Conseqüències del desglaç de l’Àrtic

Malgrat els esforços científics per comprendre els canvis climàtics d’aquesta regió llunyana, la investigació està encara en bolquers. No obstant això, hi ha indicis que assenyalen l’existència d’una relació entre la pèrdua del mantell de gel àrtic i el canvi en els patrons de circulació atmosfèrica, la circulació oceànica i els gradients tèrmics de l’hemisferi nord. És difícil establir quins efectes tindran aquests canvis, però els anys en què el temps a l’Àrtic ha estat especialment calorós s’han observat patrons meteorològics persistents i anòmals. Segons s’escalfi l’Àrtic i en retrocedeixi el gel, els mecanismes de retroalimentació, entre aquests, una capacitat menor de reflexió del gel (albedo) i l’alliberament dels perillosos gasos amb efecte d’hivernacle del llarg emmagatzematge al permafrost (la capa de sòl permanentment congelada), provocaran un augment del canvi climàtic mundial.

Tant els estudis d’observació com els de modelització indiquen que segons desaparegui el gel terrestre àrtic (el de les glaceres) és probable que pugi el nivell del mar i canviïn els patrons climàtics de l’hemisferi nord. Els efectes probablement variaran per zona geogràfica, algunes sofriran estius més calorosos i secs; unes altres, estius més plujosos mentre que en unes altres, els hiverns seran més freds i hi haurà més tempestes. És probable que el canvi en els patrons de circulació atmosfèrica, entre aquests un canvi en la trajectòria del corrent del Golf, així com un “bloqueig” de les ones atmosfèriques planetàries contribueixin a aquests canvis climàtics extrems. Igualment, és probable que els episodis meteorològics extrems siguin més comuns en el futur, hi haurà més probabilitat de sofrir ones de calor, inundacions i tempestes molt intenses.