La sobreexplotació de la pesca industrial afecta més del 90 % de les poblacions de peixos estudiades de la mar Mediterrània i el 40 % de les estudiades a les aigües europees de l’Atlàntic.
El problema
L’explotació pesquera posa en compromís la supervivència d’espècies que són altament vulnerables a la pressió de la pesca i de les quals, en moltes ocasions, no hi ha cap evidència de l’estat de conservació en què se’n troben les poblacions. A causa de l’evolució implacable de la tecnologia, els nostres oceans es van alterant a gran escala i a una velocitat sense precedents.
A més, els governs han afavorit aquestes pràctiques sobredimensionades que tenen un impacte ambiental i social terrible. I amb això, han abandonat la pesca sostenible —en molts casos artesanal— que, malgrat representar el 77 % de la flota i el 80 % de la pesca continental, només ha rebut el 20 % de les quotes de pesca. Vaixells monstruosos usen sondes acústiques potents per poder fer-se amb bancs sencers de peixos. Són també plantes processadores flotants amb sistemes enormes de congelació i de processament de farines de peix, i compten amb motors potents similars als d’un avió per poder abraçar grans extensions del fons marí.
De fet, al ritme de captura actual, correm el risc de perdre moltes de les espècies que consumim avui dia, ja que no es permet la recuperació dels estocs de manera natural. Però no només això: un tipus de pesca tan intrusiva i poc selectiva també afecta la resta d’espècies en perill, com ara tortugues, taurons o dofins, i degrada els ecosistemes marins, de manera que es genera un dany que pot ser irreversible per a l’equilibri tròfic marí.
La creixent demanda mundial de peix ha fet que es disparin formes d’explotació abusives amb la biodiversitat i el medi marí que no tenen en compte els impactes sobre els ecosistemes i sobre les comunitats locals que depenen d’aquests recursos. Flotes pesqueres que es dirigeixen a aigües noves perquè han esgotat els antics terrenys de pesca.
Les poblacions dels principals depredadors desapareixen a un ritme aterridor:
- Hem perdut el 99 % de les anguiles europees i el 95 % de la tonyina vermella del sud i la del Pacífic.
- Els salmons han desaparegut de molts rius dels dos costats de l’Atlàntic i apareixen ja en nombroses llistes d’espècies amenaçades.
- Aproximadament el 80 % de tots els peixos depredadors principals han desaparegut de les zones costaneres del Pacífic Nord i de l’Atlàntic Nord.
La solució
Perquè en el futur puguem obtenir menjar i ingressos, necessitem uns oceans vius i una indústria pesquera sostenible. Cal crear santuaris marins per millorar l’estat de conservació de la mar i de les poblacions de peixos. Hem de millorar enormement la forma com pesquem i deixar d’extreure els recursos més ràpidament del que l’oceà és capaç de reposar-los.
Únicament un model de pesca 100 % sostenible pot garantir un futur amb els oceans plens de peixos i de llocs de treball per a les comunitats costaneres que en depenen. I el canvi cap a aquest model ha de començar amb una legislació adequada des del Govern.
Algunes de les mesures de protecció d’ecosistemes marins preses per l’Estat espanyol, com la declaració de reserves marines o la protecció d’espècies com la posidònia, han estat molt positives, si bé d’altres països com França, el Regne Unit o els Països Baixos ens avantatgen en polítiques de gestió pesquera.
A pesar que pot semblar que encara es tracta d’un problema llunyà, ens afecta a tots. Però hi ha una acusada falta d’informació de la ciutadania sobre l’origen i la sostenibilitat del peix, per la qual cosa exigim als governs que regulin mecanismes per a garantir-ne la traçabilitat i oferir al consumidor l’opció de comprar peix sostenible, en definitiva, l’opció de poder triar.
Què hi fa Greenpeace
Greenpeace vol transformar el sector i, per això, proposa un model de pesca 100 % sostenible en l’aspecte social, l’ambiental i l’econòmic basat en el suport a la pesca artesanal i en la recuperació dels recursos pesquers.
Per aconseguir-ho, Greenpeace treballa en:
- El suport a la pesca artesanal i sostenible.
- L’eliminació progressiva dels arts de pesca destructives.
- La creació d’un Tractat Internacional dels Oceans que protegeixi les aigües internacionals.
- La creació de santuaris marins que regulin la pesca.
- L’avanç i la conversió de la pesca d’altura cap a la sostenibilitat.
- La limitació de les explotacions d’aqüicultura.
- Mesures dirigides a la informació i la conscienciació dels consumidors.
- El control de la contaminació al medi marí.
Aquest model ens garantiria un futur amb oceans ben conservats, més zones protegides i uns estocs pesquers recuperats. Suposaria, també, la creació de més de 60.100 llocs de treball nets i un augment de la producció en beneficis d’uns 4.000 milions d’euros.