El negoci de la venda d’armes al nostre país és tan fosc que no ens permet percebre la realitat de la guerra en tot la seva cruesa. Aquesta investigació continua el camí que recorren les armes Marca Espanya exportades irregularment.
Espanya i la venda armes al marge de la llei
Dir que Espanya exporta armament no és cap novetat. Som el setè exportador mundial d’armes1 dels últims deu anys, per darrere de grans potències militars com els Estats Units d’Amèrica i Rússia.
Però, sabem qui o quins llocs estan involucrats en aquestes exportacions; quines empreses s’enriqueixen amb la venda d’armes a països que poden usar-les contra civils; on es fabriquen; quines armes són les que s’envien; en quina quantitat; com viatgen pel nostre territori o com s’envien a aquests països?
Malgrat que coneixem els alts nombres del comerç d’armes espanyoles, es tracta d’un negoci tan fosc i amb interessos econòmics tan evidents per a les grans empreses, les quals se serveixen de les institucions públiques per a promocionar els negocis a l’estranger, que és molt difícil donar resposta a aquestes preguntes.
Descargar
A més d’èticament reprovables, aquestes exportacions d’armes són il·legals. Espanya ha signat i ratificat un Tractat Internacional que les prohibeix i que té una llei pròpia que, si s’apliqués correctament, el Govern no les hauria d’autoritzar. Tot això s’agreuja pel fet que el Govern no té mecanismes efectius de control que en verifiquin l’ús final i es limita a confiar en la paraula del país receptor d’aquestes armes.El sistema de control del comerç d’armes a Espanya s’escuda a classificar aquesta informació com a “secret oficial”, cosa que permet a l’Executiu no haver de rendir comptes i impedeix al Parlament i a les ONG saber les raons per les quals autoritza o denega una venda d’armes. En definitiva, no ens deixa comprovar si es compleix la llei, fet que, en alguns casos, suposa que el Govern espanyol pugui ser còmplice de cometre atrocitats.
Casos de venda d’armes “marca Espanya”
Tot aquest obscurantisme i la falta de transparència no ens permet percebre la crua realitat. Amb la poca informació a què hem pogut accedir hem elaborat aquestes rutes 2 que ens descriuen com s’operen a Espanya aquestes exportacions il·legals d’armes.
Ruta I: Gairebé dos anys enviant munició fabricada a Burgos a l’Aràbia Saudita i als Emirats Àrabs des de Bilbao i Santander
El 25 d’abril de 2016, un any després que esclatés la guerra del Iemen, la companyia naviliera saudita Bahri nomenava a Cantabrian Integrated Logistic Services (CILS), del grup Bergé, com al seu agent general a Espanya, el qual tindria una línia regular de càrrega en el port de Bilbao cada 28/30 dies.
L’establiment d’aquesta línia regular a Bilbao va donar inici a l’exportació continuada de munició davall el codi aranzelari 9306, que correspon a “Bombes, granades, torpedes, mines, míssils i altres municions i projectils” del subtipus “de guerra”. Entre tot el que s’ha enviat, sí que s’ha confirmat amb una resposta del Govern a una pregunta parlamentària que un dels enviaments consistia en 17.000 projectils complets d’artilleria de 155 mil·límetres.
En total, des que es té coneixement de la primera exportació, a l’octubre de 2016, als cellers d’aquests vaixells han navegat amb destinació a l’Aràbia Saudita gairebé 7.000 tones de munició3 per un valor pròxim als 120 milions d’euros4 (7.514 tones de munició i un valor de 138,8 milions d’euros si també tenim en compte els enviaments de munició a la Unió dels Emirats Àrabs, que pertany a la coalició saudita i que participa en l’ofensiva contra el Iemen).
Tota aquesta munició s’ha fabricat i s’ha distribuït des de les instal·lacions que l’empresa Expal Systems, que pertany al Grup Maxam, té a Quintanilla de Sobresierra (Burgos). Des d’allà s’envien al port on es carregaran als bucs a través de combois de camions escortats per empreses de seguretat i per la Guàrdia Civil.
Una de les curiositats d’aquest cas i que, alhora, és un exemple de les dubtoses pràctiques del sector armamentista, és com la naviliera saudita ha tractat d’ocultar sistemàticament les operacions realitzades des d’Espanya a mesura que començà a augmentar la pressió social contra l’enviament d’armes espanyoles a l’Aràbia Saudita i la Unió dels Emirats Àrabs. Tot a causa de la negativa d’un bomber de Biscaia a participar en la reguarda que vigilava la càrrega a port de Bilbao quan en va conèixer la destinació i es va informar que “eren bombes”. La primera mesura de la naviliera Bahri va ser ocultar les destinacions espanyoles al seu lloc web.
Tot seguit, van tractar d’ocultar els logos dels seus vaixells, com ho mostren aquestes fotografies de les visites del buc Bahri Jeddah a Bilbao al juny i al desembre de 2017:
A més, en diverses ocasions, han posat rumb a ports espanyols desconnectant el Sistema d’Identificació Automàtica Marítima, amb què estan obligats a navegar per qüestions de seguretat, per tal d’impedir que se’n pugui rastrejar la navegació i el port de destinació. Aquesta deficiència es va detectar en inspeccions realitzades al Bahri Tabuk a Bilbao el 21 de setembre de 2017 i al Bahri Hofuf a Santander el 8 de març de 2018.
Finalment, i molt probablement en un intent de desplaçar l’atenció dels diferents col·lectius que han denunciat el cas i han demanat la fi de la venda d’armes a aquests països de la coalició saudita, les operacions de càrrega dels bucs Bahri es va desplaçar al port de Santander, des d’on s’han realitzat els darrers enviaments.
Ruta II: Bales de fabricació palentina amb destinació Israel
Mitjançant dos enviaments a l’abril i al maig de 2017, es va exportar a Israel munició fabricada a Palència per un valor total de 600.700 € i gairebé 11.000 kg de pes.
Cal suposar, que l’empresa exportadora és Nammo Palencia. A l’octubre de 2013, la Fàbrica d’Armes de Palència va ser adquirida pel Grup Nammo, que usa aquesta planta de producció per a la seva Unitat de Negoci de Munició de calibre petit i mitjà5. El material exportat era munició sota el codi aranzelari 9306301000, que correspon a “cartutxos”, del subtipus “per a revòlvers i pistoles […] i per a pistoles metralladores”.
La primera exportació es va realitzar a través de la duana de Burgos, el 21 d’abril, i el viatge des d’Espanya a Israel va ser per via aèria. Probablement, el va realitzar la companyia Ukraine Air Alliance, com figura en les estadístiques de trànsit d’AENA6, amb un avió Antonov AN-12 (l’aeronau UR-CGW) amb destinació a l’aeroport de Tel Aviv-Ben Gurion International, a Vitòria el 22 d’abril.
Aquest mes mateix, el Govern d’Espanya condemnava la decisió del Govern israelià de construir un nou assentament a Cisjordània, contraris al Dret Internacional, i ho descrivia com “un obstacle per a la pau”. Malgrat això i l’absència de mecanismes efectius per controlar l’ús de l’armament exportat, Espanya va continuar —i continua— venent armes a Israel.
La segona exportació es va produir des de la duana de Guipúscoa, el 15 de maig. En aquesta ocasió, segons la informació de Duanes, també es va dur a terme el transport internacional per carretera en un contenidor.
L’any passat, les forces israelianes van cometre homicidis il·legítims de persones civils palestines i van mantenir reclosos il·legalment a Israel milers de palestins i palestines dels Territoris Palestins Ocupats (TPO). En 2018, des del 30 de març, desenes de persones palestines han mort i milers han resultat ferides com a conseqüència dels trets de l’exèrcit d’Israel. Cal que aquest ús terrible de munició real contra manifestants desarmats i les morts que n’han resultat s’investigui com a possibles homicidis il·legítims. Al maig de 2018, el Govern espanyol va expressar la seva consternació “per l’elevat nombre de manifestants morts i ferits”, va fer una crida urgent a la contenció de tots els actors i va demanar “al Govern israelià a fer un ús proporcional de la força”7. El pas lògic següent hauria de ser suspendre les exportacions d’armes a Israel.
Ruta III: Armes de guerra i munició de fabricació andalusa per a Aràbia Saudita des del port de Motril
Al febrer de 2018 un buc de la naviliera Bahri visita per primera vegada el port de Motril. Es tracta del Bahri Tabuk. A l’abril i al juny de 2018, serà el Bahri Jazanqui visitarà aquest port en dues ocasions més.
El material exportat a través de la duana de Sevilla, en les tres ocasions es trobava sota tres codis aranzelaris diferents: el 9301 que correspon amb “armes de guerra”, de subtipus “peces d’artilleria (per exemple: canons, obusos i morters”; el 9305 que correspon a “parts i accessoris d’armes”, del subtipus “d’armes de guerra” i el 9306, que correspon a “bombes, granades, torpedes, mines, míssils i altres municions i projectils”, del subtipus “de guerra”.
En total, s’han enviat a l’Aràbia Saudita, armes de guerra, parts i accessoris per un valor superior als 22,8 milions d’euros i munició per a aquestes armes per un valor de gairebé 12 milions d’euros.
La investigació en terreny va identificar l’empresa Santa Bárbara Sistemas com a l’exportadora d’aquest material. Aquesta empresa pertany a General Dynamics European Land Systems, la unitat de negoci europea d’aquest grup empresarial. Santa Bárbara Sistemas té dos centres de producció a Andalusia, un a Alcalá de Guadaira (Sevilla) que fabrica vehicles blindats i artilleria, i un altre a El Fargue (Granada) la producció del qual se centra en munició i explosius.
Totes les parts del conflicte del Iemen han comès, impunement, crims de guerra i altres violacions greus del dret internacional en els més de tres anys que dura la guerra. L’ONU i organitzacions internacionals i iemenites de Drets Humans han documentat desenes de presumptes crims de guerra. En aquest context cal preguntar-se què més ha de passar en aquest país perquè el Govern espanyol deixi d’alimentar aquest desastre amb més armes?
Reptes: més transparència i fi del comerç amb l’Aràbia Saudita i Israel
El Govern de Pedro Sánchez té una assignatura pendent. La situació actual és tan vergonyosa que amb uns canvis senzills es podria fer un salt qualitatiu en el control del comerç d’armes espanyoles i emprendre el camí cap al compliment de la llei i el respecte del dret internacional dels drets humans; i es donaria, així, un sentit i un significat nous a la “marca Espanya” a l’exterior.
El Govern ha d’aclarir com durà a terme els compromisos electorals del PSOE sobre comerç d’armes: “complir estrictament les previsions de la Llei sobre comerç d’armes, reforçant-ne el control parlamentari i la transparència i denegant-ne l’autorització quan hi hagi un risc clar que puguin ser emprades de manera contrària al respecte que es deu i a la dignitat inherent a l’ésser humà”. Té una oportunitat immillorable per complir el programa i obrir-hi una nova etapa.
La campanya Armes Sota Control demana al Govern que tingui com a prioritat posar fi de manera immediata a les exportacions d’armes i de munició espanyoles a Israel i a l’Aràbia Saudita i, en relació a la transparència, que revoqui l’acord d’un Consell de Ministres de 1987 que va classificar com a secreta la informació crucial per a controlar el compliment de la Llei sobre el comerç d’armes, a més d’impulsar la tramitació parlamentària de la modificació de la Llei de Secrets Oficials de 1968 per a adequar-la a les normes internacionals.
Recorda-ho al Govern: per complir la llei i els acords internacionals cal suspendre les vendes d’armes a Israel i a l’Aràbia Saudita i acabar amb el secretisme d’aquesta venda Marca Espanya. Comparteix-ho!
Notes:
1 – Segons les dades de la Base de dades sobre Transferència d’Armes del Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI), pel que fa a les exportacions 2008-2017.
2 – Les rutes descrites són les hipòtesis més lògiques basades en dades extretes de les estadístiques de Comerç Exterior i Duanes de l’Agència Tributària, estadístiques de trànsit aeri d’AENA, bases de dades de trànsit marítim i inspeccions, pàgines webs de les empreses, notícies, observacions sobre el terreny i xarxes socials.
3 – Massa neta: masa propia de la mercancía desprovista de todos sus envases y embalajes, en kilogramos.
4 – Valor estadístic: és l’import estimat de sumar el cost de la mercaderia + la part proporcional del transport i l’assegurança corresponents al tram que va des de la frontera espanyola fins a la ciutat estrangera de destinació.
Foto: © Ahmad Hasaballah