La vida a l’oceà Antàrtic es veu amenaçada pel canvi climàtic i la indústria pesquera, però ara tenim l’oportunitat de protegir-la.
Quin és el problema?
L’oceà Antàrtic és la llar de 14.000 espècies, moltes de les quals són úniques i s’han adaptat a les extremes condicions polars: colònies de pingüins emperador i d’Adèlia que poden aparellar-se per a tota la vida, l’increïble calamar colossal amb uns ulls grans com pilotes de bàsquet que li permeten caçar a les profunditats, i l’animal més gran del planeta: la balena blava, que té el cor de la grandària d’un goril·la.
Ara, la biodiversitat d’aquesta zona fràgil es veu amenaçada pel canvi climàtic i per la indústria pesquera, que s’expandeix a poc a poc i apunta a l’única espècie clau en el sistema antàrtic i en la qual es basa l’alimentació de pràcticament cada animal a l’Antàrtida: el diminut krill, que conforma la base de la cadena alimentària.
El krill no és més gran que el dit menovell, però assegura la supervivència de les criatures més grans de la Terra, com les balenes blaves, els catxalots i les balenes geperudes, juntament amb la majoria dels altres animals salvatges a l’Antàrtida. Sense krill, la majoria de les formes de vida a l’Antàrtida desapareixerien. Amb un clima que està canviant i que ja posa les poblacions de pingüins i de balenes sota pressió, una indústria de krill en expansió és una mala notícia per a la salut de l’oceà Antàrtic.
Quina n’és la solució?
La fauna antàrtica i les aigües polars pateixen les conseqüències del canvi climàtic, i aturar les causes d’aquest escalfament global serà clau per a la supervivència d’aquest ecosistema vital per a la salut del planeta.
També és fonamental per a la salut de la vida antàrtica la prohibició de les indústries extractives en aquestes aigües, cosa que evitaria que aquesta indústria pesquera expansiva continués fent-se amb el krill, de què depenen per sobreviure la major part de les espècies d’aquestes aigües.
Amb la creació d’un santuari a l’oceà Antàrtic, s’evitaria que la indústria del krill acabi amb el menjar de pingüins i balenes, i suposaria l’alleujament necessari perquè les poblacions de fauna silvestre es recuperin. Però els beneficis dels santuaris oceànics són globals. Els oceans sans juguen un paper crucial en l’absorció de diòxid de carboni i ens ajuden a evitar els pitjors efectes del canvi climàtic. A més, ofereixen seguretat alimentària als milers de milions de persones que depenen dels nostres oceans. El nostre destí i el destí dels oceans estan íntimament connectats.
Què hi fa Greenpeace?
Durant les dècades dels 80 i 90, quan les companyies petrolieres i mineres van clavar els ulls als dipòsits naturals de l’Antàrtida, Greenpeace va aconseguir, juntament amb un moviment de milions de persones, que se’n protegís la terra ferma. El llegat d’aquest moviment és molt clar: les indústries extractives estan prohibides en tot l’entorn terrestre del continent. Ara és el moment de garantir la protecció també de les mars de l’Antàrtida.
Per aconseguir aquesta protecció i la de la resta dels oceans, Greenpeace forma part d’una coalició global de ONG i científics que demanen als governs que protegeixin almenys el 30 % dels oceans del món per a 2030. Malgrat els compromisos mundials de protegir el 10 % dels oceans per a 2020, actualment només el 2 % n’està completament protegit.
Greenpeace treballa perquè la Convenció per a la Conservació de Recursos Marins Antàrtics (CCAMLR) creï l’àrea protegida més gran del món a les aigües d’aquest continent. Serien 1,8 milions de quilòmetres quadrats, més de tres vegades la grandària d’Espanya i 3.000 vegades el del Parc Nacional de Doñana.
Què hi pots fer tu
Tenim l’oportunitat de crear l’àrea protegida més gran del món perquè balenes, pingüins i la resta de fauna antàrtica tingui un espai segur per a viure. Uneix-te al moviment per la protecció de l’Antàrtida, signa la petició!
Suma’t a Greenpeace! Forma part de la nostra organització i exigeix a governs i a empreses que treballin per aconseguir aquest gran acord per a protegir l’Antàrtida. Clica aquí per a unir-te a Greenpeace!