La ramaderia industrial de Catalunya genera el 31% de les emissions estatals d’amoníac
- Catalunya alberga 25 de les 100 indústries més contaminants d’Espanya pel que fa a emissions d’amoníac. De les 25, vint es troben a Lleida
- Les explotacions ramaderes més contaminants de Catalunya contaminen més que la resta d’indústries no ramaderes juntes
- A Catalunya hi ha censats gairebé 8,2 milions de porcs, xifra superior al nombre total de persones que viuen a la comunitat autònoma
- Greenpeace publica el primer mapa de la ramaderia industrial a Espanya basat en les emissions d’amoníac, com a part de la campanya #PlanetaEnCarneViva
© Greenpeace
Catalunya genera el 31% de les emissions d’amoníac declarades a Espanya a causa de l’elevada intensificació de la ramaderia de porcí i avícola, segons dades oficials del Registre Estatal d’Emissions i Fonts Contaminants. Greenpeace, com a part de la campanya #PlanetaEnCarnViva, publica el primer mapa de ramaderia industrial en el qual s’assenyalen les explotacions ramaderes que emeten més amoníac.
Aquesta enorme quantitat d’emissions a Catalunya es deu a causa de la presència de 5.575 explotacions de porcí i 2.570 d’aus que hi ha a la comunitat, gairebé totes intensives. En total, a totes les explotacions catalanes, hi ha censades 57 milions d’aus (un 12,21% del total a Espanya) i gairebé 8,2 milions de porcs (el 26,35% de tot l’estat espanyol). A Catalunya hi ha, doncs, més porcs que persones.
També cal destacar que, de les 100 indústries més contaminants a Espanya pel que fa emissions d’amoníac, 94 són explotacions ramaderes industrials(54 d’aus i 40 de porcí). 25 d’aquestes explotacions es troben a Catalunya: a la província de Lleida n’hi ha 20 i les altres cinc són a Tarragona. Les explotacions ramaderes més contaminants de Catalunya (11 d’aus i 14 de bestiar porcí) contaminen, en conjunt, més que les altres sis indústries que no són explotacions ramaderes juntes, entre les quals s’hi troba la fàbrica de productes químics de Solvay a Torrelavega, la més contaminant d’Espanya; una refineria de petroli, una planta de tractament de residus perillosos i tres fàbriques de fertilitzants sintètics.
L’amoníac, un dels quatre gasos pels quals s’estableixen sostres d’emissió a la Directiva 2001/81/CE a causa del seu potencial contaminant i transfronterer, té repercussions greus per al medi ambient i, de manera indirecta, per a la salut de les persones (1).
“La situació de la ramaderia industrial a Catalunya és absolutament insostenible i la converteix en la principal responsable de les emissions d’amoníac a Espanya”, ha assenyalat Luís Ferreirim, responsable d’agricultura de Greenpeace Espanya. “Podem seguir pensant en solucions màgiques, però l’única manera de reduir dràsticament les emissions d’amoníac, així com d’altres contaminants originats per la ramaderia, ésfrenar de cop l’expansió de la ramaderia industrial i reduir la cabanya ramadera. Greenpeace exigeix a les autoritats competents formades recentment que no autoritzin cap altre projecte”, ha continuat Ferreirim.
Europa envia un advertiment a Espanya per les emissions d’amoníac
D’acord amb la informació disponible, les emissions d’amoníac d’Espanya se situen un 39% per sobre del sostre d’emissions establert a la Directiva 2001/81/CE, cosa que ha fet que la Comissió Europea adverteixi a Espanya que “les emissions d’amoníac excedeixen actualment els límits màxims aplicables” i que ho ha considerar una de les accions prioritàries que ha de dur a terme en 2019. Espanya incompleix els límits d’emissió des que van entrar en vigor l’any 2010. L’any 2017, la ramaderia industrial va ser responsable del 92% d’aquestes emissions (el 73% procedien d’explotacions industrials de porcí i el 19% d’aus).
Entre 1990 i 2015, es va aconseguir a la UE una reducció del 24% de les emissions d’amoníac a l’atmosfera, malgrat que, en els últims anys, es constata un lleuger increment en les emissions en alguns països. No obstant això, Espanya no va contribuir a aquesta reducció, tot al contrari. En aquest període de temps, només van augmentar les emissions Espanya i Irlanda, però a Espanya van incrementar de manera significativa, un 12%, davant l’1,6% d’Irlanda. Entre 2014 i 2016, les emissions d’amoníac a Espanya van créixer un 6,13 %, la qual cosa demostra la tendència de creixement continuat a l’estat espanyol.
“És inadmissible i vergonyós que Espanya segueixi augmentant les emissions d’amoníac i incomplint els compromisos mentre els altres països les redueixen”, ha afirmat Ferreirim.
Mapa de la ramaderia industrial
El primer mapa de la ramaderia industrial a Espanya, publicat avui per Greenpeace com a part de la campanya “Planeta en carn viva”, es basa en les emissions d’amoníac a l’atmosfera, ja que és l’únic contaminant originat per la ramaderia que cal declarar de manera regular al Registre Estatal d’Emissions i Fonts Contaminants. Només estan obligades a declarar les seves emissions, però, les explotacions amb més de 40.000 pollastres, 2.000 porcs o 750 truges reproductores i les instal·lacions que superin l’emissió de 10 tones l’any. Les explotacions de remugants (principalment boví, oví i caprí) que també emeten amoníac, entre altres gasos, no estan obligades a declarar les emissions. Per exemple, la macroexplotació de boví que es pretén construir a Noviercas, Sòria, i que seria una autèntica fàbrica de canvi climàtic i d’excrements, no estaria obligada a declarar cap de les seves emissions.
“Malgrat els alts nivells d’amoníac, felicitem a Catalunya per ser l’única comunitat autònoma que ofereix informació transparent sobre les explotacions ramaderes existents al seu territori. Tot i això, com el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació no ha volgut donar a l’organització ecologista la mateixa informació sobre les altres comunitats autònomes, decidim fer el primer mapa de la ramaderia industrial a Espanya partint de les emissions d’amoníac”, ha afirmat Fernando Fernández, delegat territorial de Greenpeace a Catalunya. “Aquest primer mapa de la ramaderia industrial és un mapa incomplet però, en el futur, esperem poder completar-lo, incloent-hi també els nous projectes que amenacen amb agreujar encara més la situació a Espanya, en cas que no siguin rebutjats”, ha conclòs Fernández.
Notas
L’amoníac (NH3) és un gas contaminant que contribueix a la deposició d’àcids i l’eutrofització que, al seu torn, pot comportar possibles canvis que afecten la qualitat del sòl i de l’aigua. Els impactes posteriors de la deposició àcida poden ser significatius, com ara efectes adversos en els ecosistemes aquàtics dels rius i llacs, o danys als boscos, cultius i altres tipus de vegetació.
L’eutrofització pot comportar una reducció greu de la qualitat de l’aigua, de la qual se’n deriven efectes com la disminució de la biodiversitat, els canvis en la composició i dominància de les espècies i efectes de toxicitat.
Com un precursor secundari de partícules, l’NH3 també contribueix a la formació de partícules a l’atmosfera. Les seves partícules són un important element contaminant per a l’aire, a causa de l’efecte advers que tenen en la salut humana. Per aquest motiu, l’NH3 també està vinculat indirectament als efectes en la salut humana.
A més, experimenta oxidacions que provoquen emissions d’òxid nitrós (un gas d’efecte hivernacle 298 vegades més potent que el CO2) de tipus indirecte.
A Europa, les emissions d’amoníac es produeixen, principalment, com a resultat de la volatilització dels excrements del bestiar, ja sigui per l’allotjament del bestiar, l’emmagatzematge de fem, la deposició d’orina i fem en pasturatges o després que la femta s’estengui a la terra. Una fracció menor de les emissions d’amoníac es deu a la volatilització de l’amoníac dels fertilitzants nitrogenats i dels cultius fertilitzats.
