“Tu ets més d'ecologisme o de mort i destrucció?”: Greenpeace desplega una pancarta de Flavita Banana al Park Güell de Barcelona per reivindicar l'acció col·lectiva en defensa del planeta i les persones

Coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient, que se celebra avui, activistes de Greenpeace han desplegat al Park Güell de Barcelona (1)(2) una vinyeta gegant cedida per la vinyetista Flavita Banana en la qual es llegeix: “I a nivell polític, tu ets més d’ecologisme o de mort i destrucció?”

FOTO I VÍDEO DE L’ACCIÓ AQUÍ

En clara referència a la necessitat de l’ecologisme i de la mobilització social per protegir un planeta travessat per la crisi climàtica, la pèrdua de biodiversitat i els conflictes bèl·lics, la principal víctima dels quals és sempre la població més vulnerable, Greenpeace i Flavita Banana volen també cridar a l’esperança i a l’acció col·lectiva: existeixen solucions reals i transformadores que només requereixen voluntat política i col·lectiva per construir un futur millor.

“La mirada aguda i l’humor de Flavita Banana assenyalen alguna cosa de pur sentit comú: qui no vol aigua neta, energia suficient i renovable per viure millor, un habitatge digne, un món lliure de violències o una alimentació saludable? Les solucions ja existeixen i les activem cada vegada que ens organitzem per exigir els nostres drets. El futur no pertany als dirigents negacionistes ni està escrit en els balanços dels fons d’inversió: pertany del tot a qui ja lluita al carrer posant en marxa les alternatives que ens assenyalen el camí cap a una vida millor”,ha assenyalat Eva Saldaña, directora executiva de Greenpeace Espanya i Portugal.

“L’humor no arregla el planeta, però sí que ajuda a mirar de cara allò que preferim ignorar. Si una vinyeta aconsegueix que algú s’aturi uns segons a pensar en la nostra relació amb la natura, ja haurà complert una funció important. I aquesta vinyeta apunta alguna cosa que, en realitat, és òbvia: triar l’ecologisme és apostar per una vida millor per a totes les persones que habitem aquest planeta”, ha declarat la vinyetista Flavita Banana.

Paradoxalment, ahir es va complir per a Espanya el dia de sobrecapacitat planetària; és a dir, la data en la qual s’esgotarien els recursos anuals si tot el planeta consumís al mateix ritme que la societat espanyola. Per mantenir aquest nivell de producció, caldrien 2,35 planetes Terra. Aquesta dada reflecteix la capacitat de destrucció de l’actual model socioeconòmic basat en la concentració de poder i riquesa en mans d’una minoria, que alimenta la fal·làcia del consum il·limitat com a única via de benestar mentre erosiona drets fonamentals, degrada ecosistemes essencials per a la vida i intensifica el canvi climàtic.

Però, davant d’aquest món que sovint sembla immers en la foscor, Greenpeace rescata avui 10 dades que aporten llum i esperança:

1. Espanya, nou rècord renovable: El 2025, el 56,8% de tota l’electricitat generada a Espanya va emprar fonts naturals com el vent, el sol o l’aigua. I el 2026, les energies renovables van aconseguir que, en un context d’alça del preu dels combustibles fòssils derivat de la guerra a l’Orient Mitjà, el preu majorista de l’electricitat a la península ibèrica fos molt inferior al registrat en països amb menor penetració renovable, com Bèlgica, França, Itàlia o els Països Baixos.
2. La macrogranja més gran d’Europa no veurà la llum: La que anava a ser la major macrogranja de boví d’Europa (a Noviercas, Sòria, amb 23.520 vaques) va ser desestimada definitivament per la justícia a finals del 2025 gràcies a la pressió popular, una victòria per a la salut i el territori de les persones. La mateixa resolució reforça el marc normatiu que estableix límits màxims per a noves explotacions bovines intensives a Espanya, marcant un precedent rellevant per a la protecció dels recursos hídrics i els ecosistemes rurals.
3. El marc jurídic avança a favor de la natura: Més de 600.000 persones a Espanya van donar suport el 2022 a la iniciativa legislativa popular per dotar d’entitat jurídica el Mar Menor, cosa que el va convertir en el primer ecosistema d’Europa amb drets propis reconeguts per llei. Ara, gràcies a això, altres zones com la reserva de la biosfera d’Urdaibai (Biscaia) estan treballant per aconseguir un reconeixement jurídic similar.
4. Els espais protegits sí que funcionen: A l’abril del 2026, la UNESCO va concloure que les poblacions d’espècies dins de reserves de la biosfera, geoparcs i llocs Patrimoni Mundial es mantenen estables o fins i tot augmenten, en contrast amb el fort declivi global de fauna observat fora d’aquestes àrees. Entre els exemples citats hi ha els goril·les de muntanya a Virunga o els rinoceronts indis a Kaziranga. I en aquest marc, al gener del 2026 va entrar en vigor l’històric Tractat Global dels Oceans, pel qual es protegirà el 30% dels mars d’aquí al 2030 (actualment només l’1% de l’alta mar està total o molt protegida).
5. La força de l’acció col·lectiva: Més de 700.000 persones han signat la petició de Greenpeace per mostrar el seu rebuig a la instal·lació de la macrocel·lulosa d’Altri a Galícia. Gràcies a aquesta pressió social, exercida amb múltiples accions, ha estat possible paralitzar aquest projecte que amenaçava, entre altres coses, amb abocar fins a 30 milions de litres d’aigües residuals al riu Ulla diàriament.
6. El camí cap a un sistema alimentari sostenible: A Espanya, més de 55.000 persones es dediquen a produir aliments sense danyar la terra i l’aigua i amb condicions de treball dignes. Espanya es consolida com a primer país europeu en superfície de producció ecològica, amb gairebé tres milions d’hectàrees el 2024. La producció agroecològica i la pesca sostenible són els eixos centrals per canviar el sistema alimentari cap a un de sostenible.
7. Qui contamina, paga: 9 de cada 10 persones a Espanya donen suport al fet que les empreses de combustibles fòssils paguin impostos pels impactes climàtics que provoquen. I un 81% considera que el Govern hauria d’invertir més a donar suport a les comunitats més afectades pel canvi climàtic.
8. L’ONU va reforçar el principi de responsabilitat dels estats davant el canvi climàtic: Al maig del 2026, l’Assemblea General de Nacions Unides va fer història en donar suport al Tribunal Internacional de Justícia establint que frenar el canvi climàtic i protegir el medi ambient és una obligació legal internacional per als estats i no només una opció política.
9. Espanya limita el comerç d’armes amb Israel: A l’octubre del 2025, el Congrés va aprovar un Reial Decret-llei que limita el comerç d’armes amb Israel. Encara que la mesura és millorable, representa un avenç important fruit de la pressió popular i un pas clar per reduir la implicació del nostre país en el genocidi.
10. Avançant cap a un model que posi la vida al centre: Cada vegada existeixen més iniciatives que, des d’allò comú, prioritzen el benestar de totes les persones i del medi ambient. Només a Espanya ja hi ha registrades 837 comunitats energètiques i l’autoconsum fotovoltaic s’ha triplicat en els tres últims anys. El 2026, més de 700 persones es van reunir al Fòrum Social Més Enllà del Creixement per posar en marxa una agenda social que qüestioni l’actual model de creixement i advoqui per nivells de consum sostenibles i suficients per a totes les persones del planeta.

Greenpeace insisteix a reivindicar l’activisme com una palanca de canvi: les dades de la crisi ecològica són contundents, però cada dia milions de persones a tot el món trien l’ecologisme davant la destrucció i exerceixen pressió per exigir mesures polítiques que impulsin transformacions reals. Les solucions i les accions col·lectives en defensa de la natura i dels drets humans han de multiplicar-se per contribuir a la transformació del sistema i, per a això, en primer lloc, han de ser explicades.

“Ens mou l’esperança en acció, però no ens conformem: queda molt per fer per protegir el planeta i blindar els drets que amb tant d’esforç col·lectiu hem aconseguit conquerir. Seguim endavant; ens ho devem a qui habitem el present i mereixem viure amb dignitat, i li ho devem a qui vindrà, perquè desperti en un món més verd, més just i en pau”, ha conclòs Saldaña.