Greenpeace publica l'informe ‘Els altres Altri’ per denunciar com les corporacions amenacen espais naturals d'alt valor amb la complicitat de les administracions

Avui, a les vigílies del Dia Mundial de la Protecció de la Natura, Greenpeace publica un nou informe amb el títol Els altres Altri, o com les corporacions amenacen la biodiversitat i les administracions ho permeten. Les anàlisis científiques confirmen que a escala mundial el ritme de pèrdua d’espècies i el deteriorament d’hàbitats i ecosistemes, principalment provocat per l’acció humana, no tenen precedents en la història de la humanitat. En aquest dramàtic context, l’informe de Greenpeace pretén servir per visibilitzar i denunciar com molts projectes de corporacions dels més diversos sectors econòmics, de vegades amb la connivència de les administracions, posen en perill espais naturals que són vitals per conservar la biodiversitat. Molts d’aquests projectes perniciosos es plantegen, a més, en espais que compten amb figures de protecció de la natura. El text també vol servir com una crida a l’acció per paralitzar projectes destructius concrets al llarg de tot el territori.

Encara que Espanya lidera la superfície protegida a escala europeu, només el 8,9% dels hàbitats d’interès comunitari presenten un estat de conservació favorable i és el país europeu amb més espècies amenaçades: entre un 12% i un 14% estan en perill d’extinció. Per a Greenpeace, els espais naturals protegits, així com altres entorns que per les seves característiques ecològiques també haurien d’estar legalment preservats, constitueixen els pilars de la urgent conservació i reconstrucció de la biodiversitat tant a escala estatal com mundial. No obstant això, fins a la custòdia efectiva d’aquests llocs està sovint en qüestió, especialment pel desenvolupament de projectes impulsats per corporacions de tots els sectors, des de les mineres fins a les energètiques, papereres, turístiques i fins i tot culturals.

“Moltes corporacions, empreses i fins i tot administracions públiques entenen el territori simplement com un lloc on dur a terme activitats econòmiques, no sempre compatibles amb la sostenibilitat de la vida. Utilitzant tàctiques com el greenwashing, la fragmentació de projectes o els estudis d’impacte ambiental poc rigorosos, estan impulsant projectes destructius en espais naturals d’alt valor ecològic, molts d’ells legalment protegits. Situen el benefici empresarial per sobre de la naturalesa, menyspreant els serveis ecosistèmics que aquesta ens proporciona i posant en risc el futur de les pròximes generacions. Necessitem aturar aquests tipus de projectes”, ha declarat Lorea Flores, portaveu de Greenpeace i coordinadora de l’informe.

L’informe identifica una sèrie de tàctiques emprades per les corporacions o empreses perquè els seus projectes puguin seguir endavant. Aquestes tàctiques es basen en la difusió d’informació enganyosa (greenwashing, promeses d’ocupació), compra de voluntats (lobby polític, continguts patrocinats, plans socials, portes giratòries) i, sovint, la utilització d’estratagemes per burlar la llei, com la fragmentació de projectes en diversos o plantejar-los a la vora d’espais naturals protegits. A més, per a l’organització ecologista és inacceptable que molts d’aquests projectes nocius acabin capturant fons públics, com els dissenyats per a la transició ecològica.

Greenpeace també posa l’ull sobre la permissivitat, negligència i moltes vegades la complicitat de les administracions públiques a l’hora de facilitar la implementació d’aquests projectes. No en va, Espanya lidera el trist ranking de països amb més procediments d’infracció oberts per motius ambientals per part de la Comissió Europea.

Especialment, l’organització ecologista denuncia la creixent creació de normes desreguladores de tota mena; l’ús fraudulent de figures com les de “l’interès general”, “la utilitat pública” o “projecte estratègic”, que haurien de ser excepcionals però sovint es converteixen en la norma per facilitar projectes, i l’existència de molts “parcs de paper”: espais aparentment protegits però que manquen de plans de gestió efectius, seguiment ecològic i recursos per a la seva conservació efectiva.

“Catalunya no constitueix una excepció i, com passa a moltes altres territoris, es plantegen projectes incompatibles amb la conservació de la naturalesa i amb la lluita global contra la pèrdua de biodiversitat. I sense biodiversitat no tenim futur. No té cap sentit que les administracions –i fins i tot moltes empreses– ens parlin de com estan de  preocupades que estan amb el canvi climàtic o la pèrdua de biodiversitat i després posin sobre la taula projectes com l’ampliació de l’aeroport del Prat, que suposaria fer molts passos enrere en una lluita en la qual ens juguem la sostenibilitat de la vida. És un projecte desastrós i clarament nefast per al bé comú. Hem de parar aquesta bogeria destructiva”, ha apuntat Carolina Pérez Bendadda, coordinadora de Greenpeace a Catalunya.

Dotze exemples, entre desenes de projectes destructius

La massiva mobilització de la societat civil contra el projecte de macrocel·lulosa d’Altri a Galícia s’ha convertit en un símbol de les lluites per la defensa del territori. En parlar de ‘els altres Altri’, Greenpeace vol assenyalar que existeixen molts més projectes que amenacen espais d’alt valor ecològic. D’entre tots ells, l’organització ha seleccionat 12 que s’exposen amb més detall en forma de fitxes, amb l’objectiu de fer visibles de forma més clara les tàctiques nocives de les empreses i la deixadesa de les administracions. Aquests exemples mostren que les agressions afecten a tot el territori i arriben des dels més variats sectors econòmics, des del paperer i ramader fins al miner, energètic, turístic, de les comunicacions i fins i tot el cultural.

Els exemples detallats a l’informe són: el projecte de reobertura de la mina Els Frares a Aznalcóllar, el restaurant i glamping a la platja de Bolonya, el projecte d’emmagatzematge de gas a l’entorn del Parc Nacional de Doñana i l’hotel projectat a la platja dels Genovesos, a Andalusia; el Clúster de renovables a El Maestrazgo i el projecte d’unió d’estacions d’esquí a Canal Roya, a l’Aragó; el projecte turístic Cuna del Alma en Adeje, a Canàries; l’ampliació de l’aeroport de Barcelona-El Prat, a Catalunya; l’expansió del Museu Guggenheim a la Reserva de la Biosfera de Urdaibai, a Euskadi; el projecte de macrofàbrica de cel·lulosa d’Altri a l’A Ulloa, a Galícia, i l’ampliació de la macrogranja de Vall de Odieta a Caparroso i el projecte de mina al pasturatge de Erdiz, a Navarra.

Un cas icònic a Catalunya: l’ampliació de l’aeroport Barcelona-El Prat

El projecte d’ampliació de l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona–El Prat implica allargar 500 metres la tercera pista cap a l’est, la construcció d’una terminal satèl·lit i la reforma de les terminals T1 i T2 per a augmentar la capacitat de vols intercontinentals. Aquestes obress afectarien els aiguamolls protegits de la Xarxa Natura 2000 de La Ricarda i El Remolar, amb impactes sobre ocells migradors i les espècies protegides, i al Delta del Llobregat en el seu conjunt, un espai agrícola, forestal i litoral clau per a la biodiversitat i la recàrrega d’aqüífers. A més, resultarien afectats el Parc Agrari del Baix Llobregat, una de les zones agrícoles més fèrtils de Catalunya, i els aqüífers subterranis que proveeixen d’aigua potable a part de l’àrea metropolitana, vulnerables a la salinització i a les alteracions del territori.

Així mateix, el projecte comportaria un augment significatiu d’emissions de CO₂ a causa de l’increment de vols, reforçant en definitiva un model de turisme i creixement ambientalment insostenible i incompatible amb els objectius de mitigació climàtica i que posa en risc el patrimoni cultural i natural de la zona.

Tot això s’impulsa sense que s’hagi iniciat una avaluació ambiental estratègica, amb una participació social i científica limitada i sense un desglossament públic clar del finançament, encara que una part significativa procedirà de recursos públics a través d’AENA, empresa de capital majoritàriament estatal.

Demandes de Greenpeace:

1. Eliminació de les subvencions perjudicials per al medi ambient.
2. Reforma de la Llei d’Informació No Financera, per garantir que les grans empreses informin adequadament sobre el seu impacte ambiental.
3. Protecció efectiva d’àrees protegides, amb plans de gestió adequats, seguiment ecològic i recursos adequats per a la seva conservació efectiva.
4. Revisió, creació i/o ampliació de les franges de protecció dels espais protegits.
5. Equilibri territorial a les àrees protegides, tant en percentatge de superfície protegida com en representativitat d’hàbitats i eficàcia dels plans de gestió.
6. Compliment de la normativa d’espècies amenaçades pel que fa als plans de conservació i restauració exigibles d’espècies.
7. Revisió dels abusos a les avaluacions d’impacte ambiental.
   
8. Major control sobre els lobbies, portes giratòries i conflictes d’interessos.
   
9. Legislació contra el greenwashing i altres males pràctiques empresarials.
10. Resolució dels procediments d’infracció en matèria de medi ambient de l’Unió Europea (UE) contra a l’Estat espanyol.
11. Suport al Reglament de Restauració de la Natura de la UE (2024), que obliga els Estats membres a restaurar el 20% dels seus territoris terrestres i marins per al 2030 i tots els ecosistemes que el necessitin per al 2050.
12. Foment de la participació pública vinculant.
    
13. Transparència normativa i regulació efectiva amb participació de la població de les figures d’utilitat pública, interès general, projecte estratègic, etc., evitant la seva utilització de manera abusiva.
14. Transparència i rendició de comptes de les corporacions.
    
15. Suport al món rural i a les pràctiques agroecològiques.
    
16. Integració de polítiques climàtiques i de biodiversitat.
    
17. Ratificació i compliment d’acords internacionals, com el Marc Mundial de Biodiversitat de Kunming-Mont-real.
18. Derogació de la Llei Mordassa, que ha servit per criminalitzar i reprimir les protestes ambientals i socials.

Més informació:

• Informe complet Els altres Altri, o com les corporacions amenacen la biodiversitat i les administracions ho permeten.
• Resum executiu per a mitjans.
• Fitxes dels 12 casos en pdf.
• Fitxe caso ampliació de l’aeroport Barcelona-El Prat.
• En profunditat: Els altres Altri.
• Fotografies i vídeos dels 12 casos per a descarregar.