Fem servir galetes per a millorar la teva experiència.
Entenem que hi estàs d’acord si continues navegant.

25-03-2020

Carta oberta de suport al sector agrícola, ramader i pesquer local i sostenible davant la crisi sanitària del COVID-19

Greenpeace llança aquesta carta oberta per donar suport a la petita i mitjana agricultura, ramaderia i pesca que, en general i també en el marc de l’actual crisi sanitària, s’està veient durament perjudicada, en benefici de les grans superfícies.

Greenpeace convida a quantes organitzacions i entitats ho desitgin a sumar-s’hi a través d’aquest formulari.

No hi ha dubte que la prioritat per a la societat en aquest moment és superar la crisi sanitària que estem vivint. Per això, el màxim agraïment a totes les persones, serveis i administracions que estan donant el millor d’ells mateixos per frenar aquesta amenaça.

En aquests dies de crisi global, els nostres pensaments i solidaritat estan amb els que , directa o indirectament, afronten les conseqüències del COVID-19 i, de manera molt especial, amb aquelles persones i comunitats que són més vulnerables. Un dels millors valors comuns que tenim com a societat és la nostra capacitat d’amabilitat col·lectiva cap als altres i cap al nostre planeta.

Per aquest motiu, i ara més que mai, necessitem la qualitat i proximitat dels productes del sector agrícola, ramader i pesquer que treballa en harmonia amb el planeta. I volem que us sentiu volguts i recolzat per la societat.

La naturalesa ens protegeix i ens dóna menjar. La petita i mitjana agricultura i ramaderia, així com la pesca artesanal de baix impacte, amb un fort vincle territorial, cuiden de la naturalesa, garanteixen el subministrament d’aliments i també un món rural viu, fixant la població al territori.

Davant l’actual crisi sanitària, ens adonem del realment important: les persones, la salut pública, la cura del planeta, l’alimentació, l’aigua, l’aire… les relacions humanes i sens dubte, més que mai, la cooperació. Totes les persones juntes podem superar aquesta pandèmia, però també la major amenaça a la qual s’enfronta la humanitat, l’emergència climàtica i la destrucció de la biodiversitat. Sense un sector agrícola, ramader i pesquer fort, sostenible, de proximitat i valorat per la societat no ho podem fer.

Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO, per les seves sigles en anglès) les granges familiars representen més del 90% de totes les explotacions agrícoles del planeta i produeixen el 80% dels aliments del món en termes de valor econòmic. D’altra banda, el 90% de la pesca és de petita escala, i abasta la meitat de les captures als països empobrits. Malgrat això, les desigualtats són també urgents o preocupants. Per exemple, les dones suposen gairebé el 50 per cent de la mà d’obra agrícola, però només posseeixen el 15% de les terres agrícoles.

L’agricultura va ser, fins la dècada dels 60, el suport principal de l’economia a nivell de l’estat espanyol, però actualment empra només al voltant del 6% de la població activa. En tots els àmbits, són la petita i mitjana agricultura i ramaderia i la pesca artesanal les que més es veuen afectades pels Tractats de Comerç i Inversió i la desregulació del mercat, que imposen un model cada vegada més industrialitzat i subjugat als oligopolis i fluctuacions dels mercats, on no es garanteix un preu just per a les persones productores. Davant una demanda cada vegada major per part de la població d’aliments saludables i sostenibles hi ha sectors que emergeixen i han de ser recolzats. Per exemple, la producció ecològica, la ramaderia extensiva i la pesca artesanal de baix impacte.

No obstant això, veiem com, en aquests dies, davant una crisi sanitària, la petita i mitjana agricultura, ramaderia i pesca, així com aquells sectors que a petita escala transformen i distribueixen els aliments, són els principals perjudicats, quan també poden aportar béns de primera necessitat protegint al seu entorn, el que ens permetrà ser resilients i enfrontar-nos a altres crisis, quan aquesta estigui superada. En particular, la dependència cada vegada major de la gran distribució alimentària està posant en perill el model de producció agroecològic i més sostenible social i ambientalment.

Els seus principals canals de distribució d’aliments es tanquen o es veuen tocats gairebé de mort. És prioritari garantir el seu funcionament, per les persones que viuen d’aquest sector, perquè totes les persones podem tenir aliments de qualitat i sostenibles en els nostres plats, per garantir la cura de la Naturalesa i un món rural viu.

És responsabilitat dels Estats garantir el Dret a l’alimentació i nutrició adequades i els drets de les persones productores, més encara en moments d’emergència. Es necessiten canvis profunds en els nostres patrons de consum i en el model agroalimentari i, per a això, fa falta un suport decidit amb polítiques públiques.

Les entitats signants demanem:

  • Desenvolupar i implementar un entorn normatiu propici (incloent polítiques i instruments de regulació dels mercats, inversions i marcs institucionals integrals i coherents, compra pública, etc.) que doni suport a l’agricultura i ramaderia de petita i mitjana escala, així com la pesca artesanal, perquè es garanteixi la seva activitat tant en aquests moments de crisi sanitària així com en el futur;
  • Fer costat a la joventut i a les dones de les zones rurals, permetent-los accedir als actius productius, els recursos naturals, la informació, l’educació, els mercats i a participar en els processos de formulació de polítiques, per a així mantenir aquestes activitats en un futur i crear ocupació;
  • Recolzar, de manera decidida, l’arribada d’aliments ecològics, locals i saludables a la població, i en particular pels qui més els necessiten;
  • Enfortir les organitzacions agrícoles, ramaderes i pesqueres i les seves capacitats per a generar coneixements, transmetre sabers i vincular el coneixement local específic (tradicional) amb noves solucions;
  • Millorar els mitjans necessaris a la petita i mitjana agricultura, ramaderia i pesca i reforçar la seva resiliència enfront de múltiples i nous perills amb l’accés a serveis socials i econòmics bàsics, així com facilitar i promoure la diversificació de la producció per a reduir els riscos i augmentar els beneficis econòmics;
  • Promoure, tant per ara com en el futur, l’accés als mercats de manera prioritària a tots aquells productes que provinguin d’una producció local i sostenible. Així mateix, és necessari promoure la transformació artesanal de productes amb criteris comuns en matèria higienicosanitària per a una comercialització en canals curts i venda directa;
  • Generar polítiques públiques i un suport econòmic suficient per donar impuls a la venda directa, circuits curts de comercialització, mercats tradicionals i a les iniciatives que, en aquest sentit, realitzen les persones agricultores i consumidores;
  • Promoure la sostenibilitat de la petita i mitjana agricultura, ramaderia i pesca per garantir el dret a la sobirania i seguretat alimentària de tota la població mitjançant sistemes alimentaris resilients enfront del canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat, amb accés, gestió responsable i ús de la terra, l’aigua i altres recursos naturals;
  • Incrementar la inversió en un model productiu que respecti els límits planetaris, que sigui just, igualitari i permeti proveir d’aliments sans i sostenibles a totes les persones.
Descargar