Preguntes i respostes sobre l’Antàrtida


1. No està l’Antàrtida ja protegida?

La massa de terra de l’Antàrtida està protegida, però l’oceà que l’envolta no. El Tractat Antàrtic de 1961 va prohibir tota activitat militar i va establir l’entorn terrestre per a la recerca científica. Després, en la dècada de 1980, Greenpeace va demanar que aquesta protecció s’enfortís davant de les amenaces de les indústries del petroli i la mineria i va assegurar un nou acord. En canvi, l’oceà Antàrtic no està protegit de la mateixa manera, de moment; és per això que necessitem un Santuari Antàrtic.

2. Per què parlem només de l’Antàrtida en comptes de parlar de tots els oceans o de l’Àrtic?

Greenpeace és part d’una coalició global d’ONG i de científics que demanen als governs que protegeixin, almenys, el 30% dels oceans del món per al 2030. Malgrat els compromisos mundials de protegir el 10% dels oceans per a 2020, actualment només el 3 % ho està. L’Antàrtida és un lloc obvi per començar-hi, perquè ja hi ha un conveni internacional per a la protecció de tot el seu oceà. Existeix una proposta sobre la taula per a protegir la mar de Weddell i Greenpeace vol assegurar-se que això passi, cosa que suposaria un impuls ben fort per a la protecció de moltes altres àrees d’altamar fins que no arribi el Tractat dels Oceans que negocia l’ONU, pel qual Greenpeace porta més de deu anys lluitant. Un viatge cap a la protecció de la meitat del planeta que comença a l’Antàrtida.

La governança a l’Àrtic és complexa i, si aconseguim que les Nacions Unides blindi les aigües internacionals, seguint l’exemple de l’Antàrtida, aconseguirem que s’impulsi encara més el Santuari Àrtic, malgrat els bloquejos constants de governs com el de Rússia, Noruega o els Estats Units d’Amèrica. Una victòria a l’Antàrtida ens prepara per a una victòria de cara al Tractat Internacional dels Oceans.

3. Què són els santuaris marins?

Els santuaris marins (també coneguts com reserves marines) són àrees que estan protegides contra l’impacte humà directe: queden prohibides activitats com la pesca, l’extracció de petroli, la mineria d’aigües profundes i altres indústries extractives.

4. Per què importen els santuaris marins?

Moltes espècies marines pateixen els impactes del canvi climàtic, de la contaminació i de la sobrepesca. Els santuaris marins proporcionen alleujament per a aquestes espècies i faciliten que els ecosistemes es recuperin. No es tracta només de protegir les majestuoses balenes blaves i les colònies de pingüins; els beneficis són globals: els oceans sans exerceixen un paper essencial en l’absorció de diòxid de carboni i ens ajuden a evitar els efectes pitjors del canvi climàtic. Els santuaris no només protegeixen la biodiversitat, també brinden seguretat alimentària a milers de milions de persones que depenen de les mars. El nostre destí i el dels oceans estan íntimament connectats. Els líders mundials no haurien de permetre que un oceà gairebé sense pertorbacions es converteixi en un territori industrialitzat.

5. Quina zona englobaria el santuari de l’oceà Antàrtic?

El santuari cobriria una àrea de la mar de Weddell, que s’estén des del sud-est d’Amèrica del Sud i es troba al costat de la península Antàrtica, i seria cinc vegades la grandària d’Alemanya, el país que ha proposat la seva creació a la comissió que es reunirà el l’octubre vinent. La mar de Weddell, descoberta en 1823, és una de les nou regions que la planificació ha disposat per a dividir l’oceà Antàrtic. S’estima que la mar de Weddell alberga unes 14.000 espècies.

6. Quins governs són els responsables de la gestió a l’Antàrtida?

En un període de la història en què la confiança en la fortalesa de la governança internacional és baixa, l’Antàrtida és un exemple estrany que demostra que l’internacionalisme i la governança global funcionen i que les nacions poden unir-se per protegir grans àrees de l’oceà comú. L’Antàrtida es regeix per una sèrie d’acords internacionals, coneguts col·lectivament com el sistema del Tractat Antàrtic, que regulen les relacions internacionals respecte a aquesta zona del planeta. Els altres acords són la Convenció per a la Conservació de les Foques, la Convenció per a Conservació dels Recursos Vius Marins i el Protocol al Tractat Antàrtic sobre Protecció del Medi Ambient (també conegut com a Protocol de Madrid, ja que va ser signat a Espanya en 1991). El Tractat Antàrtic va entrar oficialment en vigor en 1961 i els dotze signants originals foren l’Argentina, Austràlia, Bèlgica, Xile, els Estats Units, França, el Japó, Noruega, Nova Zelanda, Regne Unit, Sud-àfrica i la Unió Soviètica: però es va deixar la porta oberta a qualsevol membre de l’Organització de les Nacions Unides o a un altre estat convidat per la totalitat de els signataris consultius. Des d’aleshores, el nombre de signataris ha augmentat fins a un total de 53 en 2017, però només 29 d’ells tenen la categoria de “membre consultiu”, que els atorga plens drets decisoris. Els restants 24 es consideren “membres adherents”, per la qual cosa no tenen dret a vot. Els dotze països signants van estar molt actius en el continent, establint bases des dels anys 50. Espanya s’hi va unir en 1982 i n’és membre consultiu. A més, reclama territorialment diverses illes i exerceix la jurisdicció a la Base Antàrtica Espanyola Joan Carles I i a la Gabriel de Castella.

7. Seria aquesta realment l’àrea protegida més gran de la Terra?

Sí, ho serà! Amb 1,8 milions de quilòmetres quadrats superarà la superfície de la zona protegida més gran del planeta fins ara, a la mar de Ross, creada en 2016 per la Comissió de l’oceà Antàrtic. Això va suposar un gran pas endavant per a l’oceà i la vida silvestre de l’Antàrtida. Però cal que aprofitem aquest impuls per continuar. És vital que enguany fem història i aconseguim la creació d’aquest Santuari de l’oceà Antàrtic perquè serveixi com a trampolí per continuar protegint el 30% dels oceans del món per a 2030, en línia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides.

8. Sovint es parla del krill com una de les raons per a protegir l’oceà Antàrtic. Què és i per què és tan important?

Encara que molt petit (de la grandària del menovell), el krill és essencial per a la vida a l’Antàrtida. De fet, assegura la supervivència dels animals més grans del planeta, les balenes blaves, juntament amb gran part de la fauna d’aquest oceà que s’alimenta d’aquestes criatures de color rosa. El krill s’ajunta en grans bancs que, sovint, poden tenir quilòmetres d’amplària, amb milers de crustacis per cada metre cúbic. Alguns d’aquests bancs rosats de krill es poden veure, fins i tot, des de l’espai.

9. Ajuda realment el krill a aturar el canvi climàtic?

Un oceà sa és una de les millors defenses contra el canvi climàtic. Hi ha evidències que el krill pot ajudar a capturar carboni, un dels responsables principals del canvi climàtic en l’atmosfera. Aquesta espècie s’acumula en bancs enormes i només els individus situats a prop de la superfície es poden alimentar. Una vegada que estan plens, s’enfonsen dins del banc i donen pas als altres. Normalment, quan són al fons del banc és quan excreten una femta rica en carboni que té forma de pèl·lets fecals i que es diposita al fons de l’oceà. Aquest procés anomenat “enfonsament per saturació” ajuda a reciclar el carboni, ja que el capturant de la superfície (on pot tornar fàcilment a l’aire) i l’envia a les profunditats de l’oceà, on roman. Un estudi recent del British Antarctic Survey mostra que el krill podria capturar i emmagatzemar fins a 23 milions de tones de carboni cada any, l’equivalent a totes les emissions residencials de gasos amb efecte d’hivernacle al Regne Unit!

10. En definitiva, per què és tan important protegir l’oceà Antàrtic?

Entre moltes altres raons, l’oceà Antàrtic és un dels pocs espais on l’ésser humà encara no ha arribat: és una de les zones més pristines del planeta. Protegir-lo és protegir un patrimoni que ens pertany a tots i a totes.

Aquest oceà, de moment, queda relativament aïllat de l’explotació industrial, però cada vegada es veu més assetjat per la pesca de krill. Cal que s’hi apliqui un principi de precaució abans que sigui massa tard. És molt significatiu que els països amb més concentració de flota pesquera d’aquesta espècie ja es manifestin en contra de la regulació de la pesca i de la protecció d’aquesta zona.

La mar de Weddell, el nostre Santuari Antàrtic, és, juntament amb les illes Òrcades i Geòrgia del Sud, la zona on més krill es pesca, que és la base alimentària essencial per al funcionament de l’ecosistema antàrtic. Aquesta zona és la llar dels majestuosos pingüins emperador i les grans balenes. Protegir la mar de Weddell significa protegir una zona que no ha estat contaminada encara, un espai segur per a la biodiversitat que pugui fer front als impactes del canvi climàtic.