Científics demanen reduir 9 vegades els nitrats permesos a l’aigua: Catalunya seria la segona comunitat més exposada al risc amb 413 municipis bevent aigua contaminada

Aquest diumenge, 22 de març, se celebra el Dia Mundial de l’Aigua i és urgent posar la mirada en la dubtosa qualitat de l’aigua a Espanya i a Catalunya, una de les regions on existeix més pressió sobre les seves aigües. Un equip científc internacional, amb mandat del Ministeri de Medi Ambient danès, ha completat una revisió exhaustiva d’evidències científiques sobre l’impacte dels nitrats a l’aigua i la seva conclusió és clara: suposen un risc per a la salut, fins i tot en concentracions molt inferiors al límit legal actual. Per això, per protegir les persones, recomanen reduir gairebé nou vegades el límit actual, fins als 6 mg/l.

A Espanya, se superaria àmpliament aquest nivell de risc, ja que fa dècades es va establir el límit legal en 50 mg/l, amb l’objectiu principal de protegir els lactants contra la metahemoglobinèmia aguda. Des de llavors, els coneixements científics sobre els efectes dels nitrats en la salut han avançat considerablement i en l’actualitat, tal com es confirma en aquest nou estudi, s’haurien de reduir gairebé nou vegades.

La contaminació per nitrats ja és considerada pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic com el principal problema que afecta les masses d’aigua espanyoles. És realment greu, fins al punt que la inacció de les administracions competents va portar que el Tribunal de Justícia de la UE dictés, el 2024, una sentència condemnatòria contra l’Estat espanyol per incompliment de la Directiva de Nitrats. Aquesta contaminació té repercussions ambientals – alguns exemples ben coneguts són el Mar Menor o l’embassament d’As Conchas – però també sobre la nostra salut. A nivell europeu es considera que el 81% de l’aportació de nitrogen agrícola als sistemes aquàtics prové directament o indirectament de la ramaderia.

“És urgent reduir la concentració de nitrats a l’aigua de consum per prevenir el càncer colorectal. La salut pública ha d’estar sempre per damunt de la cobdícia d’algunes empreses. Qui fomenta les macrogranges, i qui les permet, està enverinant un dels recursos més preuats del planeta: l’aigua. No ho podem continuar permetent!”, ha afirmat Luís Ferreirim, responsable de ramaderia a Greenpeace.

Catalunya altament vulnerable a la contaminació per nitrats

Les últimes dades del Sistema d’Informació Nacional d’Aigües de Consum (SINAC) del Ministeri de Sanitat revelen que en 17 municipis de Catalunya -un 42% més que el 2023- no es va poder beure l’aigua de l’aixeta en algun moment del 2024 perquè la concentració de nitrats va superar el límit legal actual (50 mg/l). No obstant això, a la llum del nou límit proposat per la ciència (6 mg/l), observem que en 413 municipis, el 55,36% dels municipis de Catalunya on s’analitzen els nitrats, es va igualar o superar en algun moment del 2024 aquest valor.

Es tracta d’una contaminació provocada essencialment per l’ús massiu de fertilitzants sintètics utilitzats en l’agricultura intensiva i per les ingents dejeccions dels animals explotats per la cruel ramaderia intensiva i les seves macrogranges. Aquestes dades mostren que la situació a Catalunya, en lloc de millorar, està empitjorant. Un altre aspecte important és que en molts municipis les persones continuen sense saber com està la seva aigua pel que fa al nivell de nitrats.

La desmesurada cabana ramadera porcina a Catalunya

Segons les últimes dades consolidades del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, el 2024 ja hi havia 8.031.265 porcs a la regió, cosa que converteix Catalunya en la segona comunitat autònoma amb més porcs, un 23% del total estatal, però en la primera pel que fa a porcs per km² (250), fet que representa una pressió inqüestionable per a les seves aigües. Aquest és, sens dubte, el sector amb més responsabilitat en aquesta problemàtica i aquestes xifres són el resultat d’un model de ramaderia industrial insostenible com el que tenim. Tots aquests animals necessiten molt aliment per al seu engreix -cultius que utilitzen de manera massiva fertilitzants sintètics- i generen moltíssims excrements. Els porcs són ja el 52% de la biomassa d’animals per a consum humà a Espanya i almenys un 60% de la carn produïda s’exporta.

No hi ha solucions màgiques

L’única solució per afrontar la greu contaminació de l’aigua per nitrats a Espanya és anar a l’arrel del problema, reduir de manera dràstica l’ús de fertilitzants sintètics així com la cabana ramadera en intensiu. A més, això té múltiples beneficis. Entre d’altres, la reducció de l’aigua consumida, de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i d’amoníac, la reducció de la desforestació, del maltractament animal i, per descomptat, en l’incert i terrible context geopolític actual, també de l’enorme dependència dels pinsos externs.

L’aigua embotellada no és la solució (no n’hi hauria per subministrar a tota la població i exposa les persones a altres substàncies tòxiques presents al plàstic) i tampoc ho és el desplegament que s’està proposant en moltes regions de l’Estat espanyol de macroplantes de biogàs i biometà.

L’aigua embotellada no és la solució. Primer, perquè no n’hi hauria per subministrar a tota la població que la necessités; segon, perquè el límit legal també és de 50 mg/l de nitrats i algunes en superen el nou límit proposat per la ciència i, a més, perquè exposa les persones a altres substàncies tòxiques presents en el plàstic. Tampoc el desplegament que s’està proposant en moltes regions d’Espanya de les plantes de biogàs i biometà. Aquestes plantes estan dissenyades per netejar el metà i el CO₂ dels residus; el nitrogen i el fòsfor s’han de tractar d’altres maneres i en els projectes convencionals continuen sortint a través del seu principal residu, el digestat. Per estalviar costos de transport existeix una tendència a sobrefertilitzar les parcel·les properes a les plantes, agreujant la contaminació de les aigües subterrànies i superficials.

La reversió del problema no serà immediata en els punts ja afectats, però es generarà una reducció progressiva i, si no s’actua, el nombre de persones afectades continuarà escalant en nous municipis, de manera que caldria actuar sense dilació. “Continuar apostant pel model agroindustrial només agreuja la contaminació de l’aigua i augmenta la dependència exterior, mentre que reduir la ramaderia intensiva i els fertilitzants sintètics permetria protegir la salut, el medi ambient i els recursos hídrics al mateix temps”, ha declarat Carolina Pérez Bendadda, coordinadora territorial de Greenpeace a Catalunya.

L’aigua neta i la salut són drets que el Govern autonòmic i totes les administracions han de salvaguardar de manera prioritària. Actuar ara és també l’única solució per impedir que més persones es vegin exposades a aquest problema en un futur proper. Per això, des de Greenpeace demanem:

1. Que existeixi una coordinació amb la resta d’administracions per posar fre a les principals causes del problema: l’ús massiu de fertilitzants sintètics i la immensa cabana ramadera en intensiu;
2. Que s’estableixin “perímetres de protecció” amplis i estrictes en les zones de captació d’aigua per a consum;
3. Que el Govern autonòmic, així com els ajuntaments -dins de les seves competències- no concedeixin autoritzacions per a nous projectes de ramaderia intensiva ni l’ampliació dels existents, que es redueixi dràsticament l’ús de fertilitzants sintètics i la cabana ramadera en intensiu i es promogui una transició agroecològica;
4. Que es posin en marxa polítiques de «qui contamina paga», garantint que les empreses responsables de la contaminació de l’aigua per nitrats assumeixin els costos de descontaminació;
5. Que es doni suport a la reducció urgent del límit màxim legal de nitrats a l’aigua de consum.

La població no vol macrogranges. Greenpeace ja ha recollit més de mig milió de signatures per posar-hi fi i anima totes les persones a continuar alçant la seva veu contra l’actual model insostenible de ramaderia industrial i per protegir l’aigua i la nostra salut.