organització qualifica aquest any d’oportunitat perduda per a millorar les ciutats després del confinament, encara que valora l’ambició d’alguns ajuntaments. En el cas de Barcelona, la ciutat destaca pel que fa les mesures implementades com en el cas dels carrils bici i l’espai per al transport públic, però passa més desapercebuda respecte als seus espais oberts i a les mesures d’alimentació.
Atès que la mobilitat ha estat l’activitat més restringida pel coronavirus, i que l’alimentació és un aspecte crucial per a afrontar una pandèmia mundial com la COVID-19, en aquest document s’analitzen les mesures que cinc ciutats espanyoles han implementat durant l’últim any. Barcelona va prendre la iniciativa d’adaptar els seus espais públics a la nova normalitat després de l’estat d’alarma. Abans d’autoritzar-se les primeres sortides, va anunciar un pla que contemplava més carrils bici, millores per a l’autobús i una ampliació de l’espai per als vianants amb elements d’urbanisme tàctic. Encara que la majoria d’aquestes actuacions seran permanents, la pressió social demana encara més ambició per a una ciutat que segueix asfixiada pel trànsit i el soroll.
En matèria d’alimentació, l’ajuntament finalment va rectificar per a reobrir els mercats a l’aire lliure i permetre l’accés als horts gràcies a la pressió social, però els productes sostenibles i de proximitat no es van fomentar a la ciutat de manera destacable enfront dels convencionals, tot i ser la capital mundial de l’alimentació 2021.
Evaluación de 1) Espacios públicos; 2) Bicicleta; 3) Transporte público; 4) Acceso productos; 5) Ayudas alimentarias
“Barcelona ha de ser un exemple en l’ampliació d’espais públics i reducció de l’ús del vehicle privat, transitar cap a un sistema alimentari ecològic i de proximitat, i fomentar i impulsar l’autoconsum compartit i les comunitats energètiques si de veritat vol fer front a l’emergència climàtica”, ha declarat Fernando Fernández, coordinador de Mobilització de Greenpeace a Catalunya.
Greenpeace considera que aquest any de pandèmia ha estat un any d’oportunitats perdudes ja que la transformació de la ciutat de Barcelona podria haver estat molt més forta respecte a l’ampliació d’espai públics i fent que els productes sostenibles de proximitat fossin molt més accessibles per a la població. Barcelona també té molt per avançar i fer en matèria energètica encara que aquest punt no hagi estat focus de l’informe presentat avui, ja que actualment la ciutat només consumeix un 1% de la seva energia de fonts renovables.
L’organització ecologista assenyala que les ciutats han d’apostar per productes de proximitat i per l’autoconsum, ampliant la xarxa d’horts urbans utilitzant els espais públics en desús o transformant-los per a fomentar la producció local d’aliments des de la pròpia ciutadania. A més, també haurien de crear-se i distribuir-se cistelles bàsiques d’aliments ecològics, locals i de temporada a famílies vulnerables, incloent la sostenibilitat en els menús escolars.
Transformar les ciutats i convertir-les en espais més sans, segurs i sostenibles és un dels grans reptes de la humanitat aquest segle. En el context d’emergència climàtica i sanitària en el qual ens trobem, és crucial que les ciutats de tot el país es converteixin definitivament en exemples a seguir en matèria de progrés, equitat i sostenibilitat. Les ciutats han de ser transformades a través de les polítiques públiques en ciutats sostenibles per a les persones. En cas contrari, no serà possible transitar cap a models més sostenibles i resilients per a fer front a les noves amenaces pròpies de l’actual crisi climàtica, sanitària i socioeconòmica.