Si hi ha un accident nuclear, com es cobreixen les responsabilitats?

Segons els principis sobre la responsabilitat nuclear, determinats en els convenis de París i de Viena, i per exemple, en el cas de la central nuclear de Cofrents, l’únic responsable seria Iberdrola, que n’és l’operador. Els proveïdors nuclears, que es van beneficiar de la construcció i del manteniment de la planta, no hi han de pagar res. És obligatori que hi hagi un segur, i tanmateix la cobertura de responsabilitat civil per accident nuclear greu és molt baixa. La cobertura depèn de cada país i suposa entre una centena a una mil·lèsima dels costos probables de l’accident. La quantitat màxima a Espanya és de 1.200 milions d’euros, però aquests costos no reflecteixen el cost real d’un accident nuclear. Segons la Comissió Europea, s’han estimat fins a 187.000 milions d’euros per a l’accident de Fukushima. Les definicions dels danys nuclears no cobreixen tots els danys causats per un desastre nuclear. Les víctimes potencials d’altres països només poden demandar per indemnització al país on va tindre lloc l’accident nuclear, no als seus tribunals propis.

Al Japó, els contribuents, incloent-hi els evacuats, pagaran la major part dels costos de la catàstrofe. Centenars de milers de víctimes, a qui el sistema de regulació encara els nega la compensació, paguen amb els seus impostos la fallida de la companyia elèctrica. Els convenis i les reglamentacions protegeixen la indústria del pagament dels costos davant les catàstrofes nuclears, i no és just que la indústria nuclear obtingui beneficis, mentre que les persones paguen un alt preu pels fracassos que aquesta comet.

Greenpeace demana als governs que reformin el sistema de responsabilitat civil perquè els operadors, els fabricants i els proveïdors de la indústria nuclear siguin plenament responsables de totes les conseqüències que genera la seva activitat.