En els darrers 24 anys, la urbanització a la costa espanyola ha crescut un 57 %. En 2013 es va aprovar la nova Llei de Costes, però no sembla haver-hi indicis d’abandó de la construcció massiva ni de l’assetjament als últims espais verges.
El problema
La bombolla immobiliària ha degradat el litoral espanyol durant les dues últimes dècades a un ritme de 2 hectàrees diàries en els primers 500 metres de platja, àrea clau en la protecció per riscos d’inundacions, d’afecció per tempestats i de temporals.
I malgrat que la crisi econòmica va aturar aquesta espiral de destrucció, les polítiques que s’hi han dut a terme en els últims 4 anys fan pensar que ens trobem davant d’un nou renàixer de la construcció a la costa, que ja ha suposat la pèrdua del 60 % de la superfície d’aiguamolls costaners i del 70 % de les llacunes costaneres, i que el 80 % de les dunes es trobin en mal estat.
A la pressió urbanística, cal sumar-hi la contaminació i la construcció massiva d’infraestructures —Greenpeace fa temps que denuncia la legislació en matèria d’abocaments, de depuració i de qualitat de les aigües— com els enemics màxims de la salut del litoral i dels Espais Naturals Protegits (ENP), que cal protegir estrictament no només a l’interior, sinó també pel seu perímetre de seguretat, per la funció amortiguadora i de corredors biològics que exerceixen.
Greenpeace indica les zones que poden patir en un futur una alta pressió urbanitzadora, ja que en l’actualitat o són trams de costa que no estan protegits o es troben a prop de zones ja urbanitzades i ben comunicades a través de carreteres. La costa d’Águilas i el cap Cope (a la Regió de Múrcia), les àrees adjacents al delta de l’Ebre (Tarragona), Barreiros (Lugo), el Cap de Creus (Girona), la costa oriental de Fuerteventura, la costa nord de Gran Canària, Formentera, Finisterre o el tram entre Zumaia i Zarautz (Guipúscoa) són alguns exemples d’aquests trams en perill.
La solució
És fa necessari defensar els Espais Naturals Protegits (ENP), tant terrestres com marins, ja que són la clau per aturar el procés de degradació de la costa i assegurar la funcionalitat dels ecosistemes. Especialment quan els riscos ambientals associats al canvi climàtic poden afectar el nostre litoral, amb una pujada del nivell de la mar que suposaria la desaparició de les platges, l’erosió dels penya-segats i el risc d’inundació a rambles i a zones de cota baixa, com els estuaris.
Les administracions públiques han de vetllar per la seguretat d’aquests espais i assegurar els béns artificials de la costa, fomentant un turisme de qualitat i un model econòmic de desenvolupament local basat en:
- Mantenir un litoral sa i lliure d’ocupacions, especialment a les zones més vulnerables a aquests impactes.
- No només protegir els ENP i aturar-hi les construccions, sinó també augmentar el nombre de paratges protegits i ressaltar-ne el valor i l’alt risc que pateixen.
- Exigir el compliment de les sentències judicials i que, en concordança amb la llei, es desmantellin les construccions il·legals o en desús per a restaurar l’espai que va ser destruït.
- Que les àrees de la Xarxa Natura 2000 de la costa aconsegueixin un nivell de protecció similar a la superfície dels espais protegits per les autonomies i l’Estat.
Què hi fa Greenpeace
Greenpeace denuncia la urbanització desmesurada a la costa i demana les responsabilitats pertinents entre les administracions públiques i el compliment de les sentències judicials contra els excessos de l’urbanisme costaner, així com el restabliment del greuge causat als espais naturals.
L’informe Protección a toda costa destaca la necessitat urgent de protegir i de mantenir el litoral i els espais protegits davant les pressions d’uns interessos urbanístics que comencen a ressorgir. Greenpeace fa èmfasi en la creació de polítiques que permetin salvaguardar aquestes àrees costaneres d’especial valor i el medi marí, així com reafirmar o implantar polítiques i eines de gestió eficient al litoral i a aquests espais protegits.