El model de ramaderia industrial només posa en la balança els beneficis econòmics immediats, sense considerar els efectes a llarg termini sobre les persones, la salut pública, el medi ambient o el benestar animal.

A pesar que moltes vegades s’anuncien com la salvació, les macrogranges asfixien el medi rural, perquè a la llarga destrueixen els llocs de treball locals i afavoreixen la despoblació. A més, l’impacte ambiental és elevat.

Aquestes són les deu amenaces més importants de la ramaderia industrial:

#1
Escalfament global

La ramaderia és la responsable del 14,5 % de l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle. A Espanya, segons les últimes dades publicades, el sector de l’agricultura, la ramaderia, la silvicultura i la pesca emet el 59,5 % del metà i el 76,1 % de l’òxid nitrós, dos gasos amb efecte d’hivernacle molt més potents que el CO2.

#2
Pèrdua de diversitat biològica

La quantitat ingent de pinsos i de pastures que calen per a alimentar la producció industrial de carn és un dels principals factors de desforestació mundial. D’altra banda, la sobrefertilització en l’agricultura industrial duu, fins i tot, a l’aparició de “zones mortes” als oceans.

#3
Impacte paisatgístic i destrucció d’hàbitats

Les macrogranges impliquen una ocupació territorial important. A Espanya, el 66 % de la superfície conreada es destina a produir aliments per a animals, no per a persones. Com a exemple, la macrogranja projectada a Noviercas (Sòria) ocuparia l’equivalent a 900 camps de futbol aproximadament.

#4
Impacte en la nostra salut

L’excessiu consum de carn va associat al sobrepès, l’obesitat, el càncer, la diabetis tipus II i les malalties cardiovasculars. És fonamental adoptar una dieta de salut alimentària.

#5
Resistència als antibiòtics

La ramaderia industrial és la consumidora principal d’antibiòtics al món, i Espanya és el país d’Europa on més se n’usen en aquest sector. L’ús massiu d’antibiòtics en la ramaderia industrial contribueix significativament a la pèrdua d’eficiència d’aquests medicaments. Segons l’OMS, la resistència a antibiòtics podria provocar més morts que el càncer en 2050.

#6
Seguretat alimentària

Les grans crisis recents de seguretat alimentària al món venen de la mà de la ramaderia industrial: vaques boges, grip aviària, grip porcina, salmonel·la, listèria… D’altra banda, entre el 75 % i el 80 % de la superfície agrària mundial es destina a produir aliments per a animals, no a produir aliments per a consum humà directe.

#7
Patiment animal

En la ramaderia industrial es tracten els animals com màquines de produir diners. Les condicions en què viuen queden relegades al benefici econòmic.

#8
Escassetat d’aigua

L’agricultura industrial usa quantitats d’aigua enormes, i gran part es destina a produir aliments per a animals. A Espanya, Greenpeace ha estimat que la ramaderia utilitza, en un any, l’equivalent al consum de totes les llars en 21 anys. Un exemple: la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG) estima que, en cas que es dugui a terme, l’explotació lletera de Noviercas, consumiria entre 4 i 6,35 milions de litres d’aigua al dia, sense comptar amb el consum indirecte per a la producció de pinsos. Aquesta xifra és equivalent al que consumeixen aproximadament els 40.000 habitants de la ciutat de Sòria.

#9
Contaminació dels aqüífers i dels sòls

Els purins resultants de la ramaderia industrial són altament contaminants. S’estima que la granja de Noviercas en produiria gairebé unes 1.000 tones al dia. A això caldria afegir els plaguicides i els fertilitzants químics que s’empren per a produir els pinsos.

#10
Pèrdua de llocs de treball i més concentració en el sector

Una macrogranja genera menys llocs de treball que la ramaderia extensiva i ecològica, atès que tot està molt més automatitzat. A més, suposa una amenaça per a les petites i mitjanes granges de la zona.